Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Pelegrins de saborosos matins

Maireta i seitó. Esmorzars. Són la continuïtat d’uns sabors, d’una civilització i d’un pols contra el que desapareix i s’acaba

Jordi Bertran

Whatsapp
Selecció de plats d’esmorzar de forquilla, com la tripa, la galta o una arengada ja ben repelada. fotoS: pere ferré

Selecció de plats d’esmorzar de forquilla, com la tripa, la galta o una arengada ja ben repelada. fotoS: pere ferré

Continuem amb la nostra ruta d’esmorzars de forquilla en diumenge vora el Gremi dels Sant Farts. En la seva lliga d’àpats matiners, l’establiment més ben valorat és el guanyador de la ronda anual, mentre que el darrer classificat perd l’honor de ser visitat l’any següent. 

El sentit originari d’esmorzar prové de mossegar

Un element de reflexió és la diferència entre els locals amb vi embotellat amb denominació d’origen i els que no. Així, el bar El Solet en plena Part Alta de Tarragona, regentat per la cordovesa Inma Pacheco, ofereix bons caldos del Montsant, o Los Hermanos, al barri de Sant Pere i Sant Pau, dirigit per Luyan Qiu, opta per la DO Terra Alta. El bar de la Cooperativa del Catllar tria la DO Tarragona; el Sol Ric, la DO Catalunya. En els espais on senyoreja el vi de taula o a granel, sense denominació, els Sant Farts opten per la preceptiva gasosa. Al Cafè del Rourell els cambrers omplen les gerres d’un bocoi amb líquid de Batea. 

Tertúlia compartida
La tertúlia que acompanya els esmorzars és una de les principals salses, tot i que hi ha qui acudeix sol i troba un dels plaers setmanals com a excepcionalitat lúdica. Antigament l’esmorzar era l’únic àpat que en els establiments d’hostaleria funcionava per cadires lliures: seies on podies, i això facilitava la xerrera.

La mateixa gastronomia, els castells –alguns dels Sant Farts són dels Xiquets o de la Jove, i d’altres esplèndids aficionats–, o la Setmana Santa d’arreu, amb predilecció per la de Sevilla, i també la tarragonina, són eixos habituals de la conversa. Alguns agremiats comparteixen sortides a ciutats andaluses per gaudir dels jorns de Nissan, a més d’haver dut a espatlles misteris tarragonins com La Pietat, el Sant Sepulcre o La Passió.

Vázquez Montalbán, Luján, Pla o Perucho els han elogiat

Aquests temes tenen poc a veure amb els tractats pels pagesos i ramaders, que lligaven els cavalls o els matxos rere hostals i fondes, i hi feien els tractes amb un feix de bitllets a la butxaca. En aquest marc comercial nasqué el nom d’esmorzar de forquilla. 

El propietari de l’emblemàtica Fonda Europa de Granollers, Ramon Parellada, explica que l’inventà el periodista i escriptor Josep Pla en una visita a l’establiment del Vallès. La pronuncià en veure les taules un dijous de mercat amb l’apoteosi de tràfec comercial. En aquella feina que suposava arribar molt tard a casa, valia la dita «un bon esmorzar estalvia un dinar».

El Gremi camptarragoní compta amb alguns esmorzars puntuals i festius, addicionals als dels diumenges. La Palma per Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, el Bruc per Santa Úrsula a Valls, el bar del Mercat de Vilanova i la Geltrú en vigílies de Nadal per degustar el bull hivernal, la Cuineta per Sant Magí a Tarragona i el Cortijo per l’espineta de Santa Tecla, formen part de l’agenda anual. 

L’espineta amb caragolins
El matí central de la festa gran tarragonina, Francesc Budesca, agremiat que esdevé cuiner, prepara espineta amb caragolins segons l’antiga recepta de Ca l’Ambròs –mític establiment de la plaça de la Font amb aroma casteller i diabòlic–. Aquest esmorzar s’havia dispensat en el bar dels Xiquets de Tarragona –edifici lamentablement tancat per la desídia urbanística i cultural de l’Ajuntament–, al taller de l’escultor Jordi Amenós –també agremiat– o en altres carrers de la Part Alta. 

Alguns locals tenen una llarga longevitat i pervivència. Així l’edifici que acull el Bruc a Valls data de 1692. El féu construir l’hisendat de Verdú Joan Sagarra i Colom pel seu casament amb la pubilla Gassol, de Valls. Era la nissaga de l’escriptor Josep M. de Sagarra i del seu fill, periodista de La Vanguàrdia Joan de Sagarra. Per això, se’l denomina encara Ca’n Sagarra. Un altre local històric és la Cooperativa del Catllar que fou creada el 1897. Bon profit!
 

Temas

Comentarios