Pels pèls

És temps de canvi de pèls. S’acaba l’estiu, refresca i de la mateixa manera que a la tardor alguns arbres perden les fulles, molts gossos canvien el seu pelatge. «Són animals que viuen a casa, amb calefacció i aire condicionat i estan sempre canviant. Però al seu hàbitat natural, ho fan a la primavera i a la tardor», puntualitza el doctor Jacob Bofarull. I aquest procés no sempre està exempt de malestar, fonamentalment en els cans. 

Així, a la clínica Bofarull Veterinaris, de La Canonja són dies de visites dermatològiques, que representen un 30% de tots els casos. El que es veu més són al·lèrgies, dermatitis i podo dermatitis, que vol dir que les extremitats estan irritades perquè el terra està molt calent. Unes afeccions que poden patir tots, encara que són més sensibles algunes races com ara el Buldog francès o el Golden Retriever. Tot i que els hàbits són clau.

Quants cops s’han de banyar a casa? «A l’estiu, un cop al mes. I a l’hivern, si passa un mes i mig o dos, no hi ha cap problema perquè si no, traiem la protecció de la pell» (Jacob Bofarull)

«Hi ha molt prurit, és a dir, irritació de la pell». Els símptomes són fonamentalment dos, que es graten o es llepen molt, especialment les extremitats anteriors. «El prurit pot venir de moltes coses i el primer que s’ha de mirar és si tenen puces o paràsits. Alguns gossos només amb una puceta es destrossen i altres tenen mil i no ho noten. I encara que portin collar, 100% no hi ha res segur», revela aquest professional, qui fa broma amb què les puces adoren la temperatura dels animals, «un punt més alt que la dels humans». 

Així mateix, per evitar la caiguda de pèl, el veterinari recomana donar-los àcids grassos i, molt important, raspallar-los a consciència cada dia, ja que «cau el pèl mort, es queda el viu i transpira la pell». 

La calor, l’aigua, els rius, la platja o les piscines... Tot això tan característic i amb què gaudeixen tant, també pot comportar alguns problemes. «A l’estiu és habitual que els gossos es banyin i aleshores poden agafar otitis per la humitat», apunta el Jacob, sent el Cocker un dels més propensos a patir aquesta afecció. 

Pel que fa als èczemes, aquests poden presentar-se quan l’animal es mulla i no s’asseca bé. «Es té molta mania de tirar-los una mica d’aigua per refrescar-los i després, si no s’assequen degudament, aquest fet pot provocar èczemes humits i és quan comencen a gratar-se». De la mateixa manera s’ha d’actuar quan van a la perruqueria. «És molt important que surtin ben secs». 

I què passa amb els gats? «No ho pateixen tant tot això, ja que el 99% no es banya perquè no es deixa. Encara que ells es netegen molt»

Però si es parla de rutines, quants cops s’han de banyar a casa? «A l’estiu, un cop al mes. I a l’hivern, si passa un mes i mig o dos, no hi ha cap problema perquè si no, traiem la protecció de la pell». No obstant això, si l’amo considera que ho ha de fer més sovint, «pot utilitzar xampús que no afectin la pell". Només si té un problema específic i com a tractament contra la pell resseca es «ficaran a l’aigua cada setmana almenys durant un mes» i sempre sota prescripció mèdica.  

I què passa amb els gats? «No ho pateixen tant tot això, ja que el 99% no es banya perquè no es deixa. Encara que ells es netegen molt». I és que el doctor Bofarull desaconsella rentar els felins «perquè ho passen molt malament. Són intolerants a l’assecador i esgarrapen per tot arreu». 

Fora de paràsits i d’afeccions puntuals, un altre tema són les al·lèrgies que els gossos puguin patir tot l’any. Aquí les causes són diverses. L’alimentació és una de les més habituals. Aleshores «es prescriu una dieta hipoal·lergènica perquè vagi bé". Però com destaca aquest professional, «igual que en els humans, l’al·lèrgia és un món, que normalment desencadena en prurit». Si la causa és ambiental, provocada per un simple plataner, es calma amb un antihistamínic». Però si l’origen és desconegut, «s’han de fer proves, que comencen amb una anàlisi de sang».

El doctor Bofarull aconsella raspallar el gos diàriament. D’aquesta manera cau el pèl mort, es queda el viu, transpira la pell i se li alleuja la picor.

D’altra banda, un altre 30% de les consultes a la clínica de La Canonja aquestes últimes setmanes han tingut a veure amb temes gastrointestinals deguts a les altes temperatures, encara que també poden produir-se per un canvi inadequat de l’alimentació. En aquest sentit, el veterinari ressalta que si un pinso li va bé, "no se l’ha de canviar". 

Les diarrees intestinals, que a priori semblen inofensives, poden resultar mortals, sobretot si es parla de cadells. Per aquest motiu és importantíssim seguir les indicacions dels veterinaris. "No han de sortir al carrer fins que no estiguin protegits amb totes les vacunes perquè poden agafar parvovirosis, que són aquestes diarrees, que alhora, poden derivar en quadres greus".

Més informació: info@bofarull.veterinaris.com i xarxes socials: Facebook (Bofarull Veterinaris), Instagram (@bofarullveterinaris24h) i Twitter (@bofarullveteri1).

 

La importància d'un bon pinso

De la mateixa manera que en els humans, l’alimentació és bàsica per a la bona salut de les mascotes. «És molt important la qualitat del pinso», diu el doctor Jacob Bofarull.

Explica que al mercat existeixen firmes que porten un gran contingut d’àcids grassos, la qual cosa fa que la caiguda del pèl no sigui tan exagerada. En aquest sentit, el veterinari de La Canonja dona quatre raons en favor d’aquesta alimentació. «La comoditat, que són molt complets, amb les altes temperatures no es fan malbé i finalment, tenen un estudi al darrere que diu quina quantitat ha de menjar cada gos en funció de les seves característiques».

Comprar un pinso en qualsevol gran superfície, a vegades barat i sense consultar amb el professional pot tenir conseqüències com ara problemes de pell o obesitat, entre altres. I les llaunes? «Un capritx per als gossos. Més indicades pels gats, ja que no beuen gaire».

 

«És molt important la qualitat del pinso. Al mercat existeixen firmes que porten un gran contingut d’àcids grassos, la qual cosa fa que la caiguda del pèl no sigui tan exagerada»

El TAC
«La màquina de la veritat»
La tomografia computaritzada, més comunament coneguda com a TAC, permet arribar en l’exploració de  l’animal allà on no poden les radiografies convencionals. «És molt resolutiu en moltes coses», assenyala el  Jacob, de Bofarull Veterinaris. Tot i això, és un equipament que encara no es troba en tots els centres. 

«De TACS se’n fan cada setmana dos o tres com a mínim i normalment són problemes d’extremitats, de  columna, pinçaments o hèrnies discals, per saber on es troben exactament, si són operables i també moltes lesions cervicals». De la mateixa manera, «tumors en l’àmbit encefàlic». Les imatges detallades que aporta el TAC possibiliten diagnosticar amb més precisió. Per obtenir una informació clara i precisa, l’animal ha de romandre immòbil per la qual cosa se l’ha d’adormir. «És molt més car que una radiografia, però també soluciona molt més».