Per què no ballen Negritos, gegants i bastoners?

Per Sant Magí no ballaran ni els Negritos, ni els gegants moros, ni els gegants vells ni els bastoners. Es presentà el programa sense cap argumentació sobre aquestes absències que fan mal al patrimoni immaterial tarragoní. Per tal que ara els seguicis actuïn en un espai fix o bé en un itinerari, cal tres requisits: el públic ha de romandre assegut; si no pertanyen a un mateix grup bombolla, cada espectador ha d’estar a un metre i mig respecte als veïns, i l’aforament ha de delimitar-se.

Emparant-se en la normativa vigent, a la mateixa Tarragona una de les parelles, la dels gegants vells, obra d’Antoni Verdaguer de 1825, ballarà dilluns 16 al Cós del bou, Peixateria i Trinquets, carrers a què està vinculada des de 1904 quan el veïnat la salvà d’un magatzem municipal on romania arraconada. Ahir divendres s’estrenaven els gegants de Bonavista, treball pòstum de l’escultora Montserrat Canudas.

Vagó de cua

Des de l’estiu de 2020 que gegants de diferents localitats evolucionen en aquest format, per no deixar la festa òrfena de patrimoni comunitari. Així ho van fer els veïns com la Riera de Gaià, capitals com Barcelona i Lleida, o indrets amb peces destacades com Valls amb el gegantó de l’escultor Lluís Bonifàs de 1764. Ja enguany Reus, el Vendrell o Vilanova i la Geltrú han fet circuits, perquè els gegants i tot el seguici realitzin actuacions itinerants. O celebracions patrimonials d’interès nacional com Sitges i Vilafranca del Penedès obriran patis, parcs i escoles perquè els gegants i balls hi entrin.

L’Ajuntament de Tarragona, que l’any passat no consensuà les solucions adoptades en les mateixes dates a Barcelona per la Mercè i a Lleida per Sant Miquel, enguany ha proposat una alternativa perquè per Sant Magí l’espectacle d’arrel tradicional de les Contalles, executat per l’Esbart Santa Tecla, es realitzi a la plaça de la Pagesia. O per Santa Tecla el conjunt del seguici balli a la de la Font i els balls parlats i la moixiganga realitzin les representacions a la de la Pagesia.

També hem vist molt interès perquè només l’àliga i el lleó dansin a l’interior de la catedral quan en realitat a Tarragona en el segle XV hi actuava el conjunt d’entremesos festius, entre ells els gegants, fins que van ser prohibits segons l’historiador eclesiàstic Jaime Villanueva en la centúria següent. El lleó no havia ballat mai perquè era part d’un carro triomfal o roca processional, i l’àliga acabava de néixer quan es decretà la prohibició.

Discriminació negativa

Tots són espais que el propi Ajuntament ha gestionat. No s’entén per què no ho ha fet per als elements amb continuïtat veritablement històrica: la imatgeria de gegants –des de 1425– i el ball de bastons –sobretot des del XIX–. No caurem en l’errada de pensar que la nova regidora de cultura i festes, de les CUP, acabada d’aterrar a l’àrea, n’és la responsable. La festa major com a programa transversal mereix l’atenció de l’alcaldia que ha gestionat aquesta conselleria fins fa poc.

En períodes històrics anteriors altres col·legues de la lletra –Joan Salvat i Bové o Lluís M. Mezquida– van haver d’expressar des del “Diari” i des d’altres rotatius, precs festius a l’autoritat competent. Avui en farem un d’humil però urgent.

Només podem entendre aquesta absència si qui ha gestionat el programa de festes, absolutament de circumstàncies i en essència un recull d’actes organitzats per algunes entitats i empreses militants, no ha gaudit en la infantesa, agafat de la mà dels pares i germans, del Calent ballant el Negrito, del Peret de Tarragona movent el geni rumber sota les faldilles de les majestàtiques personalitats, del Segura i el Ros dansant la geganta, del Mangarro o del Jaumitos conduint l’operació, del Magí Recasens o el Pere Roca picant bastons, del Manel Miralles fent sonar l’aguda flauta entremig de cops i crits de «tercien», o del mestres Bevià o Arnau dirigint la banda amb el pasdoble Amparito Roca.

Un Sant Magí sense aquestes expressions senzilles del patrimoni tarragoní no era el mateix. I tampoc no ho serà enguany. Temps per resoldre-ho n’hi ha. Voluntat, creiem que poca. Els pilars s’han salvat pels pèls. Moments existiran per analitzar-ho, perquè a Tarragona li ha anat del canto d’un duro d’haver fet el ridícul, autonegant-se la condició de plaça castellera històrica. Negritos, gegants i bastoners estan encara en una innecessària corda fluixa.