Piñas, el primer cap de pinyes

Francesc Piñas Brucart és memòria viva dels castells. Nascut el 30 de maig de 1942, explicà que començà a confeccionar llistes de castellers «a màquina i amb sis còpies fetes amb paper carbó». El 1963 entrà com a secretari a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, col·lectiu que encara no tenia estatuts, tot i que la seva història arrenca a les acaballes del segle XVIII.

El seu besavi havia nascut a Valls, com l’avi, el pare i ell mateix. La mare era, però, manresana. Tot i que explica que «no me’n recordo de tot», quan parles amb ell en qualsevol plaça, reunió o entrevista, t’adones que el sentiment casteller va de la mà de la voluntat de rigorositat per deixar constància de la trajectòria de la seva colla i del món casteller.

Fa 50 anys, el 12 d’octubre de 1969, el Francesc quedà astorat quan, en acabar l’actuació extraordinària organitzada a la plaça del Blat, el veterà excap de colla i aleshores encara home fort de l’agrupació rosada, Josep Gasque Padró «Pep de la Llet», sortí al balcó consistorial per anunciar que per Santa Úrsula provarien el 2 de 8 amb folre.

Francesc Piñas: «Els castells m’havien agradat des de ben petit»

La colla hereva dels pagesos vallencs estava eufòrica perquè acabava de carregar el primer 5 de 8 del segle XX, considerat un dels grans castells dels temps de glòria del XIX, i el segon pilar de sis després del de juliol a la «Cooperativa de Vivendes», els habitatges que la mateixa entitat havia impulsat a Valls.

El cap de l’única colla vallenca del moment, Eusebi Domingo Forès ‘Sebiu de la gallineta’ , i l’aleshores un jove Piñas, no tenien ni idea de les intencions del «Pep de la Llet». Des de la perspectiva del temps, el Francesc confessa que «si hagués plantejat la idea del 2 de 8 amb folre a la comissió que integràvem amb el Sebiu i altres castellers experimentats, no l’hauríem provat».

Eren temps en què la Vella mantenia una forta rivalitat amb els Nens del Vendrell. Per això, havien ideat l’actuació per la Mare de Déu del Pilar, de manera que s’avançaven tres dies a la jornada castellera de Santa Teresa al Vendrell en una cursa per veure qui assolia primer determinades construccions.

El 1969 el folre vallenc era petit per la limitació de gent que hi havia en aquell moment

Piñas havia actuat com un cap de pinyes «avant la lettre» en haver d’organitzar la base dels castells. «Era comú que lliguéssim un castell i t’adonaves que faltava una crossa! M’espantava fer el ridícul». A partir d’aquesta experiència i de la declaració del Pep -«no en tinc ni idea de com farem el folre»-, el Francesc buscà 12 persones per al primer folre del XX. La idea fou «que fossin més aviat alts i prims; no hi vam posar crosses», detalla. Entre el 12 i el 26 d’octubre la sala d’actes de la societat dels pagesos, al primer pis de l’edifici de la muralla del Carme, serví per preparar el dos a terra, sense pinya ni folre.

Santa Úrsula

Només un parell de setmanes després de carregar-lo, en la diada de Santa Úrsula la Vella tornava a fer l’aleta en el 5 de 8 com a primer castell. Es trencà amb la sortida de la canalla. Tot seguit, es descarregà el 3 de 8, també el primer a Valls al XX, que alhora era el primer completat per aquesta colla des de la decadència.

La tercera ronda portà el 2 de 8 amb folre. Feia més d’un segle que no s’intentava un folre. El mateix cap de colla dels Nens del Vendrell, l’històric Jan Julivert, eufòric per una Santa Teresa pletòrica confessava a Eusebi Domingo: «Hem vingut a veure el folre». Els rosats van col·locar l’aixecador, però l’enxaneta patí dificultats per encavalcar-se. «Si haguéssim tingut la canalla, hauria anat bé», relata Piñas. «Però eren massa grans». Un nou pilar de sis carregat completà la jornada ursulera.

De la plaça del Blat, els vendrellencs s’endugueren la idea que els folres eren viables. Per això decidiren passar-lo al pilar de set, en què «hi posaren 30 homes» el 23 de novembre del mateix 1969 en la diada d’aniversari de l’entitat. El descarregaren i es convertí en el primer del XX, reprenent una altra mítica construcció de la primera època d’or vuitcentista.

El 1969 fou un punt d’inflexió en la història dels castells perquè la represa dels folres suposà una significativa passa endavant per, més tard, entrar en la segona època d’or. Entre 1969 i 1981 el folre passà del pilar i el dos, que es descarregà pels vendrellencs al Concurs de Tarragona de 1970, cita en què la Vella el carregà, cap al primer castell de nou del XX: el 4 de 9 rosat per Santa Úrsula de 1981.