Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Piràmides de vertigen a la Mediterrània

Tànger. Ciutat portuària del Marroc on es practiquen torres i acrobàcies dins les arquitectures humanes del Mare Nostrum.

Jordi Bertran

Whatsapp
Pilars caminant del Groupe Acrobatique de Tànger en el seu espectacle «Halka». foto: Richard Haughton

Pilars caminant del Groupe Acrobatique de Tànger en el seu espectacle «Halka». foto: Richard Haughton

A la Mediterrània conviuen quatre pràctiques d’arquitectures humanes: les torres i acrobàcies del Marroc; els «pizzicantò» al sud d’Itàlia; la muixeranga valenciana; i els castells catalans. Avui viatgem al nord d’Àfrica, perquè dissabte vinent, dia 20 a les 21 hores, una mostra d’aquesta pràctica visita les comarques tarragonines, concretament Valls per la Fira de Santa Úrsula al Centre Cultural. Piràmides de vertigen i acrobàcies espectaculars en un espectacle familiar d’alt voltatge.

Al sud mediterrani perviu l’antiga escola acrobàtica egípcia exemplificada en la magrebina, que avui manté la dualitat entre la pràctica en la plaça pública i en veles de circ i teatres dels més prestigiosos festivals teatrals, com el Grec de Barcelona on han estat ovacionats aquest mateix estiu. Els principals grups o «troupes», procedents de diferents pobles i ciutats, també acudeixen a la plaça Jamaa el Fna a la ciutat de Marràqueix. 

Distinció UNESCO
Aquesta plaça és la més acrobàtica del Magrib i s’hi desenvolupa una important activitat cultural, econòmica i turística. Els acròbates amb construccions de fins a quatre pisos d’alçada hi actuen enmig del cercle d’espectadors –«halka»– junt amb narradors, músics, ballarins, faquirs i encantadors de serps, d’història centenària. El 2001 la UNESCO proclamà aquest espai cultural Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 

Pilars i figueretes són comuns a Catalunya i Marroc

L’origen d’aquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa, al sud de l’Atles marroquí, bressol de guerrers hàbils i flexibles, capaços de bastir torres impactants per espiar l’enemic. A mitjan segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa, militar de la tradició al-Jazouli que portà el sufisme fins a l’Atles i morí el 1564, començà aquesta praxi. Extingida la funció bèl·lica, esdevingué art i eina de vida, essent l’arquitectura humana mediterrània viva amb documentació més antiga. 

El líder de cada grup es denomina «moqaddam»

Una altra ciutat essencial en l’acrobàcia és Tiznit, a 320 km de Marràqueix, i feu de la família Hammich, la que visita Santa Úrsula a Valls. Mohamed Hammich, patriarca actual d’aquesta estirp, explica en el llibre Taoub: «La meva família ve de Sidi Ahmed Ou Moussa, i el meu besavi, Sidi Ahmed Idrissi, està enterrat allà». Amb vuit generacions, els Hammich han fet de l’acrobàcia un patrimoni dels berbers, ètnia del nord d’Àfrica i amb llengua pròpia diferent de l’àrab, l’amaziga. 

De Tiznit a Tànger
Els Hammich són professionals d’aquesta tècnica i en viuen. A Tiznit han treballat en família, sense excloure les dones, amb la transmissió de pares a fills, i entrenant els nens des de petits. Els grups més nombrosos són de disset membres. Els Hammich sortiren del Marroc en ser contractats en els anys 80 del segleXX per Ali Hassani (1927-2010), que havia participat en les «troupes» de Marràqueix des dels set anys. 

Instal·lat a Londres el 1950 on ingressà al Billy Smart’s Circus, creà la Troupe Hassani amb la dona i els fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suïssa i al nord-americà Barnum & Bailey’s. Fundà al Regne Unit el primer circ sense animals, de curta vida, fitxant els Hammich per a la Troupe Hassani. Amb Mohammed Hammich en la direcció del grup, aquesta família viatjà pels circs més reconeguts com el Ringling Bros and Barnum & Bailey o l’alemany Korona.

Finalment, els Hammich s’establiren a Tànger, destacada població portuària del Magrib, amb existència anterior d’acròbates. A les platges els descobrí el director escènic francès Aurélien Bory i l’acrobàcia magrebina s’integrà en el nou circ europeu. Després d’haver visitat el Teatre Grec de Montjuïc a l’estiu, el treball modèlic del Groupe Acrobatique de Tànger arriba la setmana vinent a terres tarragonines. 

Temas

Comentarios

Lea También