Podem salvar el comerç tarragoní?

Tinc la sensació que enguany les rebaixes d’hivern han estat descafeïnades. Les dates promocionals com Black Friday o Cyber Day o els descomptes especials de Nadal han fet que pocs esperessin l’arribada del 7 de gener, tradicionalment l’inici oficial de les rebaixes d’hivern. I és que l’article de la llei catalana de comerç que fa referència als períodes de rebaixes continua suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional. Aquesta llei que va ser provada pel Parlament de Catalunya el 2017 ja no fixava estrictament les dates en què s’han de fer tot i incorporar un punt on deia que “les temporades habituals per dur a terme les vendes de rebaixes són l’hivern i l’estiu”.

Però no volia parlar jo de rebaixes sinó del comerç tradicional. Hem vist els darrers mesos com tancaven botigues tan emblemàtiques a la ciutat com la Llibreria La Rambla, Casa Cuadras, Tir Sport, Jaume i Albert, Adolfo Domínguez, Arsis, Calçats Peccary... Però qui s’està carregant el comerç tradicional? El Govern? L’Ajuntament? Els amos dels locals? El comerç online?... Nosaltres?

Les culpes es poden repartir entre tots els actors. El Govern no dona massa facilitats als autònoms. Els propietaris dels locals augmenten els lloguers fins a resultar impossibles. Els preus d’alguns aparcaments del centre de la ciutat són abusius... Però, i els clients? Qui de vosaltres ha comprat el darrer any en algun d’aquests comerços? Un disc per Nadal? Alguna coca dels Pallaresos? Això en el millor dels casos... Així un negoci no pot subsistir!

Els hàbits de consum han canviat més en els últims anys que en dècades. La botiga física sembla un element en perill d’extinció. Amb l’aparició de l’E-commerce, hi va haver un pensament molt generalitzat que havia arribat la fi de la botigueta de barri (ja va passar anys abans amb l’aparició dels llibres digitals i l’accés als diaris online). Això obliga a qualsevol negoci, independentment de la seva mida o sector, a reinventar-se contínuament.

Les botigues s’han d’adaptar a nous models als quals ens anem acostumant potser amb més rapidesa del que creiem. La salut, el benestar, el culte al cos, la consciència mediambiental, el reciclatge... són tendències del consum avui en dia. Ja no busquem només productes, volem experiències. Cada cop donem més valor al nostre temps lliure i l’experiència d’anar a comprar ha de resultar tan agradable com per considerar-la part del nostre temps d’oci.

Els botiguers han de conèixer al màxim la clientela i segmentar-la, no només en productes o serveis, sinó també en comunicació, serveis afegits, etc. Aquesta és la clau per augmentar la fidelització dels clients i, per tant, les vendes. Necessitem a les nostres ciutats establiments vius, on passin coses que atreguin clientela per l’experiència que suposarà l’acte de comprar.

El paper del venedor també ha de canviar i convertir-se en l’enllaç entre la marca, el comerç i el consumidor final. S’aconsegueix amb menys capacitats manuals però més expertesa en habilitats socials i tecnològiques. I això només és possible amb formació. Les botigues físiques són les que aporten aquesta relació personal amb el client.

Un consell: mengeu peix de llotja, compreu arròs del Delta, aneu a buscar oli a les cooperatives, consumiu producte de temporada dels nostres pagesos... La vostra salut us ho agrairà i també la del país. No deixeu de comprar als pagesos del mercat del Fòrum, de la terra al plat, gaudiu dels pastissos artesans, dels bunyols de Quaresma que trobareu aquests dies a les pastisseries de la ciutat o visiteu de tant en tant Casa Corderet per gaudir dels productes que el Xavi us oferirà. No ho deixem tot en mans dels polítics. Nosaltres també hi tenim molt a dir!