Poliomielitis, una de les malalties oblidades del sistema sanitari

Les persones que la pateixen reiteren que, encara que no té cura, sí que és possible la prevenció amb les vacunes

26 octubre 2019 09:50 | Actualizado a 26 octubre 2019 11:14
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«La pòlio no és una patologia d’abans. Hi ha països en què encara està i que tenen una porta oberta, que són els avions, a través de la qual el virus pot entrar amb facilitat». Són paraules de Joana Rodríguez, presidenta d’Associats de Pòlio i Post-pòlio de Catalunya, qui el passat dijous va participar en un acte a Tarragona amb motiu del dia mundial de la malaltia. Una activitat organitzada pel Rotary Club Tarragona juntament amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics (COFT).

La poliomielitis, comunament coneguda com a pòlio, és una patologia infecciosa que afecta principalment els menors de cinc anys. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) actualment l’Afganistan i el Pakistan són els únics països on encara no s’ha aconseguit aturar la transmissió del virus, que envaeix el sistema nerviós i que pot causar paràlisi en qüestió d’hores. No té cura, però sí que es pot prevenir amb vacunació. Per aquest motiu, Joana i la tarragonina Concepción Garcia-Anton, membre de la junta d’Associats de Pòlio i Post-pòlio de Catalunya, recomanen «vacunar».

Saben de què parlen, ja que ambdues van contraure la malaltia durant el seu primer any de vida. Malgrat tot i en contra del que es pot pensar, han fet la seva vida amb normalitat. «Tinc una filla de 27 anys, he fet natació, bàsquet en cadira de rodes, he treballat en una multinacional... Fins que vaig arribar als 46-50 anys», relata Joana. Què va canviar llavors? «El cos reacciona diferent», explica Joana. Els símptomes són cansament extrem, intolerància al fred, «com quan vas a la muntanya nevada i et crema», manifesten. I també pèrdua de força muscular.

Al desconcert pel canvi de comportament de la patologia, s’afegia la desinformació en l’àmbit sanitari i d’investigació. «Ningú no ens havia dit que ens passaria això». I d’aquest neguit va sorgir l’entitat Associats de Pòlio i Post-pòlio de Catalunya. Era l’any 2006. En aquest sentit, Joana i Concepción comenten com «a més a més de la post-pòlio, agafes una depressió perquè no saps el que t’està passant i ja no pots fer tot el que feies abans. Per tant, com a associació el que fem és, per començar, escoltar els malalts».

Jubilació i invalidesa

Quant a la sanitat, remarquen com «els metges que ens portaven de petites ja no estan, han desaparegut, és gent gran i la majoria ja han mort o no estan actius. Les noves generacions, com que ja no existeix la pòlio, no han investigat». I d’aquesta manca científica en aquest camp deriven diagnòstics i tractaments erronis. D’aquesta manera, Concepción revela que «hi ha molt negacionisme. Es pensaven que era un problema musculoesquelètic i no tant neurològic per la qual cosa ara ens trobem que des d’un principi s’hauria hagut de tenir en compte conservar les neurones que encara ens queden i això no s’ha cuidat». «Ens han operat de tot», puntualitza Joana, qui afegeix que «és una malaltia que no s’ha divulgat»

I si la batalla sanitària és crucial, no ho és menys la legal. Com assenyalen, «tenim un altre problema i és que els que no poden continuar treballant han d’agafar la jubilació anticipada o una invalidesa, que no és gens fàcil». En aquest punt, Associats de Pòlio i Post-pòlio compta amb dos bufets d’advocats per tal d’assessorar els malalts. «L’Estat va crear una llei que diu que perquè et donin la invalidesa has de tenir 15 anys cotitzats amb un 45% de discapacitat. Resulta que fa 15 anys a tothom el valoraven amb un 33% de discapacitat. Ara, la gent té els anys cotitzats però no el 45% de discapacitat, sobre el paper perquè en realitat amb la nostra edat ja tenim el 70 i el 80% de discapacitat. I estem treballant a canviar això en l’àmbit polític, Generalitat i Parlament».

La poliomielitis afecta en l’actualitat a unes 8.000 persones a Catalunya i a 45.000 en tot l’Estat espanyol.

Comentarios
Multimedia Diari