Pompeu Fabra i la llengua catalana, a Valls

«Tothom, especialment els qui estem sotmesos a les disciplines intel·lectuals, hauríem de practicar un esport o un altre». Aquesta és una de les frases que va dir l’any 1897 el filòleg català i autor de la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica del català, Pompeu Fabra. Aquest any 2018 està dedicat a la seva figura i a més es commemoren 150 anys del seu naixement. Precisament per difondre l’aportació de Fabra a la llengua catalana, la sala d’exposicions de l’Institut d’Estudis Vallencs acull l’exposició ‘Pompeu Fabra. Una llengua completa’, creada per la Direcció General de Política Lingüística. En els vuit plafons que formen la mostra explica de manera planera i amena les dimensions científiques i socials de l’obra de Fabra i també els aspectes més humans de la seva biografia.

Des de ben petit va expressar el seu interès per la lingüística, tot i que seguirà estudis d’enginyer industrial. Mentre estudiava va integrar-se al col·lectiu que promou la revista L’Avenç. 

Aquesta estava integrada per diferents intel·lectuals joves, catalanistes i modernistes i aspiraven a «convertir el català amb el suport d’una cultura i que s’obrís al món sense la interposició del castellà».

Cap a la dècada de 1890 –època en què estava vinculat a L’Avenç–, va publicar les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). Fabra, amb l’ajuda dels seus amics de L’Avenç (sobretot Jaume Massó i Joaquim Casas).

L’any 1902 va guanyar la càtedra de Química de l’Escola d’Enginyers Industrials de Bilbao i se’n va a viue al País Basc amb la seva dona. Allí va establir-s’hi deu anys i va tenir tres filles. Va avançar en els seus estudis i va presentar un treball sobre ortografia al Primer Congrçes Internacional de la Llengia Catala, que se celebra l’any 1906 a Barcelona és que el lingüista va estar sempre al servei de les institucions. L’any 1912 va ser nomenat director de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’autèntic pilar de la llengua

Durant la dècada dels trenta, Fabra dóna a conèixer el Diccionari general de la llengua catalana (1932), autèntic pilar de la llengua, segons la seva concepció. Pompeu Fabra es va exiliar l’any 1939, però el seu esforç per a dotar el català d’una eina útil i moderna no va cessar. A Prada de Conflent va treballar en la seva pòstuma Gramàtica catalana, que veurà la llum el 1956 gràcies a l’acurada edició del seu deixeble Joan Coromines. 

El filòleg català, Pompeu Fabra va morir a Prada, després de rebre nombrosos homenatges a l’exili, el 1948. Entre els anys 2005 i 2013 s’ha publicat tota l’obra de Pompeu Fabra, un total de deu mil pàgines que constitueixen els nou volums de les Obres completes, sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, amb la col·laboració de trenta especialistes. L’exposició es podrà visitar a la Sala Sant Roc de Valls fins al 30 d’octubre.