'Popurrí, popurrí' fou l'origen

En aquestes dates de Carnaval, sempre recordo la vivència que avui us vull narrar: l’any 1999, amb catorze anys, estudiant de tercer d’ESO a l’Institut Pons d’Icart, servidor no era d’estudiar gaire. Eren dates en què una campanya de publicitat d’una nova companyia telefònica va entrar a tots els nostres caparrons: Libre, versionada pel Chaval de la Peca. El mateix que va actuar a la plaça de la Font aquells mateixos dies. El Marc Parrot ‘ho petava’ mentre vivíem l’enterrament del vocal del grup SAU, Carles Sabater. En aquell moment, un dels continguts televisius que més ressò tenia era presentat per un concursant actual de GH VIP (Alonso Caparrós): Furor .

Entre classe i classe, cercava pels passadissos vivències com les que havia vist a les sèries de televisió: on estaven aquelles festes de primavera?, Ia tardor?, on estava l’emissora de ràdio i/o la revista de l’institut?, on estaven aquelles consignes per poder guardar els quilos de llibres que ens feien carregar a les motxilles? Sí, des de ben petit he ‘tragat’ moltes hores de televisió i veia que les vivències de Salvados por la campana i/o Compañeros no tenien lloc.

Així doncs, no recordo encara com vaig plantejar-ho, però davant el buit de contingut de Carnaval a l’institut, vaig pensar a fer una adaptació de Furor . I recordo que trobar sis nois i sis noies per fer de concursants (és més… que dos fossin professors i professores) va ser fàcil. I sense tenir-ho plantejat, un grup d’amigues es van proposar per fer de ‘ballet’. Per sort, en aquelles dates tenia la Montse i el Bernat per assumir la producció de tot el sarau.


2.000 rotllos de paper WC
Aquella anada d’olla va ser el tret de sortida d’unes quantes que vam tramar a l’institut. No em posaré melancòlic, però recordo que a pocs mesos del 2000 vam crear un lema que era ‘Entrem al 2000 amb bon rotllo’ (gran ‘muletilla’ que repetia el Buenafuente en aquella època: ‘bon rotllo’, ‘matxambrat’... te’n recordes?). La mecànica del happening va ser ubicar al vestíbul de l’institut un lavabo XXL (amb cadena de lavabo inclosa) de cartró i un marcador/termòmetre per quantificar el nombre de ‘rotllos’ de paper higiènic que estàvem assolint. Sí, la ‘frikada’ era aconseguir 2.000 rotllos per fer un arbre de Nadal efímer. Tot molt normal per a mi. Encara recordo el dia que ho vaig explicar al Consell Escolar, tan normal tot plegat.

A l’inici, què voleu que us digui, va costar molt que els companys d’insti se’n recordessin de pillar tubs de casa i portar-los (òbviament les bromes, de ‘pajilleros’ i ‘cagons’ eren presents). En aquella època no hi havia el costum, com ara, de ‘recopilar taps de plàstic’. Patíem per assolir les 2.000 unitats. Ramon Nolla, el professor de matemàtiques, havia calculat com havia que ser l’estructura. És més, els companys de COU van tenir un examen on una pregunta era calcular les capes per pisos i esbrinar l’alçada, amplada i llarg de l’arbre. Això sí: l’èxit de participació va ser gràcies a una il·lustració que va fer la Mar Borrajo, avui reconeguda professionalment per les seves obres, que de ben segur que heu vist.

Recordo que tenia un neguit en acabar l’institut que m’enfosquia: la capacitat de ‘tramar’, de ‘liar’, arribava al seu fi, jo que xalava com un nen… Però una professora de literatura castellana ho tenia clar: «Jordi, no te preocupes»… I tenia raó: amb els amics, família, universitat, feines i derivats… he aplicat aquesta ansietat de tramar saraus. Això sí, durant l’època més ‘seriota’ a l’hospital em sentia en un carrer sense sortida (com en el seu moment abans de marxar de l’insti) perquè allà pocs ‘saraus’ podia tramar… Al final, unes variables i altres van portar que el grup d’amics ens convertíssim en els organitzadors de la Baixada del Pajaritu. Així doncs, aquella va ser l’excusa per canalitzar la meva ansietat.


Fent de Caparrós
Des del 99 fins ara ha plogut molt i em trobo ara immers com a director artístic de la Disfressa d’Or (acte que va néixer justament el 1999), i presentant un programa sol. Igual que vaig fer al pati de l’institut, fent de Caparrós solet. No tinc previsió del que faré d’aquí a sis mesos… Tan sols sé que si he arribat fins aquí és perquè tu que em segueixes tens molt a veure.

L’article d’avui pot semblar una mica ‘yoyo’ però l’objectiu és dir-vos, a qui no em conegui prou, que des de fa anys ja volia ser firaire. Però tant tu com jo podem tenir cabòries al cap, però això és tan sols el 50%: la resta depèn de l’entorn de què t’envoltes. He sigut afortunat i un privilegiat de trobar-me còmplices per fer-ho. Gràcies per ser-hi; agrair a molta gent que estimo i respecto com a professionals que m’hagin donat ànims aquests darrers dies per tirar milles.

Servidor ha comptat i compta amb un gran equip de companys i partners (sobretot al darrere) que han cregut en mi i no han estat tan exposats a la llum com servidor. Encara queda pendent convertit el VHS del Furor en un format compatible per visualitzar i fer ‘rises’ (sobretot amb els concursants), perquè òbviament allò es va gravar! En el seu dia ja estava clar que el media i el live van agafats de la mà.