Primera projecció de cine a la Conca de Barberà el 1900

La Unitat d’Investigació del Cinema de la URV documenta els primers 40 anys de projeccions a la comarca

06 diciembre 2018 13:00 | Actualizado a 06 diciembre 2018 13:02
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Quan es va fer la primera projecció de cinema a la Conca de Barberà? Quines sales hi havia a començament de segle a cada poble de la comarca? De quan és la pel·lícula més antiga rodada a la Conca? Els nostres homes del diumenge respon els interrogants que Pedro Nogales, Alexandre Rebollo i José Carlos Suárez van fer-se per determinar quan i com va ser l’arribada del cinema a la Conca de Barberà. 

Contràriament al que s’havia establert, els investigadors de la URV han situat els inicis del cinema a la comarca el 1900, l’any en què es fa la primera projecció a l’hotel Vil·la Engràcia de l’Espluga de Francolí.

Aquesta obra de Publicacions URV forma part d’un projecte més ampli, iniciat el 2014, quan José Carlos Suárez i Pedro Nogales van explicar els inicis del cine als pobles del Tarragonès al treball premiat pel Consell Comarcal del Tarragonès, El nostre cinema Paradís.

El seguiria l’any 2017 La nostra gran il·lusió, també de Publicacions URV, que posa el focus sobre els inicis del cinema al Montsià. L’objectiu és, doncs, «estudiar els inicis del cine en tots els pobles de les deu comarques de la demarcació de Tarragona», on l’arribada del cinema té diverses peculiaritats, explica José Carlos Suárez.

Es tracta d’investigar sobre un període poc estudiat, que comprèn les primeres quatre dècades del segle XX. En el cas de la Conca de Barberà s’han localitzat 36 espais en 12 municipis dels 22 que té a la comarca. Malgrat que ja no es conserven, han trobat que les primeres imatges de què es tenen referència són de Poblet el 1908, i la primera projecció es va fer a l’Espluga de Francolí, a l’hotel amb aigües termals de Vil·la Engràcia.

Els historiadors argumenten que l’atracció turística d’aquests centres és determinant perquè havien d’oferir instal·lacions amb totes les comoditats i avenços als quals els clients de la burgesia catalana, especialment barcelonina, ja estaven acostumats.

«El treball de documentació ha estat ardu, basat en el buidatge d’hemeroteca i la recerca d’arxiu», explica Suàrez, Així, han treballat tots els diaris i revistes de la demarcació de Tarragona i l’hemeroteca de La Vanguardia, i els arxius de diversos àmbits: l’Arxiu Històric de Tarragona, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i els arxius municipals de diversos pobles.

Comentarios
Multimedia Diari