Punt final a la temporada castellera de la Zona Tradicional, al sud del país

Ha estat una temporada llarga i moltes de les colles castelleres ho han notat, no tan sols les persones que han estat al capdavant, sinó també totes les persones que han fet castells durant l’any. Ha estat una temporada complicada per a moltes colles, marcada sobretot per moltes baixes significatives en el gruix de les formacions, o això és el que anaven comentant alguns dels dirigents tècnics, o fins i tot ho comentaven castellers i castelleres, en les converses quan preguntaves per l’estat d’una colla o altra.

També ha estat un any, on s’ha començat a notar un canvi de cicle casteller, i no parlo del canvi de cicle que es pot entendre perquè la Colla Vella va guanyar el Concurs de Castells després d’anys d’hegemonia vilafranquina, sinó perquè tot i veure grans castells i actuacions, portàvem una dinàmica, on any rere any les colles se superaven i cada diada es parlava de «Jornada Històrica». 

Enguany, s’han notat menys camises a plaça i això vol dir menys camises a assaig, a excepció dels casos com els de la Vella o la Jove de Tarragona, i per tant, s’ha d’entendre que les colles ja no podien sostenir el ritme frenètic que duien, ja que en tractar-se d’una pràctica no professional que requereix moltes hores de dedicació, al final sembla que s’ha fet complicat mantenir la gent al cent per cent.

Ara, a falta de diades com la de Mariona Galindo a Mataró o la Diada dels Minyons de Terrassa, la majoria de colles castelleres ja han abaixat la persiana. I al sud del país, a l’anomenada Zona Tradicional dels Castells, totes elles ja han finalitzat aquest curs.

Sant Martí a Altafulla

Ahir al migdia, els Castellers d’Altafulla organitzaven l’última diada del seu calendari, a falta de la pujada del pilar caminant per les escales, el dia pròpiament dit de Sant Martí. Ho feien acompanyats dels Xicots de Vilafranca i dels Xiquets de Tarragona, un cartell ja habitual en els darrers anys.

Els Castellers d’Altafulla van fer una diada plàcida, on finalment van haver de renunciar al 5de7 que havien aconseguit descarregar a la sessió de Torredembarra del Concurs de Castells d’enguany, i van haver de conformar-se en fer els dos bàsics de 7 i el 5de7.

El castell de sortida va ser el 3de7, el novè que feien aquesta temporada i que van poder mantenir bé en tot moment i no va suposar cap complicació pels de Ca l’Ixart. A segona ronda arribava el 4de7, el quart d’enguany, i potser la falta de bagatge en aquesta estructura va fer que en algun moment perilles, ja que en el moment de la passada de l’enxaneta, dues rengles van començar a estirar-se, ja que una d’aquestes es va començar a ajuntar amb una altra rengla, però que finalment van poder descarregar. A tercera van tancar amb el 5de6, en què la banda del dos del castell compost va tancar-se i van acabar amb el pilar de 5, dos pilars de 4 i pilar al balcó.

Els Xiquets de Tarragona per la seva banda, van fer-hi el castell més gran que va veure la diada, en forma de 4de8, on van aprofitar per estrenar un dels segons del castell, el que estava d’esquena a la façana de l’ajuntament, i que va patir en algun moment una de les rengles en entrar-se una quinta de l’estructura. Van seguir amb el 2de7 i 5de7, i van tancar la diada amb el Vano de 5 i 4 pilars de quatre.

D’aquesta manera, els matalassers s’acomiaden d’una temporada potser massa dura i complicada per ells, però que van saber reconduir quan tocava.

Per últim, els Xicots de Vilafranca, van fer el 3de7, on també van aprofitar per estrenar el segon de l’esquerra, el 4de7 i el 4de7 amb el pilar, que aquest últim va quedar carregat, quan el pilar es va acabar trencant. A la ronda de pilars van fer dos pilars de 4, i també, amb aquesta actuació, tanquen un any on han estat irregulars amb els castells, ja que han provat sense arribar a bon port els castells de 9, però no han tastat la gamma alta de vuit.

Fira de Vila-rodona

Ahir, una hora i escaig més tard, a la població de l’Alt Camp de Vila-rodona, es va poder veure l’últim cara a cara vallenc, l’any en què s’han vist més a plaça, ja que van participar a principi de l’any al viatge a Washington.

Aquesta diada, molts cops havia servit per completar deures pendents de les dues colles, sobretot si per Sant Úrsula no havien trobat del tot fortuna. I enguany, veient els resultats de Santa Úrsula, es podia pensar que les colles anirien a provar els deures pendents, però en comptes d’això, van preferir fer una diada relaxada amb castells de 8.

La Joves va començar la diada amb el 4de8, on van fer una barreja d’experiència i de futur, ja que un dels terços, Salvador Ramon, feia més d’una dècada que no pujava a cap castell, però antigament hi havia descarrega el primer 5de8 (1981) i 3de9 amb folre (1986). Van seguir la diada amb el 3de8, 5de7, dos pilars de 5 i 4 pilars de 4 per cloure l’última diada del curs.

La Colla Vella obria també amb el 4de8, i, igual que la Joves, al pis de terços hi havia en Joan Romero «Juantxo», un casteller que feia 21 anys que no pujava a cap castell i havia descarregat el primer 4de9 amb folre de l’època moderna l’any 1981. Van seguir amb el 3de8 i van acabar amb un 9de7, segurament per donar recompensa a molts castellers i castelleres. Van descarregar el pilar de 6 i per tancar la diada un pilar de 5 i quatre pilars de 4.