Quan del cartró pedra se’n fan nans

És la pasta de guix i aiguacuit que connecta la imatgeria festiva dels seguicis amb els pessebres

JORDI BERTRAN

Whatsapp
El taller de Ferran Rei ha acollit la construcció dels dotze nans de les escoles de Valls. FOTO:  ALBA MARINÉ

El taller de Ferran Rei ha acollit la construcció dels dotze nans de les escoles de Valls. FOTO: ALBA MARINÉ

En el barri on en temps medievals els cuireters tenien els obradors, les Cuireteries, d’on probablement havien sortit peces del seguici popular com la cucafera o el més desconegut cavall, dit dels pellissers, més de sis segles després neixen nans. És el taller de l’imatger Ferran Rey Domingo, que comparteix la feina i la família amb Carme Muñoz Millan. Nascuts respectivament el 1979 i el 1980, han conviscut els darrers mesos amb els futurs nans de les escoles de Valls, que s’estrenen en les properes Festes Decennals.

El Ferran rebé material fotogràfic localitzat pel vallenc Pau Salat sobre onze dels dotze personatges històrics de l’àmbit cultural, seleccionats per les escoles de la capital de l’Alt Camp. El dotzè, el bandoler La Pera, és anterior a les càmeres. Aconseguides les autoritzacions dels familiars de cada persona, gestionades per la també vallenca Meritxell Estivill, «vam fer una fase inicial de modelatge del fang en cada col·legi», explica Rei. «Però la covid estroncà el treball a les escoles, i la comissió optà perquè el continués al taller».

Del fang a l’escaiola

La construcció passa del modelatge a una segona fase en què «traiem les particions, el que en diríem el negatiu, que fem amb escaiola. A l’hora d’obrir-la, el nombre de parts pot variar, en funció dels detalls de cada figura», relata. Tot seguit, l’imatger omple els motlles resultants amb cartró pedra, «producte que vam triar perquè als col·legis era inviable fer servir material tòxic com la fibra de vidre», argumenta el Ferran.

«El cartró pedra és més tradicional però tarda més a assecar-se». S’obté a partir de trossejar fulls de cartró, que es mullen i piquen a fi de tornar-los dúctils, i s’amaren en engrut, una pasta d’aigua i farina. Després es col·loquen en forma de capes successives als racons del motlle.

La quarta fase del procés consisteix, «un cop sec el cartró pedra, en extraure la peça per parts i les unim, encolant-les i grapant-les». Arriba un segon assecat que durà l’escultor al moment de retirar les grapes i solapar les unions per dins del nan amb el mateix material de la figura.

L’acabat exterior

«A la part exterior, caldrà rematar, polir i solapar amb un cartró més fi». És el que Ferran Rey defineix com «donar el blanc d’Espanya o pigment configurat amb blanc polsat i cola de conill a granel, perquè el nan acabi tenint un aspecte blanc». Així havien quedat els deu nans que ara mateix ja estan acabats, abans de la darrera fase que és la d’encarnació, una de les tècniques essencials en l’art i que és tan important com la de l’escultor.

Rey compta amb Marina B. Cubells com a col·laboradora en aquest últim estadi. «Treballem amb policromia a l’oli, perquè dona a la figura més realisme i qualitat, que no pas l’acrílic». Només restarà el vernís final. «Les cares les deixem amb mate i els ulls brillants». Un procés i una tècnica artesana que el nostre protagonista va aprendre al taller Ventura & Hosta a la localitat gironina de Navata. Ara mateix, els dos darrers nans encarregats per la comissió Decennals a les escoles de Valls es troben en aquesta fase de gestació final.

El 2010 el Ferran esculpí el seu primer capgròs; el 2017 els gegants Tarraco Scipions. El 2015 havia obert una botiga d’elements i productes festius al carrer Gasòmetre, La Botigueta de la Festa, però «tot i que Santa Tecla és fantàstica, la venda d’articles, complements i marxandatge es limitava al voltant d’aquelles dates i no tenia prou sortida la resta de l’any, per la qual cosa vam optar per treballar només de portes endins». Per la seva feina el Taller d’art i creacions Ferran ha rebut el premi que la Diputació de Tarragona atorga als joves emprenedors.

Temas

Comentarios

Lea También