Quan descobrir el monestir de Poblet és cosa de nens

Un dissabte de casa mes, Poblet proposa a les famílies poder visitar
el recinte amb els més petits en un recorregut i explicacions adaptats a ells

Àngel Juanpere

Whatsapp
Visita dels participants a la zona del claustre. FOTO: Pere Ferré

Visita dels participants a la zona del claustre. FOTO: Pere Ferré

Visitar un monestir pot resultar, per als més petits, tot un rotllo. No hi ha gronxadors, tampoc es pot córrer, ni molt menys fer gresca. El que inicialment pot sonar tot a avorriment, la Chantal Puig ho converteix en tota una aventura durant el recorregut pel recinte de Santa Maria de Poblet, un itinerari que acaba en una gimcana que fa encara més feliços els nens i que els posa a prova de si han estat atents a les explicacions prèvies.

Ahir va ser el primer dissabte d’enguany de ‘Descobreix Poblet en família’ –fa dos anys es va fer només una vegada–, una visita pensada per a tots els públics que es farà un dissabte de cada mes –no se saben encara les dates–, tot i que possiblement es mantindrà l’horari de les 11 del matí –a l’estiu podria variar–. La primera part de la iniciativa consisteix en una visita guiada per l’interior del monestir –que dura uns 30 minuts, quan les habituals són d’una hora–, una paraula que molts dels nens presents no saben què vol dir. «És una casa molt gran on viuen els monjos», comenta la Chantal, acompanyada per l’Aida, guia del monestir.

«El monestir es va començar a construir el 1150 i els treballs van durar 800 anys» explica Chantal Puig

I si no sabien què era un monestir, molt menys un monjo. «Algú sap com es vesteixen?», pregunta. «Van amb túnica blanca i un minidavantal rar», se sent. Actualment hi viuen 28 monjos, «però fa anys n’eren molts més».

La gincama posterior a la visita va posar a prova el que havien après. FOTO: Pere Ferré

La Porta Reial ens serveix per accedir al monestir. Es va començar a construir el 1150 i els treballs van durar 800 anys. La major part va ser aixecada durant l’edat mitjana. «Aquí davant hi ha una porta romànica i darrera una de gòtica. Es diu així perquè té la forma d’una gota d’aigua».

«Podem anar a les habitacions?»

El pati central està envoltat per les habitacions dels monjos. Alguns dels nens es mostren interessats en anar-hi. La Chantal, hàbilment, deix anar una pregunta a l’aire: «A tu t’agradaria que cada dia moltes persones passessin per la teva habitació».

Una vegada arribat a la cuina que feien servei abans, la Chantal assegura que «aquí a Poblet tot és gros», una afirmació que ràpidament va tenir la seva pregunta: «I els monjos són grossos o petits». Entre la cuina i el menjador havia el passaplats, una petita finestra que servia perquè el menjar no es refredés de camí fins a la taula dels monjos.

El grup admirant les tombes dels reis que hi ha a l’església major. FOTO: Pere Ferré

Del menjador destaca la font que hi ha al mig, «per beure aigua fresca a l’estiu» i un balcó, des d’on un monjo llegeix un llibre, un article, etc. I com sempre quan hi ha nens pel mig, no podien mancar les preguntes fora de guió: «I els monjos no fan cagar el tió?». Doncs no, ni tampoc ve el Pare Noel, però si que passen els Reis Mags abans d’iniciar el seu recorregut cap a altres pobles.

El grup va poder veure la biblioteca des de la porta. «Abans, els llibres s’escrivien a ma. Sabeu qui els feien? Els monjos». Un centenar de manuscrits i incunables –llibres escrits abans de l’any 1500– es guarden a una altra sala perquè necessiten una temperatura i una humitat determinada.

A l’església major hi ha enterrats reis com Jaume I el Conqueridor o Alfons I el Magnànim

Un lloc que va captar la curiositat dels nens fou la sala on els monjos es reuneixen cada dia, una de les més grans del recinte monàstic. «I cada dia es llegeix una part d’un mateix llibre. Cada dia un capítol –en té 35–. I clar, la pregunta que tocava era: «Què passa quan els han llegit tots?». Doncs comencen de nou. «I al mig de la sala es posa el pare abat». I al terra resten les tombes d’alguns abats, «però ara ja no s’enterren aquí», recalca Chantal.

Impressiona també arribar a l’església major. Hi ha un lloc reservat només per als monjos per resar, «però si algú vol venir ho pot fer, però asseient-se en un altre lloc». En aquest espai hi ha enterrat reis, con Alfons I el Magnànim –l’últim monarca– o Jaume I el conqueridor –potser el més famós per les seves proeses–. Fora els sarcòfags, ells tenen als peus lleons; les reines, gossos. També hi ha la tomba –en aquest cas al terra– del que va ser pare abat durant 15 anys –del 1995 al 2010–, Maur Esteva.

Sala de concerts

Molts ciutadans potser han anat a Poblet només per escoltar concerts. Es fa en una impressionant sala molt llarga, que abans era el dormitori dels monjos. «Els primers que van viure aquí dormien a terra, damunt la palla». «I no tenien fred?», pregunta un dels curiosos nens. Doncs no en tenien perquè dormien amb la roba posada. Des del terrat hi ha una meravellosa vista sobre el claustre i resta del monestir.

De nou a la part baixa, el recorregut s’acaba a la sala on els monjos feien el vi. Tiraven el raïm per unes obertures que ara són unes finestres i, una vegada a l’interior de l’habitable, el trepitjaven, com encara es fa en algun poble de forma tradicional. I el líquid, a través d’un canal –encara se’n conserva un tram– passava al celler.

Acabada la visita interior, començava la que seria la part més entretinguda i emocionant de la visita al recinte monumental: la gimcana. Els nens van formar tres equips: els dofins –amb participants d’Igualada i de Vimbodí i Poblet–, els Patates de Foc –d’Igualada– i els Buscadors –de l’Albiol i la Selva del Camp–.

Amb l’ajuda d’un plànol amb la història de Poblet i unes instruccions, els participants havien de trobar les solucions. La Chantal i l’Aida els donaven una pista perquè localitzessin una pregunta en una cartolina en algun indret de l’exterior del monestir. Tots els nens van trobar les respostes.

Temas

Comentarios

Lea También