Quan es cremen falles pels reis d’Orient

Mota. Conjunt espès d’espígol que configura rotllos on creix la planta amb què preparen les falles d’espígol de la nit de Reis

02 enero 2021 11:10 | Actualizado a 02 enero 2021 11:43
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Com mana la tradició, el 2021 els Reis d’Orient repartiran els regals, malgrat que les cavalcades com a desfilades urbanes pràcticament desapareixeran del mapa. En algunes poblacions petites, lluny d’aglomeracions; en d’altres on la distribució com a ritus és més important que la cavalcada; i en les que s’han volgut adaptar, els Reis fins i tot es faran visibles anant casa per casa.

En certa mesura les xiquetes i xiquets de 2021 connectaran amb la nit de Reis abans que la burgesia la reteatralitzés com una festa urbana. Abans els Mags ja havien participat en les processons medievals del Corpus i Santa Tecla, en el cas de Tarragona fins amb l’escenografia d’un carro triomfal o roca.

Seguint estudiosos com Antoni Ariño i Jordi Pablo, visualitzem com la comercialització massiva de joguines a partir de la dècada de 1850 establí un nou triangle Reis-xiquets-joguines. El procés es produí en entorns urbans, sobretot a Barcelona on el 1860 existien 85 botigues de joguines.

Revulsiu comercial

Les primeres cavalcades, encara sense continuïtat, nasqueren en aquest context, i l’organització havia estat iniciativa d’empresaris, com a Barcelona amb Miquel Escuder aquell 1860, o com a Tarragona amb l’establiment «Liquidación al 13», del carrer la Unió 21, segons compilà Maria Joana Virgili a partir del diari La Opinión de 3 de gener de 1891.

La canalla tarragonina no veia els Reis, excepció feta dels pocs que fossin alliçonats observant capitells, retaules, escultures i pintures murals a la catedral, perquè a la mateixa façana principal ja són representats, o sobre la porta de l’església de Sant Agusí. El mateix succeïa en localitats veïnes. El costum més antic que hem documentat sobre la celebració de la vigília de l’Epifania era l’encesa de torxes.

Explica el Diario de Tarragona de 8 de gener de 1867 referint-se a la vesprada de Reis: «Más sobre los reyes. Mientras la infantil banda de la casa de Expósitos estaba tocando frente a las casas de los señores individuos de la junta de Beneficencia, en la velada del 5, un municipal se ocupaba en apagar las muchas antorchas encendidas que ostentaban los chiquillos dando pábulo a la clásica costumbre que de los mayores aprendieron.

Muy mal hecho. Cuando nosotros éramos niños, divagábamos por las calles a nuestras anchuras, encendiendo antorchas y contribuyendo al bullicio y jarana propia de los que están en acecho de los reyes. ¿Por qué, pues no se permite a los ciudadanos imberbes del año 67, continuar la costumbre de siglos que al venir a este pícaro mundo encontraron tan arraigada? A Dios lo que es de Dios; al César lo que es del César».

Persecució policial

El periodista descriu l’encesa de torxes mentre la banda de música de la Beneficència desfila per les cases de la junta de la Casa. El cronista censura la repressió que exercia la Guàrdia Municipal, cos de recent creació a les acaballes de 1857. Virgili recollí que aquestes torxes eren manufacturades amb espart el 1887, segons La Provincia de Tarragona de 6 de gener.

Tot i que en la nit de Nadal i no en la de Reis encara avui a Onil, al País Valencià, fan fatxos amb espart verd i sec. L’espart sec es denomina totxa i és el component essencial del fatxo, mentre que el verd serveix per lligar-lo i finalitzar-lo amb un trenat a manera de corda per on s’agafa. S’encén per la punta de l’espart sec i es roda fins que es consumeix.

Però més a prop, la Riera de Gaià i Vandellòs cremen, respectivament, falles i atxes d’espígol la nit de Reis. Amb aquestes herbes oloroses les xiquetes i xiquets volen cridar l’atenció dels Reis d’Orient perquè vegin amb claredat cap on han d’anar a deixar els obsequis. Bons Reis!

Comentarios
Multimedia Diari