Quan l’aleta era amb les mans a la faixa

Aleta antiga. Col·locació de les dues mans a l’alçada de la faixa per part del xaneta en situar-se dalt d’un pilar

JORDI BERTRAN

Whatsapp
Rambla Nova cap a 1900. Pilar de 5 amb l’aleta a la faixa pels Xiquets de Valls al so dels grallers. foto: Arxiu Xiquets de Tarragona

Rambla Nova cap a 1900. Pilar de 5 amb l’aleta a la faixa pels Xiquets de Valls al so dels grallers. foto: Arxiu Xiquets de Tarragona

La majoria de pilars de les colles dels Xiquets de Valls, de Tarragona i d’altres indrets en el tombant del segle XIX al XX fins a la guerra civil espanyola, de 4 i de 5 pisos, fixes o caminant, apareixen amb l’aleta amb les mans del xaneta a la faixa, com en el cas dels dansants de Peníscola apuntats en el nostre darrer article. Sense ànim d’exhaustivitat, impossible per l’espai dedicat, anotem-ne alguns d’aquests espadats localitzats entre la documentació espigolada al Centre de Documentació Castellera - Museu Casteller de Catalunya a Valls, a l’Arxiu on-line dels Xiquets de Tarragona i en bibliografia diversa.

A Terrassa el 1899, la Colla Vella dels Xiquets de Valls fa aquesta aleta en un pilar de 4, just dos anys després de la foto dels Torraires de Montblanc encara amb l’anterior amb els bracets en creu. A Tarragona a cavall d’ambdues centúries localitzem un de 5 a la Rambla Nova, o el de 5 caminant més antic trobat puixant les escales de la seu, ambdós dels Xiquets de Valls. A Sitges, el de 5 de la Vella de Valls el 1900 per la Festa Major. A Barcelona també el 1900, dos pilars de 4, potser per la colla de Gràcia.

Diversitat geogràfica

A Vilafranca el 1903 hi ha un de 5 al carrer Ferrers; o el 1917 el de 4 caminant de la Vella vallenca en arribar a la plaça de Santa Maria i un altre a la sortida d’ofici camí de l’ajuntament, amb el curiós detall de les manetes del xaneta agafades a la faixa per la part davantera. Això també s’observa en un parat a l’entrada d’ofici a la seva ciutat d’origen el 1911, retratat per Francesc Blasi Vallespinosa.

A Montblanc el 1913, els Torraires en el de 4. A Valls el 1916, el de 5 al 4 de 7 amb el pilar per la Vella, el de 4 per la Candela de 1921 a la sortida d’ofici també per la mateixa agrupació, o el de 4 caminant per Sant Joan de 1929. A l’Arboç el 1920, en el de 4 a l’entrada d’ofici, o el 1927 en el de 4 caminant, igual que en la mateixa construcció a Vilafranca captada per La Vanguardia per a la seva portada del 31 d’agost de 1930 amb el peu «Els Xiquets de Valls dirigiéndose a la iglesia».

En la pel·lícula ‘Xiquets de Valls’, del cerverí Claudi Gómez Grau, presentada el 1934 però amb imatges de 1932 rodades a la mateixa Cervera, contemplem en viu l’execució d’un pilar de 5 en què s’executa l’aleta amb mans a la faixa de la Colla Nova de Valls. També es pot visionar aquests dies al quilòmetre zero casteller. La mateixa colla l’executà el 1933 en el de 5 i en el del 4 de 7 amb l’agulla a la Riba, així com en aquesta construcció al Concurs a Tarragona.

Refundació a Tarragona

Els refundats Xiquets de Tarragona s’estrenaren el 1926 quan coneixem un pilar de 4 a la plaça dels Carros amb aleta amb mans a la faixa. Encara el 1935 per Santa Tecla, en un de 5 al pla de la Seu el xaneta manté idèntica posició, com un altre al Nàstic, dos més a la plaça de la Font o l’espadat que en resulta d’un 4 de 7 amb l’agulla, tots de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. Fins i tot en la postguerra, el 1945, els unificats Xiquets de Tarragona el conservaren en el de la Mercè, com apreciem en la pel·lícula ‘Folklore Tarraconense’, de Domènec Giménez Botey, i cap a 1949 en un altre pilar de la mateixa alçada.

Víctor Pomerol ens recorda, però, com el casteller Esteve Pomerol Saltó explicava l’obligatorietat d’aixecar el braç als Xiquets de Tarragona –després Colla Vella– des de la primera visita del dictador Franco aquell 1949. Ara bé, el cartell de Santa Tecla de 1952 preservà el de 5 de la Nova de Tarragona amb les mans del xaneta a la cintura, pràctica que, malauradament, les fotografies coetànies demostren que ja formava part del passat en els pilars fixes. El dissenyador esquivà les autoritats i reivindicà l’aleta anterior.

Tot i així, en els espadats caminant el xaneta perpetuà les mans a la faixa, segons veiem en diversos de la Colla Nova Xiquets de Sant Magí, com per la Mercè de 1957 arribant a la plaça de la Font; el 1960, tant al capdavall del carrer Major com davant de l’Ajuntament; el 1962 baixant les escales de la seu i també enfilant el carrer Major, o el 1964 davant de l’Antic Ajuntament.

Abans de l’esclat de la guerra civil de 1936 hem localitzat, però, alguns pilars de 5 amb la mà dreta o esquerra aixecada. Seran els protagonistes de la tercera etapa de les aletes en els espadats, que tractarem en la propera Maireta.

Temas

Comentarios

Lea También