Querol rehabilita el castell medieval perquè sigui visitable aquesta tardor

El castell de Querol, que té l’origen al segle X –tot i que hi ha parts d’etapes posteriors– serà visitable aquesta tardar si no hi ha contratemps. Les tasques de consolidació iniciades fa dos anys, junt amb els darrers treballs per posar escales d’accés a aquest monument, permetran que es pugui passejar per l’interior, tot i que en petits grups, segons apunta l’alcalde Jordi Pijoan. També la torre de guaita, annexe al castell.

La construcció fortificada estava a la frontera entre el comtat de Barcelona i els moros. Aquesta important ubicació estratègica la fa única a la zona. Tot i que la fortalesa fou incendiada i malmesa en més d’una ocasió en el decurs de la seva història, l’embat definitiu es produeix l’any 1835 en el context de les guerres carlistes. Historiadors de l’època relaten que els facciosos es fan forts al castell de Querol, on acumulen una important quantitat de queviures i municions. Després d’una sagnant batalla a camp obert són vençuts pels miquelets procedents de Santa Coloma.

Tot i que bona part del castell està encara ple de runam, l’Ajuntament vol que aquest monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), pugui obrir-se a la ciutadania i de forma guiada, posant en context el que va suposar en el seu dia, a l’igual que la torre de guaita. Per això, la iniciativa inclouria també una visita a la torre de defensa de Santa Perpètua de Gaià, a Pontils –on també hi ha les restes de l’antiga església de Santa Maria–, que es troba restaurada i molt ben conservada. També està catalogada com a BCIN. La ruta posarà en context aquests dos indrets i servirà també per explicar bé la transformació de Catalunya.

Esllevissades

Al llarg dels darrers anys, recorda l’alcalde, hi ha hagut nombroses esllavissades al castell de Querol. L’última va tenir lloc el 2013 i va ser el detonant perquè l’Ajuntament comencés oficialment les negociacions amb la propietat per la cessió del monument. Això es va materialitzar el 2018 per un període d’entre 30 i 50 anys, depenent de la inversió. De totes maneres, Jordi Pijoan recalca que actualment s’està pendent d’una nova reunió per a una cessió definitiva.

Amb la signatura d’aquesta cessió, l’Ajuntament va poder iniciar amb les obres de consolidació, per evitar que caiguessin més trossos. Els treballs van començar pels murs perimetrals i l’exterior de la volta del celler. «Van ser unes actuacions d’emergència, de consolidació de les parts més precàries, per garantir la seva estabilitat», comenta l’arqueòleg Isidre Pastor.

La segona fase, realitzada enguany, ha permès rehabilitar la volta de l’entrada, la de l’interior del celler i alguns murs que faltaven, a més a més dels accessos per a la gent.

I a partir d’ara? L’alcalde assegura que s’ha de pensar com impermeabilitzar les voltes i treure material perquè no pateixin. Es preveu consolidar part dels merlets i intentar-ho en una part de la torre oest perquè no s’acabi d’enfonsar.

Les previsions, segons l’alcalde, és que el castell s’obri a la tardor al públic. Serà amb visites guiades sota demanda. «Estem estudiant com fer-ho», diu Jordi Pijoan, qui recorda la importància dels castells de la zona a la frontera de la Marca Hispánica.

Estudi arquitectònic

Isidre Pastor comenta que actualment «estem fent l’estudi històric arquitectònic de tot el conjunt per programar unes intervencions arqueològiques i arquitectòniques de recuperació i de posada en valor del monument». Aquest té una superfície d’uns mil metres quadrats i la part més enfonsada és el pati interior. Durant el procés d’excavació s’espera trobar carreus treballats, ceràmica i altres objectes. I és que no sempre vivien aquí els nobles. L’arqueòleg recorda que per exemple als segles XIV i XVI hi residien els masovers, perquè els senyors només feien estances puntuals. El castell de Querol i el de Santa Coloma de Queralt tenen el seu inici als segles X-XI, amb desenvolupaments posteriors al XIV-XV, tot i que el del darrer municipi té més entitat. Però el de Querol destaca perquè «és un dels màxims exponens que hi ha de la marca del riu Gaià».

«És una actuació a llarg termini. Per això és molt important programar i planificar les actuacions que s’han de portar a terme», recalca Pastor.

Fins ara s’han invertit en la rehabilitació uns 90.000 euros: 30.000 els ha aportat la Diputació, 50.000 la Generalitat i 10.000 l’Ajuntament.

Les excavacions

Jordi Pijoan és conscient que les excavacions que es puguin fer en el futur dependran del finançament «perquè la dimensió del castell sobrepassa les nostres possibilitats». Tot i així, es mostra esperançat en poder fer alguna excavació el proper estiu en aquest castell feudal i on hi ha vestigis arquitectònics de diferents èpoques, des del segles X-XI amb la torre de guaita fins al desenvolupament en el segle XV o la remodelació de petits detallats a mitjans del XVII.

El terme de Querol té tres torres de guaita més –a Pinyana i Montagut– però que es troben en estat ruïnós.