Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ramblejant a la tercera coca

Tarragona antiga (IX)

Whatsapp
FOTO: ARXIU ALBERT MIQUEL LOEWE/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU RAIMUNDA OLIVÉ, VDA. PALLACH/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU MONTSERRAT ESTRADÉ/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU FAMÍLIA CUADRAS/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU M. ÀNGELS VENTO

FOTO: ARXIU ALBERT MIQUEL LOEWE/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU RAIMUNDA OLIVÉ, VDA. PALLACH/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU MONTSERRAT ESTRADÉ/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU FAMÍLIA CUADRAS/TARRAGONA ANTIGA FOTO: ARXIU M. ÀNGELS VENTO

RAFAEL VIDAL /Administrador Del Facebook ‘Tarragona Antiga’

Avui farem un passeig per la 3a coca. Començant per la vorera del sol, al núm. 65, el Bar-Restaurant Catalunya que l’any 1942 compren Rafael Olivé, Àngel Andreu i Francesc Duch. L’any 1955 es jubila l’Àngel i els altres dos socis decideixen repartir-se els negocis. El Rafael Olivé es queda el Catalunya fins a l’any 1965 i el Francesc Duch, el Restaurant Tàrraco a la Rambla Nova núm. 9 (informació facilitada per Raimunda Olivé, Vda.de Pallach); al costat, Modas Sefa i Casa Cuadras, on per Nadal sortejaven paneres que uns dies abans es podien veure exposades a la botiga.

Els clients que acudien a comprar a Casa Cuadras se’ls entregaven unes paperetes que els clients omplien amb les seves dades de caràcter personal i les dipositaven en un gran bombo d’on el dia del sorteig, efectuat davant de notari al bell mig de la Rambla, diversos nens dels col·legis de la ciutat treien les butlletes dels afortunats guanyadors. Tan bon punt es treien les paperetes s’anotava el nom de les persones afortunades en una pissarra.

L’any 1965 s’amplia l’espai de Casa Cuadras amb el local de Modas Sefa, que passa del 65 al núm. 67. Al 69, Tocineria Ribot-Cardon. Al 71, Corseteria Altura (1932-2010) i Sabateria Perpinya, també del 1932 fins al 2003. Al 73, La Granja Clará i Moto-Guzzi de B. Marimón. Al 75, dos històrics junts: Bicicletes Barba (1907-2002) i Fotos Chinchilla (1939-2004), on durant molts anys miràvem als seus aparadors les fotografies dels darrers esdeve- niments de la ciutat o els últims tarragonins que havien fet la primera comunió.

Al 77, les oficines de Enher i al cap d’amunt de l’edifici va començar Radio Tarragona, que va fer la primera emissió el 3 d’octubre de 1933. Al 79-91, des de 1922 el Col·legi de les Teresines, obra de l’arquitecte Bernardino Martorell Puig i al 93, Casa Ventosa, des de 1960 Delegació d’Hisenda.

A la vorera de l’ombra, i al número 62, el que fou el primer edifici que es va construir a la Rambla l’any 1858: un clàssic que va ser-hi durant quasi 50 anys, la Perfumería Micó (1932-1980). Al seu costat, primer la Sastreria d’Antoni Gavaldà i Banca Catalana després. Al 64, més històrics: Blanca Nieves i Forn El Cisne.

Al 66, Perruqueria Maria. Al 68, primer Teledino Radio d’Antoni Banús Alimbau i el 2 d’octubre de 1960, l’oficina de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Tarragona es traslladava des del número 27 de la nostra Rambla. El 70 és sinònim de merceria Artells (Cal Manquet) de 1913 a 2002, quan es traslladen al carrer Sant Francesc, 22. Al seu costat, la Lleteria Ca l’Antònia i el 1986 Pastisseria Mármol. El 72, el Bar Sport del Sr. Lluís Jacas (1921-1985), amb una finestreta pel carrer Fortuny on compràvem els gelats o preníem una orxata, després General Òptica fins que el 10 de novembre de 2005, a les 23.05 hores, una explosió fa tremolar la ciutat i els cors dels tarragonins.

El 74 és sinònim de telefònica des del 29 de desembre de 1934. El 76 és per a Modas Tania i Llibreria Bosch. I al 78, un edifici bessó amb la botiga de ‘Semillas y cereales’ de Lluis Salvat i el Colmado Masip. Els dos foren enderrocats a mitjan dels 70 per bastir-hi un nou edifici.

Al 80, Pastisseria Miquel, que més tard es va ampliar amb la botiga del costat Tostadero Café Bakuko (la gent d’aquella època recordarà la flaire agradable a cafè que feia en passar-hi a prop). Després es va traspassar la pastisseria als germans Rovira Minguella, el Joan i el Salvador, capaços de guanyar-se els tarragonins que s’acostaven fins a la seva botiga en busca, avui d’un tortell de Reis, demà de la típica mona de Pasqua, ara per retrobar els bunyols de licor amb sucre, els seus bombons i torrons o el repertori de canapès salats, i Sabateria La Mariposa de Francisco Domènech Domingo.

I per finalitzar, del 82 al 86, el Instituto Nacional de Previsión-INSS.

Temas

  • TARRAGONA

Lea También