Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

Ramon Fontserè: "Sóc partidari de viure junts, amb les nostres diferències"

Els Joglars tornen a la càrrega amb humor, ironia i sàtira. El dissabte 29 arriben al Teatre Tarragona amb ‘El señor Ruiseñor’

GLORIA AZNAR

Whatsapp
Ramon Fontserè és el Señor Ruiseñor, en l’última obra dels Joglars. FOTO: Els Joglars

Ramon Fontserè és el Señor Ruiseñor, en l’última obra dels Joglars. FOTO: Els Joglars

«Un cop jubilat, en la nova república, que ja no ens robaran més, tindrà una paga bona, europea, la Sanitat serà de luxe, tindrem més prosperitat, més pau...». Els Joglars tornen a la càrrega amb el que millor saben fer, amb el teatre. Ironia, sàtira i humor per parlar sobre el Procés. Crítica, reflexió i molts riures es donen cita dissabte vinent, dia 29, al Teatre Tarragona amb El señor Ruiseñor. Parlem amb el seu director i dramaturg, Ramon Fontserè.

Per què han agafat la figura de Santiago Rusiñol?

Agafem aquesta figura com a representant d’un home modern, cosmopolita, d’esperit renaixentista. No solament era un pintor. Era un ciutadà magnífic, que considerava l’art com una cosa sagrada. Ell és fill de la burgesia catalana, destinat a ser l’hereu dels telers del seu avi, però a poc a poc deixa la part material i es llença a la vida lliure de l’art. Aleshores nosaltres utilitzem aquesta figura, el seu món i el que representava per reivindicar l’art com a pàtria universal enfront de les pàtries identitàries.

No creu que era una postura fàcil venint, com bé, de la burgesia?

Ell va triar lliurement aquesta vida. La d’artista, lliure, d’un home irònic, d’un gran humor i és aquesta Catalunya que va existir i que avui en dia no ha estat renovada. No ha estat reemplaçada.

‘El señor Ruiseñor’ és una crítica contra el Procés?

Sí. És una reflexió irònica sobre la nostra identitat, sobre la nostra ideologia, per treure tot el que tenen d’egoistes, de narcisistes, de prejudicis, de xenofòbia. Sí, és sobre el Procés i el nacionalisme en general, sobre els fanatismes.

Quina és aquesta república amb què ironitzen?

En concret és aquesta república de les meravelles, que va durar, com vostè sap, vuit segons. Que sembla que serà fantàstica, la utopia.

Creu que hem perdut el seny?

Vostè mateixa. És molt curiós que en el país del seny estigui passant tot això. Però em sembla que sí, que el deliri s’ha imposat al seny, si és que mai ha existit.

Tenen problemes per Catalunya?

No tenim gaires contractes, però això no és una cosa d’ara. Ja ve de lluny.

Són temps dolents per l’humor?

De temes per l’humor i la sàtira n’hi ha molts. Són uns temps immillorables. Ara, s’ha de ser valent i poder expressar. Per això hi ha la llibertat d’expressió. No s’entén si no és per anar contra el consens o contra l’statu quo establert. És el que ens empara. És la seva raó de ser, anar contra les vaques sagrades.

Per què una persona independentista ha d’anar dissabte vinent al Teatre Tarragona?

Estem parlant d’una persona adulta. Perquè penso que s’ho passarà bé. Hi ha persones que compren dos diaris a la vida, l’ABC i El País. Doncs, també podria veure l’altra cara i treure conclusions. I que pogués reflexionar sobre això. Si dubtés, doncs ja seria important.

S’han plantejat donar-li la volta i escenificar l’altra cara?

Bé, l’altra cara l’anem suportant des de fa 40 anys. Des del senyor Pujol, ja la coneixem perfectament, de sobres.

Vol dir que tot comença amb Jordi Pujol?

És l’autor de tot. Per contra, Josep Tarradellas, quan arriba a Barcelona diu, ‘Ciutadans de Catalunya’ perquè ja veu la realitat, que està composta de ciutadans, de persones, d’individus. I la realitat és que són de molts llocs. No es dirigeix exclusivament als catalans, sinó que engloba a tothom. I ara sembla que sigui una dictadura, però gràcies a la Constitució del 78 tenim el període de prosperitat més gran que hi ha hagut en aquest país. Aleshores comença aquesta cosa del nacionalisme, del nosaltres, de tancar.

Com entra aquí Pujol?

Això comença amb Pujol, que ha estat un polític astut i fals, Un falsari. L’any 80, l’Albert Boadella amb Els Joglars ja el va calar i amb els actors del Teatre Lliure va fer l’Operació Ubú. Per què? En paraules de Shakespeare, Hamlet li diu a Poloni, ‘tracta bé els còmics perquè ells són el compendi i breu crònica dels temps. Val més un mal epitafi sobre la teva tomba que els maliciosos comentaris en vida que et facin els còmics’. Doncs aquí estem. I estem molt contents de poder actuar a Tarragona. Esperem que la gent s’ho passi bé, gaudeixi i pugui reflexionar.

Reflexionar és l’objectiu?

Entretenir, però també reflexionar. Riure i distanciar-se a través de l’humor. Boadella diu que l’humor és el sistema més eficaç per definir la tragèdia o la tragicomèdia. Que el distanciament de les coses és important i això només ho pot aconseguir l’humor.

I si per contra, algú s’enfada?

Està en el seu dret, que s’enfadi. No hi tinc res a dir. Però de totes maneres, pensi una cosa, que el teatre no crea problemes polítics perquè és un reflex de l’opinió pública. També hi ha gent que s’alegra. Nosaltres no inventem res. El teatre és el reflex de les nostres misèries i grandeses. És didàctica pura. Si s’enfaden o s’escandalitzen, és la societat que s’escandalitza de veure’s reflectida sobre l’escenari. Perquè ens inspirem en la realitat que ens envolta.

Cap a on li agradaria que anés Catalunya?

Soc partidari de viure junts amb les nostres diferències. Això ho tinc clar. Crec que la vida és més confortable, més amable, més agradable si un pot viure juntament amb els diferents.

Temas

Comentarios

Lea También