Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ramon Grau, la idea de la UNESCO

Parlament. En la institució catalana, el diputat tarragoní inicià la tramitació per arribar a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat 

Jordi Bertran

Whatsapp
El conseller municipal Ramon Grau, al mig, en un acte institucional al juny de 1990. Foto: Chinchilla. Cedida pel Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu

El conseller municipal Ramon Grau, al mig, en un acte institucional al juny de 1990. Foto: Chinchilla. Cedida pel Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu

Des del 24 de novembre passat l’Ajuntament ha programat activitats al voltant del 17è aniversari de la declaració del conjunt romà de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Com al mateix temps vivim en un estat d’intervenció de l’autonomia catalana amb el Parlament dissolt per Mariano Rajoy, avui volem mirar cap a l’hemicicle del parc de la Ciutadella en un afer que el lliga amb la nostra ciutat.

Dijous 23 de març de 1995 fou allí, a la seu del «primer parlament del món» –parafrasejant els mots del mestre universal Pau Casals pronunciats a l’ONU el 1971–, on es feren les passes inicials perquè Tarragona adquirís la categoria de la Unesco que ara celebrem. És una fase que l’Ajuntament oblida. 

En aquella data es reunia la Comissió de Política Cultural del Parlament, presidida pel convergent vendrellenc d’adopció Joan Descals i Esquius, en la seva sessió núm. 44. Hi arribava una «proposició no de llei sobre la inclusió de la Tarragona romana en la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco» com a punt setzè de l’ordre del dia, signada prèviament per tots els grups de la cambra catalana. 

Recuperem l’espurna inicial i la tramitació que es va portar a terme al Parlament de Catalunya

La iniciativa havia partit del diputat tarragoní Ramon Grau Gràcia, escollit en les eleccions al Parlament de 1992 en la llista de Convergència. Precisament el polític, que també era Conseller de l’Ajuntament de Tarragona en matèria de patrimoni, havia convidat la Comissió a una visita prèvia a la nostra ciutat. 

Grau fou qui en aquella sessió de març de 1995 exposà «més detalladament, però amb brevetat, el conjunt del patrimoni que contempla el text de la Proposició», segons llegim en el ‘Diari de Sessions’ de la jornada, inici d’un camí que culminaria el 30 de novembre del 2000 en la reunió de la Unesco a la ciutat de Cairns, a la llunyana Austràlia.

Cinc anys abans el diputat i conseller municipal relacionà amb sintètiques explicacions els diferents monuments de la ciutat i dels voltants.  La dissertació introduí una idea important que no tothom té present: «Tarragona ens mostra en l’actualitat l’exemple paradigmàtic de la superposició d’una ciutat medieval i moderna en la que fou una capital romana».  I potser aquest tret és el que realment més la singularitza.

Aprovació unànime

Ramon Grau també fou qui va agrair als grups parlamentaris el vot favorable a la proposició, aprovada per unanimitat dels presents. Posats en contacte amb l’exdiputat i exconseller tarragoní, ha recordat amb emoció aquella sessió històrica. «La meva doble condició política a Barcelona i a Tarragona em va permetre, després de comentar la iniciativa amb l’alcalde Joan Miquel Nadal, tirar endavant la tramitació a la cambra catalana». 

El ‘Diari de Sessions’ conté algunes perles de diferents partits, que volgueren dir la seva més enllà del vot favorable. Així el Partit Popular proposà «la creació d’un consorci d’arqueologia que permetés una major coordinació institucional i un aprofitament més racional dels recursos de les administracions públiques en la protecció i el foment del patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona». El seu portaveu ho reblava: «existeixen o no valors patrimonials que ho són en el conjunt de la cultura espanyola?».  Ni el president Aznar ni l’actual Rajoy hi han apostat. 

En la mateixa línia el Grup Socialista també «plantejava la necessitat que es creés algun organisme –[...] un consorci d’arqueologia– per tal que totes les iniciatives que anaven en la direcció d’aquesta restauració i d’aquesta gestió poguessin treballar conjuntament». Tampoc no escoltaren la veu del PSC els seus presidents, González i Rodríguez Zapatero. Una idea de Grau materialitzada, unes perles del PP i PSC arraconades per ells mateixos.

Temas

Comentarios

Lea También