Rescatar del record la història dels molins paperers de la Riba

Un important desnivell, uns molins paperers i molta aigua. Són elements amb els que es podria definir el poble de la Riba. I el conjunt d’aquests tres elements ha donat un tret característic a aquest municipi de l’Alt Camp, d’uns 570 habitants: la més d’una vintena de molins paperers –alguns també fariners– que es conserven només al nucli urbà. Aprofitaven l’aigua que baixava del Brugent i, a traves del desnivell, anaven fent funcionar les màquines.

Ara, aquest passat dels segles XVIII i XIX es vol tornar a posar en valor per part de l’Ajuntament. Per una banda, amb la recuperació de dos antics molins –un serà el futur Centre d’Interpretació del Paper i l’altre oficina d’atenció als visitants– i, per l’altra, en dues rutes guiades pels 23 molins que hi ha al poble, on a cadascun d’ells hi haurà una rajola identificativa i un tòtem explicatiu, apunta l’alcalde, Josep Fort. Aquesta segona iniciativa s’espera que es pugui posar en marxa abans que acabi l’any.

L’economia i la vida

Des de fa més de dos segles, la vida i l’economia de la Riba ha estat lligada al món del paper –fins i tot en l’actualitat–. Alguns molins se situaven al llarg del riu Brugent o del Francolí. Però dins el nucli urbà n’hi havia 23 –tots ells estan inventariats–. S’aprofitava el desnivell entre la part més alta i la més baixa (105 metres) per fer passar l’aigua d’uns als altres, un aigua procedent del riu Brugent i de la Font Gran, que baixava amb força. És la que feia moure les turbines. Si bé no tots es conserven en bon estat, dos han passat a ser de propietat municipal i n’hi ha d’altres que es podrien visitar en el futur, després d’arribar a un acord amb els actuals propietaris.

Un primer pas de cara a la recuperació d’aquest patrimoni històric i social fou la compra per part de l’Ajuntament del Molí del Recó. Després de fer la seva funció, es va habilitar com a casa. En la seva planta baixa conserva les piles. Els pisos superiors es convertiren en habitatges i en els baixos durant molts anys hi hagué l’escorxador municipal.

La rehabilitació d’aquest molí es va fer fa més de dos anys. Però no ha estat fins fa poques setmanes quan han aconseguit que la companyia instal·li la connexió amb la llum. Amb aquest important pas, a partir d’ara «ja es pot moure l’equipament interior», diu Fort.

L’alcalde explica que volen que aquest antic molí sigui el Centre d’Interpretació del Paper. Per això, han demanat projectes a tres persones «i estem a l’espera de pressupost». En dos mesos haurien de tenir les ofertes i les memòries damunt la taula, diu Fort.

Com es feia abans

A la planta baixa es conservaran les restes de l’antic molí, que es troben en bon estat. «Aquí, voldríem que es fabriqués paper a mà», principalment pensant en els més petits, perquè vegin com era l’ofici. A la primera planta, on havien les estances, es decorarà de l’època del segle XVIII i es projectaran audiovisuals. Finalment, a la segona, s’han conservat les ventanes –que servien per regular l’entrada del vent– i es on s’assecava el paper. Aquesta sala serà multiusos: per fer trobades, perquè les empreses del municipi puguin fer jornades, concerts de petits format, etc.

Però aquest Molí del Racó no té un espai adient per poder tenir un punt d’informació turística. Per acollir aquesta oficina, fa dos anys l’Ajuntament va comprar el Molí del Guarro o de Cal Besora. És un edifici en ruïnes –fins i tot tenia la teulada ensorrada– i els propietaris no el volien arreglar. Té 60 metres quadrats per planta. Les obres de rehabilitació començaran el proper mes de setembre. Es restauraran les façanes i es recuperaran les ventanes –n’hi ha dues de trencades–. Es preveu que el febrer les obres estiguin acabades.

La resta de molins són privats. Alguns es troben en estat ruïnós i d’altres alberguen nombrós material. «Però per poder ensenyar-los, s’ha d’establir convenis amb els propietaris. Negociarem individualment la possibilitat de fer visites concertades», comenta l’alcalde.

Les dues rutes

Des de fa mesos s’està treballant per dissenyar dues rutes pels 23 molins que hi ha al nucli urbà. Els dos recorreguts ja estan decidits. Un serà més curt. Sortirà de la plaça Major, anirà cap a la part baixa del poble pel carrer Costa Baixa, seguirà per l’antiga C-240 fins arribar a la carretera l’accés a la Riba, seguirà fins el molí de Siurana i baixarà cap a la plaça Major.

El segon recorregut serà el primer però en arribar a la Costa Alta se seguirà fins a la carretera de Farena, on hi ha el Molí de Més Amunt. Aquesta ruta permetrà visitar també els molins del Domènech, del Grog, del Bessó, de Cal Garreta (els dos darrers també eren fariners), de cal Camps, de Carbó de Dalt, de ca la Viuda i de Siurana (o de cal Jaume el Mas).

Les rutes no només inclouran els molins, sinó altres elements relacionats, com ara fonts, trulls, església, etc. Cadascun d’aquests elements tindrà una placa –que ja estan fetes i es guarden a l’ajuntament–. Les rajoles estaran situades al terra, al costat d’una fletxa –que pot ser verda o groga, depenent si és el recorregut és el curt o el llarg–, que indicarà el camí per on ha de continuar el visitant.

Però a més a més de la placa hi haurà un faristol, que contindrà una explicació escarida de l’indret i imatges antigues. Inclourà un codi QR, on primer s’haurà de seleccionar la llengua i després derivarà el visitant cap a la web de l’Ajuntament per tenir més informació d’aquell indret.

Actualment s’està redactant i dissenyant el contingut d’aquests plafons, per seguidament posar-los a confeccionar. No es descarta que aquestes rutes es puguin inaugurar per la festa major d’hivern, el novembre.

I finalment, per complementar aquesta aposta turística, s’instal·laran tres plafons informatius en tres punts estratègics del poble: un a la parada de l’autobús, a l’antiga carretera C-240; un altre al costat de l’església, al centre del nucli urbà, i finalment a la part alta, tocant a la carretera que va cap a Farena.

Un precedent

La comarca del Penedès és coneguda per la seva vinya i els seus vins. Però el poble de Torrelavit, a la riba del riu de Bitlles, té també una gran tradició paperera. El riu va afavorir l’aparició de la indústria del paper en els segles XVII i XVIII, i augmentà de valor quan es converteix, als segles XIX i XX, en un riu industrial i els antics molins es transformen en grans casals i en fàbriques de paper.

L’Ajuntament aprovà, l’any 2013, el Pla Especial Urbanístic de Protecció dels Molins Paperers de Torrelavit en considerar que constitueixen un conjunt rellevant d’edificacions dels inicis de la revolució industrial a Catalunya.