Restaurats els apòstols vençuts per la son

Els clics del nostre fotògraf desperten Jaume, Joan i Pere en una tarda de Quaresma. Els apòstols, vençuts per la son en l’hort de Getsemaní, compleixen el pròxim Dimecres Sant 75 anys de la gestació per l’escultor barceloní Claudi Rius Garrich (1892-1970). Coincideix amb el centenari de l’Associació La Salle, abans Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes. 
Rius nasqué en una nissaga d’escultors. L’avi matern, Claudi Garrich, i el pare, Josep Rius Mestres (1866-1958), ho van ser. El 1907 el pare fou autor de les tres Maries del misteri tarragoní del Natzarè i el 1918 de l’Ecce Homo, cremat el 1936 i del qual ara en surt una rèplica. 

Claudi Rius estudià dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Aprengué a modelar al taller familiar i al d’Antoni Parera Saurina (1868-1946), del qual conservem el pas natzarè del Cirineu. També fou deixeble del reconegut Josep Llimona Bruguera, que havia cisellat el misteri tarragoní El petó de Judes, també destruït.

Dificultats de postguerra
El pas salesià de Rius revela la migradesa de recursos de la postguerra quan es construïren aquestes imatges i moltes altres de la processó del Sant Enterrament. Les figures nasqueren mitjançant l’acoblament de blocs de fusta. Amb el temps les unions s’havien mogut. 

La restauració del pas  dels de la Salle s’ha perllongat durant dos mesos

El president de La Salle, Joaquim Julià Panadès, nascut el 1957, ha vist aquestes peces des que tenia deu anys quan s’incorporà a les fileres del Divendres Sant, per després espitjar L’Oració a l’hort, a rodes. «El 1943 van usar taulons proveïts per la fàbrica de tabacs, com a Cadis. Era un material llunyà molt més noble que el pi que hi havia aquí, i això ha facilitat una certa bona conservació», explica. 

Tot i això, n’ha estat necessària la restauració, possible gràcies a la generositat de la Diputació de Tarragona, a través dels Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals l’Escola d’Art amb seu a Tortosa. Els criteris aplicats han estat la mínima intervenció i màxim respecte a l’obra en la seva integritat. Així la majoria d’actuacions s’han enfocat al manteniment i conservació per garantir-ne la perdurabilitat. 

El procés ha consistit en la neteja mecànica i aquosa, una en sec i l’altra en humit, per evitar problemes derivats de la brutícia; la fixació dels estrats per impedir pèrdues futures; i la restitució de llacunes petites de policromia i de preparació. La tècnica emprada per al retoc ha estat diferenciada per escapar de falsos històrics. 

Treball curós
L’equip, sota la responsabilitat tècnica de Mireia Alfonso i amb les restauradores Clara Bailach, Marina Borredà i Júlia Poy, no ha eliminat de forma sistemàtica les repintades acumulades pels anys, sinó només les existents sobre pèrdues anteriors sense estucar amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de l’obra. A més, ha anivellat els massillats previs que impedien una llegibilitat correcta de les peces. 

La remoció ha estat efectuada amb isopropanol i, mecànicament, amb bisturí. Així mateix, amb pinzell han aplicat cola animal calenta, dissolta en aigua, sobre les disgregacions, i amb xeringa sobre els aixecaments de les capes de preparació i de la pictòrica. També s’ha dut a terme una aplicació de pressió en els casos necessaris. 

La restitució dels volums perduts en les tres escultures, a causa de les llacunes de les capes de preparació, s’ha assolit amb l’aplicació d’estuc d’hidroxipropilcel·lulosa dissolt en etanol i espessit amb carbonat càlcic. Finalment, la reintegració cromàtica s’ha realitzat amb colors Gamblin a base de resina Laropal de baix pes molecular amb filtre contra els raigs ultraviolats Tinuvin. Els apòstols semblen molt satisfets.