Retratar la persona i la seva personalitat

La imatge. El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí inaugura una exposició de fotos de veïns del poble captats al carrer on es reflecteix l’essència de la persona

21 junio 2020 07:40 | Actualizado a 28 junio 2020 09:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El nord-americà Richard Avedon va ser possiblement un dels fotògrafs més importants del segle XX. Els seus retrats de persones anònimes –també d’artistes de Hollywood–, sempre amb un fons blanc, tenien una gran força expressiva. Intentant emular –tot i que a quilòmetres de distància– aquest artista, un grup de 18 fotògrafs, capitanejats per Albert Carreras, van realitzar la tardor passada un projecte fotogràfic amb la tècnica que feia servir Avedon. Van sortir als carrers de l’Espluga de Francolí a buscar, de forma improvisada, persones anònimes que es deixessin retratar. Les trenta millors imatges es troben exposades, en gran format, a la Sala Maria Font del Museu de la Vida Rural d’aquest municipi de la Conca de Barberà. Les restants 160 fotografies obtingudes també es poden veure, però a través d’una projecció.

Albert Carreras és el cap de col·leccions del Museu de la Vida Rural i també la ment pensant que està darrera d’aquest projecte. Comenta al Diari que tot va començar amb el curs de fotografia que va donar fa un any i que era organitzat pel Casal. «I allí es va formar un grup que volia més. Jo els vaig proposar fer un curs diferent, de realitzar un projecte fotogràfic, amb un projecte especial». La idea va tirar endavant i ara es materialitza amb una exposició que porta per títol La prèvia normalitat.

El curs es va fer durant la passada tardor i van participar 18 fotògrafs amateurs, la majoria de l’Espluga però també de Montblanc i de Valls. En aquells moments, a finals d’estiu, res feia pensar en el que vindria: primer la riuada d’octubre i després una pandèmia.

 

Els participants es van dividir en petits grups per sortir pels carrers de l’Espluga a captar veïns que estiguessin disposats a ser immortalitzats. Sempre es fotografiaven amb un fons blanc al darrera, com feia Avedon. «Hi ha alguna foto que s’aproxima a Richard. La idea era anar cap a aquesta actitud: retratar no solament les persones sinó també la seva personalitat», diu el comissaria de la mostra. «Vam trobar molt bona comunicació. Sí que havia algú que no volia saber res. Però al final estem en un poble petit, on tots els coneixem i la majoria de veïns es van mostrar favorables».

Tot i ser grups diferents, la idea i l’objectiu que s’havien marcat era que les fotografies tinguessin tendència a fer-se iguals: a la mateixa distància, la mateixa òptica de càmera, que la il·luminació fos idèntica i, per suposat, amb el fons blanc. «Volíem que el resultat final s’assemblés, fes qui fes la foto». I recalca que «totes les instantànies tenen una continuïtat, podrien estar signades pel mateix fotògraf». I després també amb el processat a l’estudi, «perquè totes les fotos tinguessin el mateix to de blanc i negre».

Cada membre del grup tenia la seva funció: un havia de captar la persona, l’altra fer els preparatius per la fotografia, l’altra preparar la documentació pels drets d’imatge, etc. «És una feina en equip. Qui disparava la càmera era el de menys», assenyala.

Els fotògrafs captaven els veïns quan sortien de casa, quan anaven a treballar, a passejar... No havia res preparat. Algunes anaven polits, altres bruts d’haver veremat durant el dia. Hi ha adults, nens, grups familiars, pares i fills, avis i néts, «però tots són retrats de mig cos».

Sobre com reaccionaran els veïns, Carreras creu que la gent «no s’imaginava aquest tipus de volta». Afegeix que «no vol ser una fotografia d’estudi, on vas a buscar que tothom surti guapo: que si la persona no riu, es torna a fer una altra. Aquí no».

Albert Carreras creu que l’exposició podria ser itinerant, «sense conèixer la gent que hi surt, el visitant pot gaudir igualment. Aquí a l’Espluga hi ha el plus de la proximitat». Però ara per ara, no hi ha perspectiva que aquest projecte es faci a alguna altra localitat, «però només falta un bon col·lectiu amb ganes de treballar».

La inauguració

L’exposició es va inaugurar el passat divendres i és la primera del Museu de la Vida Rural una vegada aixecades les restriccions per la Covid-19. L’acte va comptar amb la presència de bona part dels fotògrafs protagonistes. Carreras apuntà que el projecte va començar d’una manera i en va acabar d’una altra.

Cristina Climent és una de les participants en aquest projecte. Recorda que van començar a fer les probes fora del Museu, «amb un llençol per planxar. En algunes fotos encara es noten les arrugues, que vam intentar dissimular sense que la foto perdés qualitat». Va reconèixer que «engatussaven» els veïns perquè es deixessin fotografiar. El regidor de Cultura, Enric Mercadé, va felicitar els participants pel treball fet en aquesta exposició, de la qual va dir que «explica l’Espluga», un projecte fotogràfic «també és memòria històrica», va asseverar.

Aquesta exposició «quilòmetre 0», com alguns l’anomenen, es podrà veure fins el 30 de juny. De dimarts a dissabte estarà oberta de 10.30 a les 18.30 hores, i els diumenges i festius de 10.30 a 14 hores. El fet que romangui oberta pocs dies –estava prevista per l’abril– és perquè el juliol n’hi ha prevista una de Josep Guinovart.

Comentarios
Multimedia Diari