Reus i Igualada frec a frec i bon rotllo

Emoció. Llàgrimes. Suor. Rivalitat. Cooperació. Amistat. Abraçades. I podria seguir dient paraules que definirien que són els castells. I això i molt més, és el que es va viure ahir a la primera jornada del Concurs de Castells de la Tarraco Arena Plaça, plena de gom a gom, amb totes les entrades exhaurides i un cercle central ple de camises i samarretes de tots colors.

Entre dues colles

L’emoció estava centrada en dues de les dinou colles participants. Durant tota la jornada va haver-hi un frec a frec entre els Moixiganguers d’Igualada i els Xiquets de Reus, totes dues amb el mateix programa casteller, i atenció la dada, el mateix que moltes colles d’avui a la jornada de diumenge, i principals candidates a endur-se el primer lloc al podi de dissabte.

Els primers a obrir aquest frec a frec van ser els Xiquets de Reus amb el 2de8 amb folre, castell que tenen molt apamat i va ser un dels millors que han fet enguany, i amb diversos canvis a diferents parts del castell. Com a resposta, els Moixiganguers van fer el 5de8, el quart de la seva història, i que a diferència del que van fer a Reus per la Festa Major de Misericòrdia, aquest es notava amb molta seguretat, símptoma del nivell de concentració de la colla per afrontar un repte en majúscules.

Tot i això, els reusencs no se’n van estar i van respondre amb el primer castell de 9 del Concurs de Castells 2018. El 3de9 amb folre ja el van descarregar fa dues setmanes i això els donava prou corda per a repetir la fita i més en una plaça amb una estreta relació amb aquest 3de9 amb folre avellana. I és que l’any 1996, van descarregar-lo per primera vegada a l’antiga Plaça de Braus, donant la quarta posició als reusencs.

Ahir, no els va donar una quarta posició, però sí que els va donar una alegria en descarregar aquest castell tan i tan difícil, amb plena ovació de la plaça i crits d’alegria a les files avellanes. I aquí ve la dada. El quart de la rengla, en baixar va assenyalar als d’Igualada, fent amb el dit que ara els hi tocava a ells. I així va ser.

Els Moixiganguers d’Igualada afrontaven el primer atac al castell de 9 de la seva història. El castell va pujar amb una seguretat impressionant. El tenien clavat, com si l’haguessin fet durant tota la vida i tan sols en el moment de la descarregada va haver-hi algun moviment que va fer silenciar la plaça, més del que ja estava, però que en veure que el castell es descarregava va rebre els aplaudiments de la plaça, admirant la gran gesta que feien els de l’Anoia.

I ara com quedava la cosa? Els d’Igualada estaven primers, però els reusencs tenien la carta del 5de8 en cartera, i era una carta que els hi cremava i volien col·locar sobre la taula. La catedral dels castells va pujar a la primera, clavada i amb el cap fred per part de tots els Xiquets i Xiquetes, sabent que, potser ja no era més el fet de poder guanyar el concurs o no, sinó de poder descarregar aquell tros de castell.

I van descarregar-lo. I les llàgrimes i abraçades es van escampar entre tots ells. Ja era igual qui quedes per davant, moralment els reusencs havien guanyat, ja que ells sabien que havien fet el que millor saben fer, descarregar castells.

I els d’Igualada també volien tenir aquesta sensació. Els veien des de l’altra banda, molt a prop, amb una sola colla pel mig, i ells també van anar a buscar aquesta sensació. El 2de8 amb folre era el castell que els hi quedava per a completar la millor actuació de la seva història, lluny de casa però amb tot Igualada donant suport. El 2 folrat es va descarregar sense problemes, això sí, amb algun moment d’incertesa quan en baixar la canalla la rengla de baixada de l’enxaneta s’emportava cap a ella la rengla del davant, fent perdre la verticalitat de l’estructura.

Emoció desfermada també entre els d’Igualada. En aquell moment, tant Xiquets de Reus com Moixiganguers d’Igualada estaven en primera posició ex aequo i la gent de plaça i fins i tot alguns mitjans especulaven sobre que farien les dues colles.

Si se la jugarien a fer algun castell superior per guanyar, si el jurat penalitzaria a alguna colla per desempatar, o simplement no farien res. I no van fer res. Tot aquest frec a frec o rivalitat, era una partida de cartes sana. Les dues colles mantenen una magnífica relació i totes dues volien que es descarreguessin tots els castells i no els hi va importar compartir el títol, i en el moment de la recollida del premi, les dues canalles de les colles van aixecar el primer trofeu.

No tot era entre dos

Encara que molts cops, el protagonisme se l’emportin poques colles, i més en ocasions com aquesta, les altres colles tenen també els seus petits reptes i aconsegueixen les seves grans victòries.

Aquest és el cas dels Sagals d’Osona, que tot i no haver pogut descarregar el pilar de 7 amb folre, ahir van aconseguir descarregar la primera Tripleta de 8 que feien al Concurs de Castells. O el cas dels Castellers d’Esplugues que va descarregar el tercer 3de8 de la seva història després d’una defensada brutal en la descarregada.

També alegria entre els de Sitges, en completar el tercer 2de7 del curs, demostrant la bona feina que estan fent amb aquesta estructura, o els Castellers de Terrassa i els Castellers de Berga, recuperant el 4de8.
I no oblidem els Xiquets del Serrallo amb el quart 2de7 de la seva història, i el primer que aconsegueixen completar a la Tarraco Arena Plaça, una plaça que l’ha vist molts cops al llarg dels anys, però que fins ahir no va veure tancar un cicle.

I els Nois de la Torre, com hi van enguany. Ahir van portar els seus millors castells i fent una estrena amb el 7de7, que encara no l’havien portat a plaça enguany. I el moment que no oblidaran mai serà la quarta ronda, en què per primer cop duien el 4de8 a plaça, que tot i quedar-se lluny de carregar-se, demostra que són una colla en progressió.

Però en el món dels castells també hi ha decepcions i desil·lusions. És el cas dels Nens del Vendrell que ahir volien descarregar el 2de8 amb folre, però per indecisió de canalla i una mala passada els hi va quedar en intent.

Els de Sant Pere i Sant Pau també van tastar aquesta mala beguda amb el 4de8 carregat i sense poder fer el 2de8 amb folre, o l’intent de 4de9 amb folre dels Xicots de Vilafranca. I tampoc se’n van salvar els Bordegassos de Vilanova que van ensopegar amb el 2de8 amb folre i el 2de7, o els de Cerdanyola amb el mateix últim castell.

Els castells són això. Alegries i tristeses. Il·lusions i decepcions. Eufòria i rabia. Però si tanta gent els practica, i tanta gent els va veure és perquè tenen alguna cosa que atrau, enganxa i enamora. I ahir es va demostrar, amb una Tarraco Arena Plaça plena de gom a gom i que tota l’estona, l’únic que feia olor l’aire eren tots aquests sentiments que transmeten els castells.