Revival dels retallables de paper

Em diuen els meus amics Montse i Jaume que les pàgines del Diari segueixen sent magnífiques perquè els calçots estiguin a punt. És una de les utilitats de la premsa en paper, millor un cop llegida. Hi ha qui, a l’inici del confinament, apilava rotatius per si s’acabava el paper higiènic. Altres rememoraren que havien estat els primers fulls usats al vàter, un avenç respecte a eines prèvies més rudimentàries. Aquí el primer paper higiènic i el més venut fou el de l’elefant vermell imprès en un embolcall de cel·lofana, fabricat per Papelera Española. Era de color marró amb una cara setinada i una altra aspra.

Ja veuen, en l’era de les noves tecnologies i les pantalletes, la manca de paper despertà unes pors curioses. Conciliant-lo amb els nous temps, el tarragoní Joaquim Nolla Solé reivindica un altre ús històric i ben diferent del paper. Enamorat de tot allò que porti la T i/o la Tau de Tarragona, enguany ha ideat fins a tres retallables diferents vinculats a la Setmana Santa. Sí, retallables de paper o cartolina, servits en làmines, que molts vam conèixer perquè les nostres germanes o amigues vestien nines, o perquè els nens podien construir exèrcits de soldadets.

Paper per jugar

El paper com a joguina ha existit sempre que hi ha hagut persones creatives i material disponible per gestar il·lustracions. Així s’han utilitzat figures de paper en rituals a les cultures asiàtiques durant molts segles. Per exemple, els balinesos han fabricat titelles d’ombra amb cuir i paper des d’abans de Crist. Una antiga cerimònia de purificació japonesa, documentada a l’any 900 segons el nostre calendari occidental, incloïa una figura de paper semblant a un quimono que es col·locava en una barca del mateix material en un mar fictici. Però el punt de partida dels retallables amb la morfologia de làmina fou al Regne Unit a finals del segle XVIII.

«M’agraden els retallables», diu Nolla. «Jo, que porto els nanos nous, no entenia com el seguici popular en tenia, i en canvi, el pas de l’Ecce Homo, amb què surto fa vint anys, no en disposava». Per això, aquest farmacèutic de professió, amb base al barri de Sant Pere i Sant Pau, i pessebrista d’afició gestà el 2018 el retallable del misteri de la germandat a què ha dedicat un quart de segle.

Sacs protagonistes

Enguany fa la segona passa i continua el conjunt amb la banda de sac de gemecs i timbals que l’acompanya en les processons del Dolor i del Sant Enterrament, Dimecres i Divendres Sant respectivament. «El secret d’un retallable és que sigui senzill de muntar», continua aquest home nascut el 1964. «Les il·lustracions originals les creo el triple de grans que el retallable final».

La presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando, considera que «la suma dels sacs de gemecs i els timbals és indestriable de la nostra germandat i del nostre misteri, perquè no sols enriqueix el panorama sonor de la Setmana Santa sinó que encaixa amb el brandar específic del nostre pas». El Quim expressa que «com a portant els timbals et marquen el ritme, però agraeixes molt sentir la tonada musical dels sacs».

Per a l’Elvira, «escoltar els sons d’aquesta banda en el tram final de la processó a la baixada de la Pescateria és molt especial i em posa la pell de gallina». Per a Nolla, «lliga molt amb l’escenari de la Part Alta i ens fa diferents». Com ell mateix confessa, «de petit ja m’encantaven els passos i quan acompanyava l’avi, forner al carrer Sant Llorenç, a la missa a la veïna església dels pagesos, jo badava amb la Pietat i el Sant Sepulcre». Potser per això, enguany també ha creat aquest darrer per al Gremi de Pagesos i el misteri de la Verònica per als Natzarens, obres que s’estan presentant aquests dies.