Robert Swartz: 'Hem d’ensenyar els alumnes a ser bons pensadors, a fer-ho bé'

tarragona
El professor i filòsof nord-americà Robert Swartz és un dels professionals més influents a l’àmbit de l’educació. Amb el seu mètode  d’aprenentatge basat en el pensament (TBL, per les seves sigles en anglès) és pioner en la inclusió del pensament crític i creatiu a les escoles, en contraposició a la memorització. Swartz va impartir al Col·legi Aura una jornada d’innovació educativa en què va parlar de tot això.

Com s’ensenya a pensar a un alumne?
Bé, en certa manera no s’ha d’ensenyar perquè ho fem a totes hores i ho hem estat fent des que naixem. 

Llavors, què proposa amb el seu mètode?
El que hem de fer és ensenyar-los a ser bons pensadors, a fer-ho bé. Els hem d’ajudar a aprendre què necessiten per pensar bé, a posar-ho en pràctica i, amb la pràctica, a fer-ho de manera natural. Igual que els ensenyem a parlar bé i a escriure bé, els podem ensenyar a pensar bé. Així és com es fa. S’ha d’ensenyar com fer aquest tipus de pensament amb habilitat, igual que esculpir una peça de fusta amb destresa. Això és el que jo anomeno pensament hàbil i es pot ensenyar fàcilment.

Com?
Imaginem que un nen veu un anunci de cereals i té molt bona pinta: un gran sabor, vitamines i un bon preu. Ell vol que li ho comprin. El que ha fet és prendre nota dels aspectes positius, però la mare diu: un moment, hi ha alguna cosa en aquests cereals que no sigui tan bona? Llavors recorda que el metge li ha dit que cal que eviti menjar aliments amb molts sucres perquè el sucre provoca obesitat i dificulta la pràctica de l’esport. I l’anunci no ho diu, això. Llavors, la mare pregunta: «com ho podem saber?» I el nen pensa i afegeix: «Hauria de llegir-ho a la capsa». Ah! Ho fa i estan carregats de sucre. És una bona idea comprar-los? Ni parlar-ne. El nen està aprenent a descobrir possibles aspectes negatius de la presa de decisions. Això s’aplica a molt tipus de pensament crític o pensament creatiu, des d’analitzar idees a entendre-les millor. 

En què es tradueix això a les escoles?
Amb l’aprenentatge de bones habilitats de pensament, els alumnes poden explicar el perquè i això acostuma a augmentar la seva confiança. Aquest tipus d’habilitats de pensaments són analítiques, crítiques, creatives, habilitats que els ajudaran a fer bons judicis sobre què és millor en determinades circumstàncies. Dominar aquest tipus de pensament pot millorar, i realment millora, la qualitat de vida dels estudiants, alhora que ho fa la confiança. 

I a classe?
Evidentment, si això passa en un centre, els alumnes acostumen a aprendre junts, a compartir les idees, a escoltar els altres i, a vegades, a modificar les idees en funció d’allò que han après d’altres estudiants. Aprendre a estar involucrat en aquest tipus de pensament i aprenentatge social actiu és un dels grans avantatges de l’aprenentatge basat en el pensament, al contrari a tornar-se dependent dels professors i dels llibres de text, per donar-los «la resposta correcta».

Quin paper jugar aquí el professorat?
El professorat pot demanar als alumnes que abordin el contingut que han après amb el currículum regular mitjançant aquests tipus de bons pensaments, no simplement memoritzant-ho. Per exemple, en comptes de preguntar quan va ser la Revolució Francesa, fer preguntes com què va causar aquesta reacció violenta de la gent en contra de la monarquia? Hi ha situacions en el món d’avui en què forces semblants puguin conduir cap a una violència semblant? Això porta a una bona educació clàssica per tal que els alumnes estiguin preparats per afrontar els reptes del creixement i viure en un segle en el qual estan passant fets sense precedents.

Ensenyar a pensar significa aprendre a escoltar...
Totalment cert. Escoltar és un esdeveniment social: si realment escoltes, et preocupes i respectes el que altres estan dient i, alhora, vols que t’escoltin i respectin el que tu dius. Tot el pensament és social i pensar conjuntament amb altres ens pot donar més que la suma del que diu cada membre del grup. Jo em proposo l’objectiu que totes les escoles del món treballin per fer bons pensadors i ajudin els alumnes perquè ho utilitzin no només per aprendre millor i més profundament allò inclòs en el currículum escolar, sinó que ho utilitzin per guiar les seves vides. Sóc un optimista sense restriccions. I crec que tinc raó.

És possible ensenyar a pensar en una aula amb 35 alumnes amb diferents aptituds?
Evidentment. Passa sempre, perquè els grups són de 3 a 5 alumnes i són manejables, fins al punt que l’alumne amb necessitats especials hi col·labora, així com l’alumne d’altes capacitats. Es respecta aquesta diversitat i tota la classe ho posa en comú per veure si poden posar les idees col·lectivament per crear-ne una d’esclaridora i influent. 

Ensenyar a pensar significa ensenyar a crear?
Per descomptat! De fet, començo a pensar que tots els alumnes poden desenvolupar habilitats creatives de pensament. La raó per la qual no ho fan és que no en tenen l’oportunitat, que no estan estimulats. Normalment, se’ls ensenya que només hi ha una resposta correcta per a cada pregunta perquè no es distreguin pensant en altres coses. 

Com veu el sistema educatiu espanyol?
Té, com molts altres sistemes, un únic objectiu: proporcionar als alumnes informació a través dels llibres de text i de les classes dels professors; informació que s’espera que retorni en els exàmens per demostrar que «han après». A favor seu he percebut que en moltes regions d’Espanya no només hi ha una consciència de la necessitat de canviar com s’educa els alumnes en aquest segle, sinó de canvis reals importants. 

Quins canvis haurien de fer els professors?
Mentre molts professors ja s’han adonat de la necessitat d’aquests canvis, d’altres s’adonen que l’antic mètode de repetició no satisfà les necessitats dels alumnes, però no saben què fer per aplicar aquests canvis. Per a mi, el remei és obvi; i moltes escoles el saben. S’ha de donar temps als professors perquè es renovin i utilitzin metodologies d’ensenyament que encaixin millor amb l’orientació competencial/d’habilitats dels canvis que s’estan fent en la concepció d’allò que els alumnes necessiten realment aprendre. I ho sé perquè ens hi vam trobar als Estats Units als anys vuitanta.