Roger Estil·les: «Ho superarem, els castells tornaran»

Com a colla, què us ha semblat el format d’aquesta Fira de Santa Úrsula, marcada per les restriccions?

Millor això que res. S’ha de seguir treballant perquè la gent no es desconnecti dels castells. No és la Santa Úrsula que ens hagués agradat, és una festa increïble i l’Ajuntament ha intentat fer el màxim dins de les limitacions. Ho hem de gaudir com puguem i hem de posar en valor el que es va fer l’any passat.

Si no hi hagués hagut la pandèmia actual, com s’hauria  imaginat la Diada de Santa Úrsula d’enguany?

El nostre plantejament de cara a aquesta diada era poder anar molt més enllà. Estàvem parlant d’intentar assolir algun castell de 10. Penso que aquesta diada hagués estat una mena de ‘mix’ de diferents coses, amb un castell inèdit per la colla.

Quin paper creu que hauria de jugar el món casteller en la represa de l’activitat cultural?

En la mesura que ens deixin, les colles hauríem de treballar la part social, perquè els castellers i castelleres sàpiguen que poden comptar amb nosaltres a nivell econòmic i social. Perquè una colla castellera va més enllà, són amics, família i treball en equip. Nosaltres estem al costat de la cultura i hem de treballar amb el que ens deixin fer perquè la gent no es desconnecti dels castells.

Creu que l’aturada de l’activitat s’hauria d’aprofitar per aprofundir en aspectes més teòrics del món casteller?

Sempre es poden treballar aquestes coses. A nivell de colla ha estat un procés de reflexió interna i de replantejar-nos moltes coses que s’han de treballar de forma teòrica, com la part que assumeixen les juntes d’administració. Hi haurà un abans i un després, lamentablement. Hi ha colles que poden desaparèixer i les que tenen un nucli dur s’hauran de replantejar un model de colla potser més professional. 

A què es refereix?

Abans semblava que una colla amb el president i el cap de colla ja en tenia prou. Però cada cop es posa més de manifest que hi ha d’haver un equip a darrere.

Què heu fet aquest mesos per mantenir viva la colla?

Des del minut zero, tot l’equip ha seguit treballat a nivell de xarxes socials i sempre hem estat en contacte. En l’àmbit presencial, hem fet petites reunions quan ens ho han permès. Pel que fa a la canalla, ens hem trobat en grups petits, per veure’ns les cares, fer manualitats, perquè vegin que el local no ha desaparegut.

Haurà de canviar alguna cosa en el volum de les construccions castelleres quan es reprengui l’activitat, per tal de no aglomerar tanta gent?

Jo crec que no s’ha de plantejar aquest canvi. S’ha vist al llarg de  la història que els castells sempre han tirat endavant i han superat qualsevol cosa. Potser si que haurem de començar amb castells més petits per anar tirant endavant a poc a poc. Jo crec que serà com fer un reset, però ho superarem i tornarem a fer els mateixos castells que estàvem fent fins ara. 

Quan creieu que podríeu reprendre l’activitat?

No ho sabem, si serà l’any vinent o si haurem d’estar dos anys aturats. Ens agrada ser optimistes i pensar que serà poc temps, però al març tampoc podíem imaginar que aquesta Santa Úrsula no hi hauria diada. Per tant, no sabem quan podrem tornar, però tenim molt clar que tornarem. 

Haurem d’acabar normalitzant l’ús de la mascareta al món casteller?

És inviable com a colla, no només per la part física sinó també la psicològica. O hi ha plenes condicions de seguretat o és inviable.

Com manteniu econòmicament l’entitat, ara que no hi ha activitat?

Per ara, la situació no ens fa por. Ja teníem treballada una política econòmica molt estable i portem molts anys treballant en això, estem bé, però tenim despeses. Ara estem tranquils, però quan mires al futur fa que et pensis moltes coses a nivell d’inversions. L’Ajuntament ha mantingut la subvenció i hem tingut sort que estan al nostre costat. S’ha d’ajudar a la cultura.

Sense castells a plaça, el Museu Casteller pot jugar un paper important per mantenir viu el món casteller?

Així hauria de ser. És un museu de cultura i hauria d’ajudar no només les colles de Valls, sinó totes les colles. Si això pot ajudar que la gent parli de castells, tot ajuda. Tothom hi hauria d’apostar perquè fos una realitat.