Ruta pels cementiris de la demarcació: Valls, on els castellers s'enterren amb la colla

Avui, 22 de novembre, tres setmanes després del dia de Tots Sants, tanquem la sèrie de 10 capítols “Avui per mi, demà per tu” pels cementiris de les capitals de comarca de la demarcació, amb la ruta pel cementiri de Valls, capital de l’Alt Camp: Un cementiri vuitcentista (1862), enjardinat i ben preservat, on es respecten la memòria històrica i el patrimoni funerari.

22 noviembre 2020 09:30 | Actualizado a 22 noviembre 2020 11:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

1. Entrada, vestíbul i tancaments. Entrem per la façana neoclàssica coronada amb una cúpula imponent. Travessem la porta de ferro amb un Tempus Fugit amb dues dalles a l’esquerra i l’Ourobouros a la dreta encerclant la ploma de la raó que s’imposa a l’espasa de la força. Tot està emmarcat per rats-penats, i dracs alats que sostenen el filacteri amb l’any fundacional, el 1862. Al vestíbul, el planell del cementiri ens en descobreix l’estructura quadrada i la distribució amb capelles i nínxols de galeria als murs est i oest i de nínxols de capella als murs nord i sud.

2. Panteó Massó. La millor casa a Valls i el millor panteó al cementiri: El somni de l’ascens social. I ho van aconseguir els germans i industrials tèxtils Massó i Llort. Tant el panteó com les dues cases, popularment anomenades “Massones” encara avui, són noucentistes i obra de l’arquitecte tarragoní Alfons Barba Miracle entre 1914 i 1915. La d’Antoni al passeig dels Caputxins, 10, i la de Ramon a la plaça del Pati, 4. Comparteixen trets formals com el basament de les columnes i la combinació de pedra grisa i marbre rosat. En el cas del panteó s’hi afegeix el marbre blanc dels medallons amb els retrats i del magnífic àngel del taller lapidari dels Germans Ventura de Barcelona. La família es va extingir i al panteó hi reposen, com es pot llegir esculpit en grans caràcters modernistes: els dos germans Antoni i Ramon Massó, amb les esposes respectives, Maria Codina i Maria Martínez; Antoni el fill dels primers, i la seva dida, el nom de la qual no va ser gravat.

3. Panteó Queralt. L’industrial tèxtil Joan Queralt i Garreta i el seu fill, Jaume Queralt i Lladó, descansen en un graciós templet neoclàssic barreja d’arquitectura funerària egípcia i romana.

4. Primer Sebollit. Nínxol 66. A la cantonada sud-oest hi trobem la primera persona enterrada, és a dir el nínxol inaugural del nou cementiri, l’1 de gener del 1865. Va ser el nen de 19 mesos Antoni Queralt.

5. Capelles del sud-oest. A les capelles de la mateixa franja hi reposen els prohoms Fidel Moragas, historiador i arxiver, i Josep Maria Fàbregas, exalcalde, fervorosos vallencs d’ideologies oposades.

6. Panteó Magrinyà. El panteó destaca com un homenatge a l’arquitectura del totxo vist, dignificada pel vallenc Cèsar Martinell, amb les famoses catedrals del vi, finançades pel Banc de Valls.

7. Panteó Francesc Català. És el més eclèctic dels panteons, barreja d’arts orientals i simbologia funerària cristiana als frontals: la llàntia amb una branca de llorer i la creu amb una branca de palmera.

8. Panteó del Dr. Miracle. Aquest elegant obelisc de marbre blanc amb un ouroboros alat va ser traslladat des del cementiri antic per una sol·licitud de la família, ja extingida, del Dr. Santiago Miracle.

9. Sepultura de la Colla Vella. L’any 1948, al concurs casteller de Reus, a causa d’una de les caigudes, va morir el casteller de la Colla Vella Isidre Dalmau Clarasó «Isidre de Rocallaura”. L’esposa de Joan Duran Pinyes, de ca «Madanya», cedí la sepultura de la seva família per enterrar-lo, ja que aquest no tenia recursos. Més endavant, la mateixa senyora cedí la sepultura en propietat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Posteriorment la Colla Vella va adquirir la Capella que posa el punt final a la nostra ruta pel cementiri. Avui ja no és un tema de recursos, hi ha castellers que tenen sepultures familiars i que prefereixen ser enterrats amb la Colla. A les 10 h del dia de Tots Sants, des del 1990, la Colla Vella aixeca dos pilars de cinc al cementiri.

10. Panteó dels Màrtirs o Carlistes. Aquest curiós i eclèctic panteó octogonal va ser inaugurat el 15 d’octubre de 1940 per acollir les restes de 26 víctimes de la Guerra Civil glorificades pel franquisme com a màrtirs. El més cèlebre dels 26 ‘Caídos por Dios y por la Patria’ va ser el carlista Tomàs Caylà, per la qual cosa també se l’anomena ‘panteó dels carlistes’.

11. Panteó Francesc Clols. L’escultura de més anomenada del cementiri és la magnífica crucifixió en bronze de l’escultor Frederic Marès i Deulovol (1893-1991) del panteó Clols. Marès va ser el restaurador del Panteó Reial del Monestir de Poblet. La nissaga de pelleters Clols és l’exponent de l’importat passat de la indústria de la pell i la llana a Valls des del segle XIII fins al XX.

12. Capella Homs (núm. 57). La capella Homs és la més espectacular de les tres capelles modernistes de la filera est, amb uns grafismes impactants de disseny modernista on s’hi llegeix ‘Família Homs’. A més de la impressionant llosa metàl·lica d’estil Masriera, amb frontisses a una banda i argolles a l’altra, hi destaquen els esgrafiats de xiprers en tons pastels a les parets, el terra en Mosaic romà i la creu frontal que combina marbres blancs, rosats i grisos i dibuixa onades a la base.

13. Capella Torner (núm. 87). La segueix la capella Torner, amb una llosa idèntica a l’anterior on s’hi pot llegir «Fassis senyor la vostra voluntat» dibuixat amb intrincats caràcters modernistes entremig dels quals hi apareix un Crist ressuscitant. Domina l’espai un àngel de marbre blanc que ofereix flors, símbol d’amor a Déu, signat pel taller Vda. Teixidó, Tapineria 35, Barna, rodejat d’ornaments litúrgics de ferro com portallànties i gerros.

14. Capella Gomà (núm. 111). També amb una llosa metàl·lica, però de disseny diferent que les anteriors, la capella Gomà, destaca per un altar de marbre blanc presidit per un Ecce Homo emmarcat per una bonica orla treballada en la qual es llegeix en lletres daurades: «Beati mortui qui in domino moriuntur» (Benaurats els qui moren en el Senyor, Apocalipsi 14:13). La composició escultòrica destaca sobre un fons blau que recorda com els romans pintaven en blau la part superior dels sarcòfags per simular el cel.

15. El Memorial de la Guerra Civil. Homenatja des del 2007 les 424 víctimes del bàndol republicà que van morir als hospitals de Valls entre 1937-39.

16. Nínxols del Nord-oest. Seguint amb la filera de nínxols nord-oest hi trobarem el del constructor Joan Oller i Sans, autor del famós campanar de Valls, el més alt de Catalunya (74 metres d’alçada).

17. Fossa Comuna i nínxols de l’oest. Aquesta és la paret on inicialment es volia situar l’entrada al cementiri, orientada a ponent. L’opció es va descartar per la inclinació del terreny.

18. Capella de la Colla Vella, núm. 100. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ret homenatge i record als castellers difunts de la Colla cada any al cementiri. El dia de Tots Sants Es fa una ofrena floral i s’aixequen dos pilars de cinc, un davant la sepultura i l’altre davant la capella de la seva propietat.

 

Es buscava transmetre la igualtat en la mort

El cementiri municipal de Valls, 1962, és un dels més antics de les comarques tarragonines. i juntament amb els de Reus i Tarragona, és el que millor ha conservat i manté el patrimoni funerari històric de l’època fundacional, quan es buscava transmetre la idea d’igualtat davant la mort.

 És un cementiri molt cuidat, visitat i venerat pels vallencs, que té un alt nivell de jardineria, de pedra esculpida i d’escultures de Frederic Marès i d’alguns tallers de Barcelona com el dels germans Ventura o el de la Vídua Teixidó.

També és un dels pocs que ha fet un exercici de memòria històrica amb un monument contra l’amnèsia que homenatja 424 republicans arribats de tot el món per defensar la República. Crida l’atenció la gran quantitat de tombes de comunitats religioses ja extingides que s’han conservat, que en altres cementiris són desnonades, de verges de la Candelera i de Montserrat. 

Més informació

 

La informació i fotografies d’aquesta sèrie estan extrets del llibre ‘Avui per tu, demà per mi. Els cementiris de la demarcació de Tarra-gona’, editat per la Diputa-ció de Tarragona Es pot adquirir a través del web (www.dipta.cat/RBIV) o del correu publicacions@dipta.cat, a 5 euros i a les llibreries que ho sol·licitin.

 

Per saber-ne més...

Hi ha alguna dada sobre cementiris que voldries compartir? Agraïm als lectors l’acollida i el seguiment que han fet d’aquesta sèrie i posem a la vostra disposició l’email tarragona@diaridetarragona.com perquè ens feu arribar els vostres comentaris.

Comentarios
Multimedia Diari