‘Sal roja’, una història de lluita i venjances a Cardona

«Miquel Ferrer és un tallador de les mines de sal de Cardona, un treballador humil, un vilatà que davant d’una situació límit, d’una guerra, transforma el seu dolor en odi i aquest en venjança», explica Teresa Sagrera. Miquel Ferrer és el ‘Llop de Cardona’, el protagonista de Sal roja (Columna Edicions), una història èpica escrita per Ramon Gasch i Teresa Sagrera, èxit que va veure la llum a finals del mes de gener i ja va per la segona edició. 

«És el principi bàsic de la filosofia. Les persones actuen en funció de les circumstàncies», assenyala Ramon Gasch. I quines són aquestes circumstàncies? Amb Sal roja els autors tornen a la Guerra de Successió, el 1714 a Cardona, «un punt geopolíticament estratègic molt important perquè els nobles eren molt poderosos pels beneficis que els comportava el tema de la sal. Tan importants com perquè els valgués el nom dels reis sense corona, ja que estaven un esglaó per damunt de molts altres nobles», relata Teresa. 

Es tracta d’una novel·la escrita a quatre mans o, com s’estima més dir el Ramon, «a dos caps». L’escriptor recorda que ja ha fet més d’un llibre a quatre mans o dos caps com ara Bon cop de falç, Defensors de la Terra o La venjança dels almogàvers. I «la Teresa té una forma d’escriure molt semblant a la meva, és a dir, parla dels personatges del poble, no de reis ni de generals, un plantejament que jo mateix faig moltes vegades».
Aquesta mirada cap al dia a dia, a la quotidianitat es fa a través dels ulls del ‘Llop de Cardona’, un llop ferit que, per això mateix, pot fer molt de mal, un personatge que remourà els sentiments del lector. Al Miquel Ferrer, el protagonista, «no en tots els moments se l’estimarà perquè realment a vegades pot ser molt violent i pràcticament esdevé un assassí. Però sí que es pot empatitzar-hi en el sentit que moltíssima gent pensarà que si ho perdés tot a la vida, potser també actuaria com un salvatge», puntualitza Teresa. 

El Miquel és venerat i injuriat alhora, un lluitador que actua mogut per la desesperació i la revenja. «Els que la porten a terme ho fan perquè s’adonen que no hi ha justícia per a ells. La majoria veuria raonable que tots aquells que els han fet mal, també rebin aquest mal, com a compensació», comenta Ramon.

Claudicar per Barcelona
I aquesta és precisament la situació del ‘Llop de Cardona’, en una localitat que advoca per claudicar per tal que l’exèrcit borbònic no arrasi Barcelona. Es dóna la circumstància que la vila no ha estat mai conquerida per les armes. «Quan ja Barcelona ha caigut, l’11 de setembre, Cardona encara resisteix perquè el seu castell, dalt del turó, està molt bé preparat defensivament i és molt difícil d’atacar», aclareix Teresa. 

Sal roja endinsa el lector en el camí tortuós dels seus personatges, de les seves accions i passions, dels seus dubtes, neguits i sentiments, entre la vida i la mort. En aquest context, Miquel Ferrer passa de ser un simple tallador de les mines de sal a un home d’armes i un defensor de la seva terra, de la seva dignitat. 

Com era llavors Cardona? «Les mines no eren pròpiament el que avui coneixem com a mines perquè era una explotació a cel obert. Per la seva banda, la localitat era el punt de reunió de les tropes exteriors, dels comandaments fora de Barcelona durant la Guerra de Successió», l’episodi que ha marcat profundament la història. Un 1714 que, com apunta Teresa, «salvant les distàncies històriques, guarda similitud amb la situació actual, sobretot de mobilització de poble i de massa social». I perquè «llevat de les canonades, els Borbons ens continuen dominant», conclou Ramon.