Salvador Ripoll, l’escultor de l’elefant

Partida de naixement. L’elefant de la cavalcada
de Reis fou estrenat la nit del 5 de gener de 1921

31 diciembre 2021 17:50 | Actualizado a 02 enero 2022 06:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La propera nit de Reis l’elefant de la cavalcada complirà 101 anys. Darrere seu hi hagué la figura d’un artista, l’escultor tallista Salvador Ripoll Tusquellas. Avui hem volgut aclarir l’errada que circula les darreres setmanes, assegurant que el paquiderm es construí el 1921 i s’estrenà el vespre del 5 de gener de 1922, i alhora recordar la figura de Ripoll, de qui poc s’ha dit en les darreres compareixences.

El Salvador nasqué el 1879 i començà a treballar el 1891. El 24 de maig de 1904 figura inscrit al registre civil de Tarragona el casament amb Magdalena Sahagun Ruiz, amb qui tingué cinc fills: Salvador –arquitecte nascut el 1906–, Magdalena, Maria, Maria Teresa –escultora– i Josep Maria –aparellador–.

El 1906 fou designat professor de dibuix de l’Ajuntament de Tarragona. També ho va ser del Patronat Obrer Catòlic, amb seu a l’actual Teatre Metropol. El gener de 1910 fou integrant de la primera Comissió Pro-Reis Màgics, així com un dels fundadors de l’entitat Sindicat d’Iniciativa i Turisme. Ja en aquella primera edició de la cavalcada, Ripoll es responsabilitzà del guarniment de les carrosses de joguines.

Director artístic

El 1916 passà a ser director artístic de la cavalcada, funció que desenvolupà fins a 1936. Així el setembre de 1917 la Comissió acordà una reforma important del conjunt, especialment pel que fa a la indumentària i les cavalleries participants. Entre els acords presos, hi havia el següent:

«Un dels treballs també portat a terme fou l’adquisició dels vestits vells dels «Armats». A tal objecte foren comissionats els Srs. Solé Granell, i Ripoll per fer les gestions prop del Sr. Prefecte i Majorals de la Congregació de la P.S. de N.S.J. i, quines gestions, donaren per resultat l’adquisició dels expressats vestits», segons explica el Memorial-historial de la festa dels Reis Màgics d’Orient, editat el 1933. Joan Solé Granell era el tresorer de la cavalcada.

La indumentària de la Sang sortí al carrer novament el 5 de gener de 1918, després d’haver estat desada des de 1913. Havia transcorregut prou poc temps perquè no s’hagués malmès. En realitat, aquest abillament havia participat en les Setmanes Santes entre 1879 i 1913, és a dir, 35 anys. Per les notícies que dona l’historiador Joan Salvat i Bové, sembla que es tractava de vint vestits, tot i que en l’inventari de cara a les 25 edicions de la cavalcada celebrades el 1934, consten realment «divuit vestits vells d’armat».

Estructuració

Aquestes dades ens fan pensar, doncs, que la comissió de Reis hauria adquirit 18 dels 20 vestits propietat de la Sang. L’acció s’inseria en un procés d’estructuració progressiva de la cavalcada, que havia sortit per primer cop al carrer el 1910 i que en aquells moments era en fase prou embrionària.

El fet que entre els comissionats hi hagués l’escultor Salvador Ripoll Tusquellas, que en realitat creà bona part dels elements encara identitaris de la nostra cavalcada –com l’elefant, el dromedari (1923), el camell (1924), un estel antic (1927) renovat dècades després–, denota la cura que es tenia sobre aquests aspectes rituals. Els soldats romans eren presents en la cavalcada com a testimoni de l’època en què succeïren els fets històrics del naixement de l’infant Jesús.

És exactament la mateixa tradició explicada segles abans en el misteri teatral i medieval del rei Herodes: el governador de Judea, Herodes, envià els soldats romans a cercar l’Infant a fi de matar-lo i eliminar la possibilitat de la vinguda del Messies. Aquest fet es coneix popularment com la Matança dels Innocents. Amb la Guerra Civil espanyola es van perdre aquests vestits dels armats tarragonins confeccionats el 1879 i que sortien la nit de Reis. Gairebé 60 anys d’història esmicolats per una guerra fratricida.

El Diari de Tarragona de 6 de gener de 1921 relatà sobre la cavalcada de la vigília: «La cabalgata resultó mucho mejor organizada que en los anteriores años, de más gusto y más lujosa, llamando extraordinariamente la atención la carroza del monumental elefante, que fue muy celebrada por grandes y chicos».

De ben segur coneixedor de la pervivència de la morfologia de bestiari popular en localitats veïnes –Reus, Valls o Vilafranca–, Ripoll creà la figura de l’elefant que fou estirat per dues cavalleries. Que tinguin un molt bon any 2022, i a veure si entre tothom aconseguim que acabi aquest mal son.

Comentarios
Multimedia Diari