Sardanes i arròs per a 750 persones en una festa molt consolidada

Tot i els núvols amenaçadors, de bon matí, el sol va lluir ahir dilluns per poder celebrar, com cal, la Pasqua a l’ermita de la Pobla de Montornès. Era l’aplec anual que enguany ha arribat a la 36a edició, organitzat per l’associació Amics de Montornès amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Pobla. De mica en mica els aparcaments improvisats entre camps de conreu van ser envaïts pels cotxes de gent vinguda d’arreu, mentre els més fidels a la tradició pujaven a peu a l’ermita. El repic de la campana anuncià, a les onze del matí, la celebració de la missa en honor de la Verge, amb una assistència de fidels que va omplir l’ermita, per cantar el Goigs de la Mare de Déu de Montornès, en finalitzar l’ofici, i venerar-la al cambril.

A la sortida, la Cobla Sabadell ja ho tenia tot a punt per iniciar l’aplec sardanista, i ho va fer obrint la ballada del matí amb la primera composició, la del mestre Joaquim Serra, titulada El petit Albert, a la qual en van seguir vuit més; l’anella inicial donà pas a la formació de tres i quatre rotllanes més, formades per amants de la nostra dansa.

Durant el matí es va rifar una magnífica mona de Pasqua i una botella de cava, mentre la gent anava prenent posicions per parar la taula i esperar l’hora de dinar i degustar l’arròs, que és l’àpat tradicional de la trobada. A destacar, la menció que es va fer en record de Josep Maria Sardà, que morí l’any passat, durant molts anys president d’Amics de Montornès.

Les cuineres i cuiners de la Cuina de l’Isma, de la Bisbal del Penedès, formaven també anella a redós de les quatre grans paelles, per coure l’arròs que va donar dinar a 750 persones, tot i que la concurrència encara va superar aquesta xifra. Una arrossada, mar i muntanya, en l’elaboració de la qual es van utilitzar 75 quilos d’arròs, 35 més de costella de porc, 45 de pollastre, 30 quilos entre sèpia i calamars, 20 quilos de gambes i 225 litres d’aigua i brou, entre d’altres ingredients. La bona olor de la cocció es feia notar en l’aire que es respirava, motiu pel qual va ser d’allò més celebrada la darrera sardana de la matinal, titulada Diada d’Aplec.

A quarts de cinc de la tarda començava la segona tanda de sardanes de set tirades, al mateix indret i amb la mateixa cobla. Encara hi havia ganes entre els dansaires de gaudir d’allò més, juntes les mans, aprofitant la tarda primaveral i les nou sardanes al sp dels seus intèrprets. Així es va tancar un any més l’Aplec de la Pobla, curull de festa i amb marcat esperit de germanor.