Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Sarral viu un moment dolç i vol reobrir la pedrera

El municipi de la Conca de Barberà vol crear una marca pròpia per atorgar prestigi i qualitat a l’alabastre. Aquest és únic i es caracteritza per unes vetes fosques

Alba Tudó

Whatsapp
A la pedrera de Sarral s’hi realitzen diferents concerts, o una videodansa. Des dels anys seixanta que no s’hi ha explotat. FOTO: Alba Tudó

A la pedrera de Sarral s’hi realitzen diferents concerts, o una videodansa. Des dels anys seixanta que no s’hi ha explotat. FOTO: Alba Tudó

«La intenció que tenim és reobrir la pedrera per subministrar alabastre als artesans d’aquí al poble», assegura l’alcalde de Sarral Josep Amill.  Les antigues pedres estan en desús des dels anys seixanta, i ara les volen explotar. Aquest municipi de la Conca de Barberà, sempre lligat al negoci d’aquest mineral translúcid, vol reivindicar la seva validesa. De moment només n’obririen una. 

Al llarg dels segles, la creativitat artística s’ha convertit en una insígnia de la vila, sent bressol de molts artistes i sobretot, d’una pols blanca fruit d’un mineral translúcid únic.

També el municipi vol crear una nova marca pròpia per atorgar prestigi a un alabastre que es caracteritza per unes vetes fosques que el fan únic. «És per donar-li un segell de qualitat a l’alabastre de Sarral», diu Amill.

«Trobar dues pedres iguals és impossible», explica Amill. El sector -que l’any passat va complir cent anys de l’obertura del primer taller- viu un moment dolç, si bé lluny de l’època d’esplendor en què hi havia fins a una quarantena de negocis en marxa que donaven a feina a 600 treballadors. Ara només en queden sis d’oberts, entre petits tallers, artesans i grans fàbriques.  Abans tothom tenia algun familiar que treballava a l’alabastre aquí. Tothom hi tenia relació», detalla l’alcalde.

A l’espera de la reobertura de les pedreres, l’Ajuntament va esgotant la reserva de pedra que posa a disposició dels empresaris locals. En queda per cobrir les necessitats per a un any i escaig.

S’estima que n’hi ha més, amagades entre conreus de vinya i arbres fruiters. «Si algun pagès se’n troba, nosaltres li anem a buscar perquè els artesans puguin utilizar-la», puntualitza l’alcalde.

Als anys seixanta els tallers van començar a adquirir pedra d’Aragó -d’un to més blanc- i als setanta les pedreres de Sarral van caure en desús. Fins que es van tancar en la seva totalitat. De l’alabastre se’n fan joies, llums, mobiliari, figures decoratives, columnes il·luminades o qualsevol peça. Els artesans s’han hagut de reinventar, i adaptar-se als temps. 

Un d’aquests tallers que continua en l’actualitat és el d’Isidre Magre, que va aprendre a treballar l’alabastre al taller de casa, es va formar a l’Escola Massana i va treballar durant dos anys a Volterra (Itàlia) o en obres com l’altar de l’església d’Alzira. El seu taller, Imade, acull des del 1998 el Museu de l’Alabastre de Sarral. 

Una activitat arrelada

La relació de Sarral amb l’alabastre, explotat en algunes ocasions com a guix, ve de lluny. Tradicionalment s’ha esmentat l’època romana com a punt d’inici de les extraccions de guix i alabastre per nodrir la ciutat de Tàrraco, si bé no existeixen proves reals d’aquesta explotació. Sí que està documentada, en canvi, l’explotació de pedreres sarralenques durant l’Edat Mitjana, per fer-ne guix i també per a finalitats artístiques.

Amb aquest material, l’escultor Damià Forment va realitzar el retaule major del Monestir de Santa Maria de Poblet, i a partir d’aquest moment, l’alabastre de Sarral va augmentar el seu prestigi. Els primers tallers moderns daten de principi del segle XX.

Un carregament d’aquest guix sarralenc va cridar l’atenció dels empresaris Maurice Raud, francès, i Victor Arcangioli, italià, a l’estació de França de Barcelona, on tots dos acabaven d’arribar fugint de la primera Guerra Mundial. Aquests empresaris van establir-se a Sarral i hi van crear el primer taller d’alabastre modern el mateix 1917, conjuntament amb un empresari local, i van iniciar l’explotació de noves pedreres.

Nous usos

DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral i la productora especialitzada en dansa i arts escèniques DansPXL van estrenar aquest gener Quadrant, una peça de videodansa rodada a la pedrera d’alabastre la Coma-Ral de Sarral, en el marc de la celebració del centenari de l’obertura del primer taller modern d’alabastre al municipi. El projecte estava dirigit per Marta Arjona i Mei Casabona. «Amb aquest vídeo volíem explicar aquesta història i donar-la a conèixer», afirmava Arjona.

El proper 19 d’agost s’hi realitzarà un concert de Dixie a la pedrera. «El lloc -té forma d’amfiteatre natural- dóna joc per fer-hi concerts, activitats», afegia la directora de la productora Dans PXL. L’Ajuntament fa un manteniment de l’antiga pedrera per acollir diferents concerts o qualsevol activitat.

Temas

  • tarragona
  • sarral
  • societat

Comentarios

Lea También