Sense poder celebrar els 700 anys del Corpus

Valls. El 1320, l’esposa d’Arnald Ferrari fa en el testament una deixa de cera per tal que es faci servir durant la processó i l’elevació del Santíssim

24 mayo 2020 08:40 | Actualizado a 27 mayo 2020 16:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Aquest any se celebra els 700 anys del Corpus de Valls. Ho sabem ja que vam trobar un document del 1320 on l’esposa d’Arnald Ferrari, en el testament, fa una deixa de cera per tal que es faci servir durant l’acte i també durant l’elevació del Santíssim a l’església de Sant Joan», explica l’historiador de Valls Jordi París.

La celebració del Corpus a Valls té lloc des de l’any 1319. Va ser una de les primeres poblacions de la Corona catalanoaragonesa que la va celebrar, i la primera de les comarques de Tarragona.

La festa del Corpus Christi ha estat durant set segles una de les més importants d’Europa. La festa fou instituïda per l’Església pels volts de l’any 1246 i, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració fou des dels seus mateixos orígens medievals, i encara és en molts indrets, festa ciutadana. Per això, l’acte més destacat de la jornada ha estat des de sempre una processó general, en la qual participa el cos social de la comunitat celebrant.

A l’Edat Mitjana, al segle XV, ja es té constància d’elements del bestiari o balls vinculats a la festivitat. «Un dels moments més àlgids a Valls és als anys 50-60 del segle XX, l’última etapa ja que seguien la tradició antiga. Hi sortien tots els gremis i corporacions», diu Paris. Afegeix que «hi apareixien totes les institucions i és un dels moments més àlgids d’aquesta processó. A Valls és un dels primers llocs que està documentat».

A la capital de l’Alt Camp ho fa amb les seves entitats, duent-hi les banderes corporatives. Actualment hi participen, a més dels feligresos i de la custòdia, els gegantons i els gegants de la Ciutat de Valls que l’obren, acompanyats d’un grup de grallers i timbalers. També hi pren part l’Àliga, que realitza el seu ball en honor de l’Eucaristia a la plaça del Pati, al so de la música d’una cobla de ministrers.

De Sant Joan al Lledó

La processó surt de l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista i acaba a l’església del Lledó. L’any 2013, el Corpus a Valls va recuperar el toc manual de les campanes des de l’església de Sant Antoni.

En la professó del Corpus a Valls, l’Àliga manté un paper destacat precedint la custòdia sota tàlem, amb l’harmoniosa música dels Ministrers Buafoldre. Alhora, des de temps immemorials, quan la professó es deté al Pati per a la pregària i la benedicció, la bèstia coronada ofereix la seva balladeta en honor al Santíssim Sagrament. Els Gegants de la Ciutat són els encarregats d’encapçalar i obrir la professó del Diumenge de Corpus a la tarda, acompanyats dels grallers que interpreten la singular marxa de la professó dels gegants, una peça musical que es remunta, almenys, al segle XIX. Alhora, protagonitzen el final de festa davant del santuari del Lledó i tanquen la jornada amb les tradicionals balladetes.

Actualment, gràcies al treball del teixit comercial i veïnal, les catifes de diversos materials anuncien des de bon matí el pas de la processó del vespre.

La festivitat del Corpus, que enguany havia de celebrar-se diumenge 14 de juny i tenir un caràcter extraordinari perquè es complien els 700 anys, no es realitzarà en la data prevista degut a la crisi sanitària del coronavirus. L’acte central és la processó, al carrer i amb públic dempeus, per la qual cosa el seu caràcter multitudinari l’exclou. La comissió organitzadora ha acordat traslladar-la a la primavera del 2021.

Comentarios
Multimedia Diari