«Si no es ven la presó, no hi ha diners per al nou Palau de Justícia de Tarragona»

Ester Capella (la Pobla de Segur, 1963), abans de dedicar-se a la política, va trepitjar molts jutjats –fins i tot els de Tarragona– en la seva etapa com a advocada. En aquesta nova responsabilitat no vol fer volar coloms i posar una data al nou edifici judicial, que possiblement no es compliria. Durant l’entrevista concedida al Diari, no va parar de repetir una idea: no hi ha diners, i per poder construir el nou edifici primer s’ha de vendre l’actual presó, però abans haver-se construït el Centre Obert –que actualment està al centre penitenciari–, tot un cúmul de circumstàncies que fa que l’horitzó del Fòrum Judicial es vegi molt, molt lluny. 

Primera pregunta quasi obligada. Es posarà la primera pedra al nou Palau de Justícia durant el seu mandat?
No posaré dates i no parlaré si posaré la primera pedra. Hi ha una qüestió que el conseller Mundó va inaugurar en el sentit de no prometre coses que no podem fer. Si volem un Fòrum de la Justícia a Tarragona necessitem tancar la presó. I per fer això hem de tenir un Centre Obert a Tarragona. Perquè això es compleixi cal que totes les administracions anem de la maneta per facilitar les coses. És evident que Tarragona ha de tenir un gran edifici judicial en el qual hi hagin tots els jutjats i l’Audiència. És obligat perquè totes les grans demarcacions, les capitals del país, tenen el seu Palau de Justícia. No vull posar data perquè això seria enganyar la gent de Tarragona.

És una qüestió de diners...
L’alliberament del solar de la presó ens permetrà disponibilitat financera per poder assumir el cost de construir un edifici que aculli tots els jutjats i tribunals que li toquin a Tarragona, la capital. I també perquè es pugui vendre el solar que actualment ocupa el Palau de Justícia. Les dues vendes han de permetre poder construir el Fòrum de la Justícia.

L’emplaçament del qual s’ha parlat fins ara, a la zona del Joan XXIII, segueix vigent?
Hi ha un solar destinat al Fòrum i serà allí on es farà. 

Tenim present tot el cúmul de condicionants, el nou edifici judicial no estarà construït ni a curt ni a mitjà termini?
El que puc dir és que la previsió en aquests moments –perquè és un acord de govern de l’octubre de 2016- per construir el Centre Obert. Això ja és una obligació. Són obres que s’han d’iniciar el segon semestre del proper any per acabar el 2021. 

Si a partir de llavors s’han de començar els tràmits per construir el Fòrum de la Justícia ens situem cap al 2025...
Primer hem de tancar la presó. Però tot i no tenir encara Fòrum de la Justícia, això no vol dir que el Departament de Justícia  de la Generalitat no inverteixi en els molts equipaments judicials que hi ha a Tarragona. La previsió de despesa a Tarragona capital és de quasi dos milions d’euros, en tema de climatització, arranjament d’equipaments, etc.

Barcelona té una gran Ciutat de la Justícia, Girona i Lleida també tenen edificis judicials nous. Com es pot explicar a un ciutadà, a un advocat o a un jutge de Tarragona que la ciutat no tingui aquest edifici i que la construcció del nou tardarà encara en arribar?
Crec que la ciutadania és plenament conscient que el Govern de Catalunya o el propi Departament de Justícia té els recursos que té i que, per tant, anem prioritzant. A ningú se li escapa també la inversió que s’ha fet no a Tarragona capital però sí a la província: a la presó del Catllar, a Tortosa  l’edifici judicial, la inversió per tenir espais dignes als jutjats i Audiència de Tarragona...

Entenc que és una prioritat el Fòrum de la Justícia, però en aquests moments el Departament no té aquests recursos.
Si no podem tancar la presó de Tarragona, és molt difícil que tinguem la disponibilitat pressupostària per poder fer el Fòrum de la Justícia. 

Mentrestant, què hem de fer amb l’actual Palau de Justícia, perquè hi ha moltes mancances?
Estem invertint dos milions i mig d’euros: 260.000 euros per a la reforma de la custòdia de l’àrea dels detinguts –es va fer l’any passat-, 11.000 euros per a l’estudi del projecte de substitució de la climatització dels Jutjats de Menors –que no està al Palau de Justícia i es va fer el 2017-, enguany està previst 172.000 euros per a la substitució de la climatització dels Jutjats del Penal –que tampoc estan al Palau de Justícia-, 440.000 euros el 2019 per als Jutjats de Menors i 1,5 milions d’euros pel sistema de climatització del Palau de Justícia. Es queixen i amb raó. Però jo em trobo sola quan piques a la porta del Ministerio. 

Comentava que l’adjudicació del Centre Obert estava previst per al segon semestre del proper any. Per tant, hauria d’anar amb els pressupostos que s’estan preparant. Si hi hagués una pròrroga, podria dificultar l’inici d’obres?
És un acord que ve de 2016 i diria que ja és una previsió. Hauríem de fer llavors algun tipus de prioritat. L’endarreriment en el tema del Centre Obert té a veure també amb el 155. 

Tarragona és l’única demarcació de Catalunya que no té un centre de menors. Tenim en compte que els presos han d’estar el més a prop possible de les seves famílies, amb els menors no hauria de passar el mateix?
Amb tot el que he explicat abans i amb les ràtios d’aquests moments, nosaltres no ens ho plantegem de forma immediata. En aquests moments no ho tenim sobre la taula.

Però a parer seu ho veu necessari o no?
Més enllà que sigui necessari o no, però com que no ho tenim previst aquesta situació per previsió de la pròpia capacitat inversora del Departament, i perquè hem de prioritzar altres qüestions, no està sobre la taula.

Com estan les relacions del Departament de Justícia amb la Judicatura?
Les relacions en general sempre han estat correctes i bé. Una altra cosa és que en un moment determinat hi hagi qui hagi entès malament les coses que han passat al país des del respecte absolut a totes les institucions. Això és bidireccional sempre. 

Vostè parla de respecte institucional. Comentaris dels jutges com els divulgats la setmana passada el tenen aquest respecte?
Vull creure que la immensa majoria de jutges respecten les institucions democràtiques. I per tant, és alarmant que encara en el segle XXI algunes persones, en aquest cas jutges en exercici, tinguin aquesta percepció d’institucions democràtiques. Òbviament, és un xat privat i alguns pensen que no s’hauria de fer públic. Però resulta que el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) en una resolució, va determinar que aquests tipus de xats, tot i ser privats per treballar, estan afectats per la funció pública que desenvolupen.
Ho va dir el CGPJ en un cas que es va produir en el mes d’octubre de l’any passat el mateix dia que l’1 d’octubre quan un magistrat, en un xat privat corporatiu del mateix Consejo, va fer unes manifestacions denunciant les càrregues policials i qualificant-les d’innecessari, de brutalitat policial. Va ser objecte d’un expedient sancionador i d’una sanció.
Aquesta consellera va enviar la setmana passada una carta al president del CGPJ perquè prengués cartes en l’assumpte, que actués i que obrís els corresponents expedients, perquè salvés la reputació dels jutges. Estic esperant que em contesti. També vaig enviar la carta a la ministra, a la fiscal general de l’Estat i al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat), que va criticar el to d’aquests jutges. 

És optimista que el senyor Carlos Lesmes obri aquest expedient?
Espero que ell compleixi les seves funcions, que són  d’inspecció.

Vostè creu que el món de la Justícia s’està distanciant el poble català?
Del poble català i del conjunt de la ciutadania en general. Si vol li poso l’exemple de la sentència de ‘la manada’. El problema no és la ciutadania que surt a manifestar-se contra unes sentències que no poden entendre perquè no responen als criteris d’aplicació de la llei. El problema el tenen qui resolen d’una determinada manera i emparant determinades conductes. 

La Judicatura espanyola no ha fet la transició?
Hi ha molts jutges i magistrats que fan una feina brutal, al dia al dia. Però el cert és que hi ha unes maneres de funcionar –i això és potser que el poder de l’Estat no ha fet una transició real- que fa que aflori en moltes ocasions tics o maneres d’expressar-se a altres institucions de l’Estat.
No és normal veure cada any la foto de la inauguració de l’Any Judicial  que encara hi hagi majoritàriament, d’una forma molt ostensible, tot homes. No respon a la realitat social d’Espanya ni al segle XIX. Posa sobre la taula que, tot i tenir una base molt gran de jutgesses, a la part de dalt de la cúpula no hi són representades.

Un dels aspectes en què no se n’han sortit és amb el tema lingüístic...
Anem endarrere, com sempre. El país sempre ha reivindicat la necessitat que sigui una exigència el coneixement del català per exercir a Catalunya. No ens hem sortit. No volem que sigui una exigència ni un requisit necessari. Amb el que hem de posar l’accent és que és un dret del ciutadà expressar-se en la llengua que és propi, i que és cooficial. Arriba a un vuit i escaig de sentències dictades en català. No ha avançat com ha avançat el país. No es garanteixen els drets de la ciutadania. Aquí sempre piquem en ferro fred.