Solivella desperta la Maranyota per viure una nit de foc i bruixes

Diu la llegenda que el Castell de Solivella és habitat per una bruixa malvada que s’endú les criatures del poble, la Maranyota. Entre la por i l’estima dels més petits, cada any aquest personatge pren vida de la mà dels Diables de Solivella i es passeja pel municipi entre foc i petards.

Va ser ahir que la llegenda es va convertir en realitat en el context de la Festa Major i la vuitena Nit de Walpurgis, una festa que se celebra arreu d’Europa i que ha acabat arrelant a Solivella per mantenir viu l’esperit de la Maranyota.

Una popular xocolatada a primera hora de la tarda donava el tret de sortida a la nit de foc i bruixes. A continuació, gent de totes les edats es reunia davant la Casa de la Vila per anar a buscar la protagonista de la festa al castell del poble. El seguici es posava en marxa pels carrers més cèntrics com si es tractés d’una cacera de bruixes.

Dalt al castell, la Maranyota esperava que arribessin els vilatans. Es tracta d’una figura de foc construïda l’any 2010. Representa una dona gran despullada i molt prima que porta un crit de terror dibuixat a la cara.

A continuació, tothom es va dirigir de nou a la plaça Major per escoltar la segona representació del Ball de Diables de Solivella. Va ser l’any passat que els Diables Rigor Mortis van presentar el seu primer ball parlat i, enguany, han repetit l’experiència.

La fórmula adquirida és la utilitzada a molts pobles catalans, tot partint dels set pecats capitals i relacionant-los amb fets d’actualitat. El concert de gralles a càrrec dels Grallers Els Guardiols posava fi als actes de la tarada.

Unes hores més tard, i ja ben entrada la nit, Solivella s’omplia de foc amb l’espectacle piromusical. D’altra banda, des del castell s’iniciava el correfoc de la mà dels diables d’Almoster, amb El Sokarrat, i els diables Rigor Mortis de Solivella amb la Maranyota i la Prosèrpina. La música de Pepet i Marieta, Segona Mà, Alquadrat i DJ OGT va ser l’encarregada de tancar una nit de foc, bruixes i llegendes.

L’origen de la Maranyota

La llegenda explica que en època feudal la fetillera del senyor, anomenada Mara, va invocar per error Prosèrpina, una antiga deessa de la fertilitat. Amb la lectura en veu alta de quatre versos va jurar fidelitat a la deessa i, per segellar-ho, li havia d’entregar el seu bé més apreciat.

Mara, que estava embarassada, va trencar aigües i, poques hores més tard, Prosèrpina es va emportar la criatura. La fetillera va embogir davant la impossibilitat de recuperar el nounat.

Poc després, Mara va ser trobada morta al pati d’armes del castell. Al seu costat, en una nota, la fetillera advertia que tornaria, tot sentenciant els solivellencs «a patir com ella ho havia fet». Aquella mateixa nit, els infants del poble van començar a desaparèixer i Mara va passar a anomenar-se la Maranyota.