Somriure tens sense enxanetes als braços

Tarragonines, tarragonins i visitants hem respost amb la nostra assistència al programa d’actes tecler configurat essencialment amb les propostes d’entitats i també d’empreses. S’ha dit a bastament que si esborréssim aquestes, el fulletó municipal quedaria en no res. Per tant, no insistirem en les mancances preocupants d’una celebració que des de 1996 té el reconeixement d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, i des de 2002 el d’interès estatal pel Govern d’Espanya. 

El 2007, quan els socialistes recuperaven l’alcaldia, poc podia imaginar l’alcalde Josep F. Ballesteros que la festa gran, que més enllà de la feina important que generava era un àmbit municipal desitjat com una de les cares amables del consistori, esdevindria el mal son viscut.

L’alcalde Ballesteros ha estat prou absent de la festa

Per segon any consecutiu, la diada de la Mercè Ballesteros no rebia cap enxaneta als braços en arribar els pilars caminant de les quatre colles.  El gest, el detall, és d’un simbolisme d’alt voltatge, i a la plaça de la Font no eren pocs els que n’estaven pendents. 

Aquest final venia precedit de la pèrdua d’imatge de Tarragona derivada dels Jocs i de les protestes generades en conèixer el programa tecler, orfe de concerts per a gent jove, que obligaren a improvisar-ne un per al dilluns de festes. També de les xiulades. És certa la desconnexió entre els tarragonins independentistes i Ballesteros. Però el volum de protesta sols ha estat possible perquè s’hi han afegit nous sectors descontents amb la seva gestió.

Origen divers
Fixant-nos en l’itinerari de la processó de la patrona. El 2007 va discórrer sense haver de contemplar la bastida del pla de la Seu  (present des de 2013 allà on el 2009 l’ajuntament anunciava estel·larment un imminent hotel); la barana de la baixada Misericòrdia esdevinguda un mur molt lleig des de fa un any; o el local clausurat de la colla degana, els Xiquets, obligats a assajar en el pati de l’Ajuntament que la Jove abandonà fa dècades perquè no hi cabia en plantejar-se castells de vuit. 

Altres col·lectius com els molestos pels sorolls a la Part Alta, o els que pateixen l’abandonament de la Part Baixa, i percepcions encara més àmplies com la de la lamentable neteja de la ciutat, són indicadors que expliquen també la intensitat de la protesta.

Perquè es facin una idea dels problemes de gestió de la neteja, el vigent Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (2010), que inclou les festes, marca que s’ha d’instal·lar una cabina de vàter (tancada) per cada 150 persones d’aforament. A la plaça de la Font, amb una cabuda de 12.000 persones, corresponen 80 cabines. Només n’hi havia quatre. Encara que la plaça no s’omplís en cap moment al 100%, vegin la magnitud de la desproporció.

Altres van més enllà i consideren que hi ha influït la decisió del jutge del cas Inipro que ha dictat un auto d’acusació formal contra Ballesteros, la regidora de festes Floria, càrrecs de confiança i funcionaris (fins a 15 persones inclosa una amb competències a festes). S’hi estima l’existència d’indicis clars de la comissió de fins a vuit delictes penals i acorda l’obertura de judici oral. 

En la sortida del braç de Santa Tecla de la catedral, no es xiulà ni la creu processional, ni la relíquia patronal, ni les dignitats eclesiàstiques, ni les autoritats supralocals. 

En canvi, en aparèixer Ballesteros, el pla de la Seu esclatà.  Es sumaren teclers coneixedors del ritual, que expressen que no reben aportacions per les activitats que omplen el programa. I potser aquells a què es referia el Perpetuador, Pitu Mosquits, reclamant l’escalf necessari.

Reflexions troncals
M’agradaria que uns i altres trobessin cert consens, però la desafecció mútua no sembla fàcil de reconduir. Alhora em permeto demanar al proper nou alcalde que reflexioni sobre alguns altres aspectes troncals de Santa Tecla.

La plaça de la Font va estar molt buida en el lluïment del seguici popular del 23 al migdia. La diada castellera del Primer Diumenge (el 16) despertà menys interès i menys afluència que en anys anteriors. 

També prego que reflexioni si és legítim rebentar la baixada de la nit del divendres 21, sense altres activitats que descongestionin l’itinerari. O que les figures avancin apartant botelles de vidre perquè el control d’accés es féu tard i malament, o que els músics siguin ruixats per subjectes desconeixedors de la festa. Sincerament, em preocupa.