Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Somriures entre reixes

Durant 15 dies la companyia Passabarret ha estat en camps de refugiats del nord de Jordània amb la finalitat d'arrencar alguns somriures dels nens i nenes que viuen en una realitat molt precària
Whatsapp
Un dels espectacles de Passabarret amb les caravanes prefabricades dels camps de refugiats al fons de la imatge. Foto: Cedida

Un dels espectacles de Passabarret amb les caravanes prefabricades dels camps de refugiats al fons de la imatge. Foto: Cedida

Jordània és un oasi gris i àrid entre països en conflicte bèl·lic com Síria o Iraq. Les bombes no arriben, però els camps de refugiats repartits pel territori desèrtic són un clar testimoni dels efectes de la guerra.

La meitat dels gairebé 7 milions de persones que viuen a Jordània són refugiats, una xifra molt elevada que genera problemes entre els jordans i els nouvinguts. No hi ha recursos per a tothom.

En aquestes zones, els refugiats tenen tots els serveis bàsics garantits –habitatge, menjar, roba, escola...–, «una presó de la qual no pots sortir, rodejada de militars i una reixa infinita», explica David Sancho, membre de Cia. Passabarret.

Amb l’objectiu de fer oblidar per uns minuts la realitat que els nens i nenes viuen en els camps de refugiats, aquesta companyia vallenca ha estat durant dues setmanes a Jordània amb Pallassos sense Fronteres. Aquesta ha sigut la primera expedició que la companyia ha fet d’aquestes característiques. «No ha sigut especialment xocant, ja sabíem el que ens trobaríem, però no et pots implicar gaire, perquè t’enfonsaries», assenyala Sancho.

Amb base a Amman, la capital de Jordània, els quatre membres de Passabarret (Dèlia Batet, Jordi Gómez, Oriol Llop i David Sancho) i Dani Cercós, de la companyia LP, han passat per diferents camps de refugiats de dues zones del nord del país, a la frontera amb Síria: Irbid i Mafraq. L’expedició ha comptat amb la coordinació de l’organització Intersos, tot i que principalment ha anat a càrrec de Terres des Hommes.

Sancho explica que aquesta ha sigut una experiència molt diferent. «El país no està en conflicte, però la situació és molt difícil», assenyala. «Són gent que ho ha perdut tot», afegeix. «Únicament tenen dues opcions, malviure sense poder tenir una casa ni un treball, o anar a un camp de refugiats que es converteix en una presó».

Que una companyia de pallassos arribi a un camp de refugiats és tota una notícia. Per uns moments sembla que es trenqui la linealitat de les caravanes prefabricades que omplen grans extensions perdudes al mig del desert.

Un espai, cinc pallassos, un públic i moltes ganes de passar-ho bé. N’hi ha que mai han vist un espectacle d’aquestes característiques i fan arribar les seves felicitacions. «Reconforta saber que el teu treball es pot convertir sense que te n’adonis en una cosa realment important per algú», destaca la companyia Passabarret en un diari que els seus components van escriure durant la seva estada a Jordània (www.blog.clowns.org).

Segons David Sancho, el tipus d’espectacle que han ofert ha sigut d’entreteniment, lluny del punt provocador que habitualment ofereix la companyia. «Havíem d’anar molt amb compte perquè es tracta d’una cultura molt diferent i qualsevol gest es podia malentendre», explica.

Dijous, Cia. Passabarret va tornar de Jordània. Aquests dies treballaran en els parcs de Nadal, com el de Tarragona i el de Valls, però el seu objectiu és repetir expedicions semblants en altres països, ja que tal com diu Sancho, «un pallasso és ell i les seves experiències».

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También