'Sortirem al carrer totes les vegades que calguin'

Milers d'històries humanes van compartir espai a la Rambla. Des de persones grans que porten mitja vida anhelant la independència fins a joves que volen un futur millor, tots van clamar per un objectiu comú

19 mayo 2017 18:13 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:09
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’ 11 de setembre és un dia especial per a Josep Torrellas. Als seus 81 anys, aquest montblanquí veu la mobilització de la Diada com una cita ineludible. Té unes conviccions molt clares i ahir va ser a la Rambla acompanyat de la seva família. «Des de l’any de l’Estatut no he fallat mai, sempre em manifesto», explicava minuts abans de les 17.14 hores, assegut en una cadira al costat dels seus néts, que ho vivien amb entusiasme.

El Josep experimentava un sentiment d’emoció i al mateix temps contradictori, a cavall entre la il·lusió i l’escepticisme: «Ho veig difícil perquè els anys van passant i les coses no acaben d’avançar. Tot i així, nosaltres continuem tenint clar que volem la independència», lamentava, mentre els seus familiars preparaven els punts per alçar-los i demostrar que estaven «a punt per la República Catalana», com mostrava el missatge de les samarretes oficials. L’any passat els acompanyava també el cunyat del Josep, de 91 anys. Ahir ja no hi va poder ser. Però ho seguia des de casa.

Anna Pahi i el seu marit Joan, arribats de Vilafortuny, també van ser dels veterans de la jornada. Ella, de 85 anys, es mostrava contenta per poder-hi ser. «M’agrada assistir-hi cada any. El meu marit i jo hem vingut amb cotxe, i els meus fills i néts, que viuen a Barcelona, són allà, també a la manifestació», va subratllar. L’Anna es va endur una cadira perquè la tarda no es fes tan pesada. Però en el moment en què va sonar pels altaveus de la Rambla Nova el Cant dels Segadors, es va aixecar, emocionada, junt amb els altres assistents.

Xavier Tost, de Tarragona, ho tenia clar: «Esperem que sigui l’última, tot i que no sabem com reaccionaran des de Madrid. Però amb convocatòries com la d’avui queda clar que la gent no falla».

‘Per una terra lliure’

Veïns que feia temps que no es veien es saludaven i es posaven al dia, i un grup de nenes preparava, al costat d’un banc, uns collarets dissenyats especialment per a l’ocasió i que duien dibuixades flamants estelades. Altres de les participants més joves passaven el temps retolant les samarretes per personalitzar-les al seu gust i amb els missatges escollits. «Per una terra lliure», escrivia una nena, veïna de la Selva del Camp, a la samarreta d’una altra, tot mostrant una senyera recentment pintada a les seves galtes. Els castells, la música i l’ambient festiu van ser-hi presents, des del principi fins al final de la mobilització.

Les vegades que calgui

La Rambla Nova no només va reunir milers de participants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. David González és de Vilanova i la Geltrú, i hi assistia amb un grup d’amics. Van arribar amb cotxe, i a quarts de tres de la tarda ja estaven instal·lats. «Aquest cop hem volgut venir a Tarragona. Ens agrada molt l’ambient que hi ha aquí», assegurava el David. També afirmava que, malgrat que hi ha qui diu que se sent cansat de reivindicar-se i no avançar com voldria, ells encara estan il·lusionats.

«No estem cansats, per a res del món. Sortirem al carrer totes les vegades que calguin», remarcava el Miquel, de Vilafranca del Penedès.

A Josep Abella i a la seva esposa, de Terrassa, els va agafar de vacances, però van trobar el moment per ser-hi presents. «Tarragona ens venia de pas. I creiem que aquest any encara és més important. Serà l’empenta perquè en l’àmbit polític intentin acabar tot el procés en el pròxim any», apuntava el Josep.

La Natàlia Serra i la Rosa Mateu també són habituals de cites com la d’ahir. Però van tenir una jornada més que completa. La Natàlia, veïna de la Torre de Fontaubella, va assistir de bon matí a la cursa de muntanya de Falset. I al migdia ja era a Tarragona. «Ens agrada més que es faci aquí. És descentralitzat, i creiem que és una millor opció», subratllava la Rosa, procedent de Reus. Les acompanyaven els seus gossos, més que acostumats a participar en manifestacions independentistes. Una situació similar és la de Núria Torelló i Rafel Masip. «Cada any venim i aquest encara més, perquè estem d’acord amb la causa i a més ho teníem al costat», explicava la Núria. Van arribar-hi amb cotxe, acompanyats de les seves mascotes, la Mia i l’Elsa, vestides per a l’ocasió. «Hem preparat entrepans i begudes», subratllaven, asseguts a un lateral de la Rambla, a l’espera que arribés el moment àlgid, les 17.14 h. La presència de les Terres de l’Ebre també hi va tenir un paper clau. «Jo vaig anar a la Via Catalana. I estic a favor de la causa», manifestava Josep Mani, de Garcia, també membre de l’agrupació Tarragona Dansa. «Fa temps que demanem que ens escoltin. I seguim fent-nos sentir, any rere any. Però a Madrid són molt tossuts, i no hi ha manera», lamenta.

«Ho hem tornat a fer», deien grups de manifestants, satisfets, mentre desfeien el camí cap a casa. I és que el sentiment generalitzat va ser d’èxit.

Comentarios
Multimedia Diari