Tarragona antiga: El preventori de la Savinosa

Els terrenys del preventori de la Savinosa foren cercats l’any 1920. El projecte, de l’arquitecte Francesc Monrava i Soler, fou aprovat per la Diputació de Tarragona l’any 1929, i inaugurat l’any 1932. Ocupa 83.461 m2 i es construí a proposta d’Anselm Guasch i Pere Lloret.

Els terrenys (en part), foren donats per Llucià Schimd a la Casa de la Beneficència. Per construir-lo s’expropien terrenys dels voltants. La finca més gran expropiada pertanyia als avis de l’amic Santi Riola, el Josep Riola Planas i la Maria Puig Vives.

El complex disposava d’un pavelló d’ingressos, dues infermeries, un pavelló central on hi havia la cuina, la sala de màquines i una guarderia. Al voltant quatre colònies escolars, amb quatre dormitoris cadascuna, una infermeria i una porteria, situada a l’entrada del complex on es podia aixoplugar una família.

Als seus inicis era una ‘residència’ per a nens antituberculosa. L’any 1936, amb motiu de la Guerra Civil, es destina a hospital per atendre els ferits de guerra dels republicans.

Passada la guerra torna als seus orígens, fins a l’any 1967, que deix de funcionar com preventori. Llavors és utilitzat esporàdicament i per diferents motius de contingències, nens i nenes de les inundacions de Valencià, o riuades del riu Francolí, etc. L’any 1976 es tanca definitivament. Avui en dia ja sabeu tots com el tenim.

L’any 2012 un dels antics nens que havien estat al preventori 50 anys abans, Fernando, explica en el programa Espejo Público d’Antena 3 els seus passos pel preventori. El resum de l’entrevista és esferidor: «Fernando llegó a Tarragona durante el verano de 1960. Ha pasado más de medio siglo y, a pesar del estado ruinoso del preventorio, Fernando reconoce sin dudas el lugar donde se alojaba, le tocó el peor destino, el Pabellón 9».

Segueix el programa: «La disciplina era inflexible, incluso irracional. Todos los niños tenían que dormir en la misma postura, mirando hacia el mismo lado. Los castigos eran indiscriminados y colectivos. Cada noche era una tortura. Fernando recuerda el momento de las duchas como una carrera contrarreloj. «Entrabas y tenías un minuto para enjabonarte y aclararte. Si cerraban el agua y tenías jabón, palo que te crió», dice. 

‘Engordar era una obsesión’

Més explicacions: Engordar a los niños era una obsesión para el personal del Preventorio. Así que los ejercicios físicos estaban prácticamente prohibidos. Los niños estaban sanos, pero Fernando recuerda pasar muchas horas sentado en completo reposo. Los antiguos internos coinciden en calificar la comida como bazofia, una especie de pienso para que cogieran peso. «No he vuelto a probar la comida que tomé cuando estuve aquí». A pesar de la proximidad del mar, Fernando solo pudo bañarse una vez en la playa, pero muchos días estuvo al sol con la cabeza agachada.

Titulars que tinc als meus arxius de premsa: amb data 14 de setembre del 2003 s’anuncia que si farà un museu interactiu i un centre de convencions. El 14 de juny 2004 s’anuncia que serà enderrocat aquest any. El 5 de juny del 2005 ens diuen que el projecte està pendent de l’aportació de la Generalitat. El 20 de novembre del 2009 els veïns ja farts estudien la possibilitat de portar al jutjat l’estat del preventori, el 27 d’agost Ballesteros proposa construir-hi un Parador de Turismo, el 29 d’agost es podia llegir al Diari, un article sota el títol «La Savinosa un cuarto de siglo vendiendo humo». Al febrer 2013 l’Ajuntament i la Diputació inicien els tràmits per descatalogar-lo, ja que estava catalogat com «Bien de interés cultural local». El 31 de novembre del 2013 l’Ajuntament ara diu que hi vol un Hotel i un auditori. Desembre del 2013 es convoca un concurs d’idees (això els hi agrada molt, així va passant el temps sense fer res) es van presentar 9 projectes.

Propostes: un estudi de la Universitat de Barcelona proposa fer-hi un Palau de congressos, altres propostes són fer-hi un poliesportiu, un centre d’estudis marítims, un centre d’investigació, un Museu d’arquitectura. La URV proposa ubicar-hi la Universitat d’estiu. El 18 de desembre del 2013 es dissol el consorci, l’Ajuntament anuncia que vol enderrocar els edificis i rebutja 3 projectes hotelers.

On som ara? De moment res de res, com sempre passa a Tarragona. Es tracta de fer volar coloms

Pocs dies després es crea un consorci format per totes les administracions per crear un centre hoteler i d’estudis turístics.

Any 2016: El 6 de juliol, la Diputació amplia el termini per presentar projectes fins al 4 d’octubre. El 18 d’octubre ens diuen que la Savinosa mantindrà tots els edificis, el 19 que s’incrementarà l’edificabilitat de la finca un 30%, 

I on som? De moment res de res, com sempre passa a aquesta ciutat. Segurament us heu perdut amb tants projectes, dates i dades? D’això es tracta: de fer volar coloms (per això en tenim la ciutat plena), que ningú sàpiga on és, ni on som. Com enyoro els temps que no s’anunciava res, que els projectes es tiraven endavant i es presentaven quan ja estaven fets.