Tarragona, ciutat 10

El dilluns 14 de setembre va entrar en vigor a Tarragona una modificació de l’ordenança de convivència que regula la circulació de tota mena de vehicles per la ciutat. En paraules del conseller d’Urbanisme i Mobilitat, Xavier Puig, «estem plantejant un canvi radical per la ciutat. Ara mateix els cotxes ocupen el 85% de l’espai. L’objectiu és situar les persones en el centre de la planificació urbana i aconseguir una mobilitat urbana sostenible, més segura i saludable». S’ha reduït el límit de velocitat a 30 km/h de manera generalitzada, ja Som Ciutat 30. D’aquesta manera, s’aconseguirà que la situació del trànsit sigui més tranquil·la i permetrà una major conciliació amb els vianants i amb altres tipus de vehicles, com les bicicletes o els patinets.

Parlant de conciliació... durant el confinament les botigues van reduir el seu horari comercial i ningú no es va quedar sense poder comprar productes de primera necessitat. Pares i mares explicaven a les xarxes socials com compartien jocs amb els seus fills, la qual cosa en el dia a dia, de vegades, és ben complicat. Recordeu quan va començar el desconfinament com la Rambla Nova, amb la circulació de vehicles prohibida, es va omplir de gent passejant de banda a banda? O com estava el Moll de Costa! La pandèmia per la Covid-19 i el confinament han fet repensar el model de vida a la ciutat a molta gent.

A la precampanya electoral de les darreres municipals, els Tuitaires Tarragonins vàrem organitzar una ronda d’entrevistes amb els caps de llista, i en una d’elles Hermán Pinedo –avui conseller de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge– va captar la nostra atenció a l’explicar que l’urbanisme no és neutre des de la perspectiva de gènere.

I és que les dones ens movem més en transport públic i caminem més que els homes. A més, acostumem a tenir una feina retribuïda, per una banda, i carregar amb un major pes en les tasques de la llar, cura de nens, gent gran i persones dependents, per l’altra. Així, les nostres activitats provoquen més desplaçaments i un trànsit urbà també més gran. És per aquest motiu que l’urbanisme té un impacte diferent en homes i dones, i ha de tendir a facilitar la conciliació de totes les tasques que realitzem les dones.

Pensar l’urbanisme amb perspectiva de gènere vol dir fer les ciutats més segures, però també posar fi a situacions de desigualtat tenint en compte aspectes com ara els espais per aparcar, zones d’esbarjo, ubicació dels comerços, hospitals, escoles... A més, pensar l’espai urbà per a totes i per a tots és fer-ho des de la diferència però no des de la desigualtat. L’Ajuntament de Tarragona ha instal·lat recentment una illa de contenidors accessible per a persones amb mobilitat reduïda. L’objectiu del govern municipal és fer extensiva la implantació d’aquests contenidors adaptats a altres zones de la ciutat.

Tot plegat em porta a pensar que no podem seguir dissenyant ciutats com si res no hagués passat. Cal aportar solucions a les diverses crisis que està vivint el nostre planeta. Ens cal una ciutat 10! Una Tarragona més sostenible, més segura i més saludable per a tothom. Ho farem possible? Jo hi confio!