Tarragona: l’altruisme taronja coopera en la seguretat

Lluís Mangrané Tió ha estat fins fa poc el Coordinador de Voluntaris al Departament de Protecció Civil, adscrit a l’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona. Nascut el 1955, s’ha jubilat de les funcions professionals però continua com a voluntari, rol altruista en què ingressà el 1983, 22 anys abans que oposités a la plaça municipal.

«En l’atemptat a Empetrol el 1987 vaig arribar fins al desaparegut barri de l’Esperança en un Seat Panda, equipat amb megafonia donant consignes de tranquil·litat», rememora el Lluís. «Aleshores Protecció Civil depenia de l’Estat, i vaig començar-hi al que denominaven la Xarxa Ràdio d’Emergència». 

D’aquella dotzena de voluntaris es passà el 1994 a una nova competència municipal. Els hauran vist en serveis populars com activitats festives i esportives. Per això, Mangrané ha triat l’estadi del Club Gimnàstic per conversar. L’equipament compta amb un centre o unitat de coordinació operativa i amb fins a 42 càmeres que vetllen per la seguretat dels assistents, amb la coordinació de Mossos d’Esquadra.

Lluís Mangrané ha presidit els voluntaris catalans durant 12 anys

Les dones i homes de Protecció Civil són reconeixibles per la uniformitat marcadament taronja. Presten serveis preventius en actes amb gran aglomeració de persones, ja sigui per a la conducció de masses o bé per cooperar amb els bombers o prestar serveis sanitaris, com al Nàstic. «Ens hi van incorporar quan el club baixà a 3a divisió, en temps econòmicament complexos», detalla el Lluís.

En la lliga 2017/18 els voluntaris han entrat dins les coordenades establertes per un recentment homologat i estrenat Pla d’Autoprotecció. «Una ambulància de Servei Vital Bàsic patrocinada per l’Autoritat Portuària i una llitera elèctrica són les eines bàsiques», apunta. «També ho és el fet que el club compta amb un metge per atendre els espectadors».

Però els voluntaris també participen en altres plans de major abast i complexitat com el de riscos químics (PLASEQTA), el d’inundacions (INUNCAT), o el d’incendis forestals (INFOCAT). Són pròpiament els Plans de Protecció Civil, centrats en respondre davant les catàstrofes, calamitats i greus riscos col·lectius.

Una mirada social

«Realitzem tasques més socials com la participació en l’Operació Iglú, per atendre les persones sense sostre en les nits fredes de l’hivern», explica Mangrané. «Junt amb Creu Roja, vam fer que Tarragona fos pionera, i avui la Guàrdia Urbana ja vetlla aquest àmbit en què nosaltres donem suport alguns cops a l’any».

La cooperació amb la Guàrdia Urbana és habitual. Per això, sovint els veuran integrats en dispositius més amplis com el de Reis, les rues de Carnaval, la processó del Sant Enterrament, l’arribada de l’aigua de Sant Magí, els actes pirotècnics de Santa Tecla, el Concurs de focs, o els darrers dies a la «Feria d’abril» al barri de Bonavista.

«Des de 2010 els voluntaris passen uns mòduls i un examen de l’Institut de Seguretat Pública, a Mollet del Vallès, dependent de la Generalitat de Catalunya», matisa el Lluís. «Avui tots esdevenen sanitaris i estan molt més preparats que dècades enrere».

L’associació tarragonina compta amb 60 efectius que realitzen un mínim de 60 hores anuals, 14 en reserva que per disponibilitat no poden arribar al còmput, i vuit aspirants que faran els cursos. Compten amb 8 vehicles (2 d’ells ambulàncies), 5 motos (2 sanitàries) i 5 desfibril·ladors, i estan integrats en la xarxa de radiocomunicacions RESCAT, compartida amb altres cossos de seguretat civil.

«Igual que la canalla dels castells avui porta casc, tota la seguretat ha canviat molt», conclou Mangrané. «Ara bé, sovint els organitzadors d’esdeveniments ens diuen que som catastrofistes quan proposem mesures concretes. Jo prefereixo avançar-me al que pugui venir».