‘Tarragona necessita creure en ella’

Entrevista amb Lluís Amiguet, pregoner de les Festes de Santa Tecla

14 septiembre 2017 10:11 | Actualizado a 14 septiembre 2017 10:17
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Lluís Amiguet serà el pregoner de les festes el prò-xim 21 de setembre des de la sala de plens de l’Ajuntament. Nascut a Tarragona, se’l coneix per les entrevistes que diàriament tanquen el diari La Vanguardia, La Contra, una tasca que l’ha portat a recórrer món. Amiguet no s’ha oblidat de la seva ciutat i periòdicament la visita com a professor de Periodisme a la URV. Assegura estimar la ciutat i sentir-la molt propera, malgrat que fa anys que la seva llar és Barcelona. 

- Pregoner de les festes de Santa Tecla! Deu ser tot un honor...
- Ha estat tota una sorpresa, no m’havia passat mai pel cap que m’ho proposarien. És la distinció més gran que m’han fet mai, que tampoc és que me n’hagin fet tantes...

- És de Tarragona, però no hi viu. Quin és el seu vincle amb la ciutat?
- La universitat i ma mare, que és important, que té una marxa increïble, que parla amb tothom... A més, hi tinc un pis, i pago l’IBI! Em queixo molt i això em fa tarragoní.

- És una responsabilitat ser pregoner?
- M’està costant escriure el discurs, perquè he de connectar, encara que sigui espiritualment, amb tota la meva vida de cop. Connectar amb l’essència d’una ciutat, que a vegades es menysté.

- Tarragona es menysté?
- No acaba de creure en ella, però és molt gran. És una ciutat que no necessita intermediaris, que té prou força per sí sola i aquest estatus el tenen poques ciutats. Vas pel món i la gent coneix Tarragona.

- Com a pregoner, malgrat ser de Tarragona, pot oferir aquesta visió més universal?
- El que puc oferir és la perspectiva. Als anys 80, quan jo anava a l’escola, la ciutat estava molt pitjor, hi havia certa delinqüència, molt atur, l’urbanisme era nefast... la ciutat és molt millor del que es pensa, només cal mirar la història recent.

- Què ens diu la història recent?
- Que s’han fet moltes coses molt bé, i crec que el món ho reconeix. El que ens falta és autoestima i tenim un excés de capacitat crítica. Si fóssim un poblet diríem que estem bé, però som una ciutat que dóna nom a la segona conurbació de Catalunya, i ho hem de fer amb orgull.

- El pregó, doncs, anirà enfocat cap a la recuperació de l’autoestima?
- El missatge és d’absoluta reivindicació del nom Tarragona, que des d’algunes realitats es vol menysprear. Tarragona ha de creure més en ella, perquè li queda petita la realitat comarcal, sobretot si mirem el futur, perquè està destinada a donar nom a la conurbació. Haurà de conciliar usos industrials, amb usos lúdics i altres que vindran més endavant.

- El futur de la ciutat es prediu brillant?
Tarragona pot ser el San Francisco del sud d’Europa. Ha de parlar de tu a tu amb Barcelona, no ha de consentir res més que aquest nivell de relació.

- És un objectiu ambiciós...
- És un futur immens, que la gent no veu, i que jo he vist que ha passat a Barcelona, que tampoc s’ho creia i que ara li passa la mà per la cara, per exemple, a Marsella. Tarragona té potencial per jugar a la Champions i no a tercera catalana. Però s’ha de tenir visió i ambició.

- Què és el que li manca, doncs?
- S’ha de treballar la cultura, que té molt per sota de la seva població i de les seves capacitats. Falta un bon equipament cultural, com ja té un bon equipament educatiu, sobretot per la URV, una de les millors universitats d’Europa.

- Només?
- I el de sempre, acostar la ciutat al mar. Amb la passarel·la que salvarà les vies del tren hem de tocar ferro i mullar-nos els peus. El Port podria ser el gran parc marítim, on s’ha d’invertir per convertir-lo en un nucli lúdic, amb activitats aquàtiques, un aquari... És molt important haver portat els creuers, i és un projecte que ho hem de consolidar.

Comentarios
Multimedia Diari