Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Tarragona no seria la mateixa sense la Sala Trono"

Un funeral ha servit aquest migdia per acomiadar aquest espai cultural de la Part Alta, que ha tancat després de 14 anys

Àngel Juanpere

Whatsapp
Foto: Alba Mariné

Foto: Alba Mariné

Foto: Alba Mariné

Foto: Alba Mariné

“Tarragona no seria la mateixasense la Sala Trono”. És l’afirmació que llençava aquest migdia la Trono, una de les dues germanes –junt amb la Sala- que en els darrers tres mesos han explicat, en versió teatral, què ha estat aquest espai teatral de la Part Alta. Després de 14 anys de funcionament, avui la Sala Trono baixava per darrera vegada la persiana amb l’esperança que aviat podrà tornar a resorgir en un altre indret de la ciutat. Mentrestant, els seus components no descansen, ara amb la mirada posada en la propera estrena de l’obra Els tres aniversaris, que es podrà veure en preestrena el 28 d’aquest mes al Teatre Metropol.

El funeral per la mort de l’espai teatral conegut com la Sala Trono ha començat amb un quart d’hora de retard a la plaça de la Font. La comitiva havia de ser presidida per les dues germanes, Sala i Trono –interpretades per Oriol Grau i Pau Ferran-, que havien d’encapçalar la comitiva de dol. Però el primer no hi ha pogut estar ja que s’ha trencat la tíbia i el peroné.

La comitiva fúnebre ha sortit en direcció al carrer Misser Sitges, seu de la Sala Trono, amb els acompanyants –molts vestits de rigorós negre- portant espelmes i amb el so d’un saxofon. Durant el recorregut molta gent no sabia què passava, con un guitarrista que tocava en ple carrer Major, o una dona que es preguntava en veu alta “qué es esto?”. Un altre que estava molt a prop deia: “Debe ser algo de la Semana Santa”.

En arribar a la petita Sala Trono, un audiovisual recollia les paraules de la Sala, postrada al llit de l’hospital, que demanava que els presents brindessin per la seva salut i que cridessin ben fort “visca el teatre”. Recordava la “nefasta i funestra” notícia que representa el tancament de la sala així com també del Camp de Mart com a “destícultural”.

Després de recollir un got de vermut –amb el seu gel i la seva oliva farcida-, la Trono va ser l’encarregada de dir les darreres paraules abans de baixar definitivament la persiana de la sala. “Reconforta veure que ha vingut tanta gent, tantes cares conegudes”. Va animar els presents, “no hem d’estar tristos, estem aquí per celebrar la vida. Tarragona no sería la mateixa ciutat sense la Sala Trono”. Després d’abaixar la persiana, “dono per acabat el dol”. I la festa ha continuat.

Temas

  • TARRAGONA

Lea También