Temporada de calçots a Valls: 'El secret és fer una bona salsa i flama'

Els restaurants de la comarca ofereixen calçotades fins a Setmana Santa, a l’abril. El restaurant Casa Fèlix de Valls va començar a mitjan octubre

26 enero 2019 11:31 | Actualizado a 26 enero 2019 11:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Valls donarà el tret oficial de la temporada de calçots demà diumenge. Avui hi haurà el mercat de calçots i demostracions per a tots els públics els diferents carrers de la ciutat. 

Cada cop, però els restaurants de la capital de l’Alt Camp s’afanyen per ser els primers. Una cinquantena de restaurants de la comarca fan negoci en aquestes dates. 

El restaurant Casa Fèlix des de mitjans d’octubre fins Setmana Santa ofereix calçotades, però asseguren que el volum més gran de clients són als caps de setmana. Cadascú fa la calçotada al seu gust. «El secret d’una bona calçotada és que el calçot estigui fet amb flama i s’acompanyi amb una bona salsa», explica el director de Casa Fèlix, Roc Aneas. 

 Per exemple en el seu cas a més a més dels calçots ofereixen llonganissa o botifarra acompanyats de mongeta Ganxet, pa, vi i crema catalana. Els calçots que utilitzen són de la Indicació Geogràfica Protegida IGP Calçot de Valls. 

La típica calçotada vallenca es fa en una masia o en una casa al camp. Alguns els tenen plantats a casa i al mateix dia els cullen. Per fer una bona calçotada s’ha de fer amb amics o família. El foc ha d’estar fet al serment. Cadascú els talla a la seva manera, però els vallencs diueb qye han de ser tendres i han de ser cuits a la flama. La salsa també és molt important. EL vi al porró també és un element tradicional de les calçotades. Primer es comença amb els calçots i la salsa, i després es segueix amb la carn a la brasa, costelles, botifarra, cansalada, llonganissa... I per últim les postres. La taronja ajuda a païr l’àpat, alguns també compren tortell de nata, depenent de la zona. Antigament la gent comprava merengues. 

De fet les calçotades van néixer arrel dels pagesos que ho feien a les seves masies o cases de camp.

La salsa de romesco
«La salsa de romesco tradicional porta ametlla, avellana torrada, all i tomàquet escalivat, nyora, vinagre, sal, oli i julivert», afirma la responsable del concurs de salsa, Sandra Pàmies. De fet destaca que cadascú la fa d’una forma diferent. «Una la fa apte per celíacs i pels que no poden menjar fruits secs», afegeix. El concurs de salsa de la calçotada de Valls que tindrà lloc demà a dos quarts d’onze a la plaça del Blat hi haurà també demostracions de l’elaboració de salsa. 

«Valorem que la textura estigui ben lligada i no estigui ni molt clara ni molt espessa, i tingui un bon color». 

La salsa de romesco queda bé amb molts plats: carn, peix, amanides i es pot menjar tot l’any. Aquest diumenge també s’oferirà una degustació popular. La venda de tiquets es podran trobar en diferents punts de la ciutat.

Cuina alternativa
Segons el president de la Indicació Geogràfica Protegida, Francesc Xavier Amill: «Cada cop els cuiners innoven amb aquest producte». 
Tapes de calçot, i altres establiments busquen alternatives: melmelades, licors, pa, croissants, patates, botifarra de calçot, pizza. «Aquesta ceba dolça queda molt bé en molts productes». 

I és que els restauradors veuen el producte més enllà de la calçotada. Així doncs volen desestacionalitzar el producte. 

Altres emprenedors han trobat la manera de fer negoci a la temporada de calçots. Les oficines de turisme ofereixen visites guiades, o fins i tot com és el cas de Mas Esquilatxe ensenyen els camps de calçots. Un altre exemple és l’empresa: Experiències Rurals (Nulles) fan visites amb carro en diferents camps de calçot: «De la redolta al calçot». 

L’activitat serveix per descobrir els secrets del calçot i la seva terra, els sorprenents vincles amb la vinya i el vi fent una passejada en carro i conduint els cavalls. 

«Ara volem comercialitzar els calçots de segona, és a dir els que no compleixen en les mides establertes de la IGP. Aquests es poden menjar igual», manifesta el president de la IGP, Francesc Xavier Amill.

Mantenir les xifres de calçots
Des de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) confien en mantenir les xifres respecte als últims anys que estaven entre els 14 i 15 milions de calçots etiquetats. 

«Si ho superem, millor. Aquest any no ha estat un any fàcil, va ploure molt a la tardor i això va fer que els pagesos calcéssim més tard del normal, però després ens hem trobat en una bona època», afirma el president de la Indicació Geogràfica Protegida, Francesc Xavier Amill, i recalca que «ara torna a fer fred i humitat, va agafant més consistència però creix a poc a poc i avui ja ens podem trobar calçots en perfecte estat».

Els calçots de la IGP es caracteritzen per ser cultivats amb pràctiques tradicionals i han d’estar plantats a les quatre comarques de la IGP. La llavor ha de ser de ceba blanca tardana de Lleida. 

En el moment de vendre’ls, la Indicació estableix que s’han de presentar en feixos de 25 i 50 unitats i complint una sèrie de característiques: han d’estar sencers, sans, nets, però mai rentats, i sense humitats exteriors anormals. Quant a les mides, la IGP exigeix que tinguin una cama blanca de 15 a 25 centímetres de llarg i un diàmetre d’entre 1,7 i 2,5 cm. 

En una hectàrea de camp s’hi poden arribar a collir 80.000 calçots. Pel que fa als preus de venda cada calçot costa entre 0,14 i 0,15 euros.

Diferents productors de la IGP participaran demà al concurs de cultivadors de calçot a la plaça del Blat. 

Es donarà el premi als manats de calçots millors i més regulars i a la mota amb major nombre de calçots. A les dues del migdia es donaran els premis els diferents concursos, a la plaça del Pati i es clourà la jornada. També hi haurà una degustació popular de la calçotada i es podran adquirir els tiquets en diferents punts de la ciutat. 

La temporada de calçotades mou un volum de negoci d’uns 12 milions d’euros, segons dades de la Cambra de Comerç. Una cinquantena de restaurants de la comarca ofereixen calçotades. N’hi ha uns quants que s’afanyen a ser els primers, com Casa Fèlix, Masia Bou o Cal Ganxo, on volen oferir els calçots més tendres i exploten al màxim el producte. S’estima que unes 350.000 persones van a degustar la calçotada, des de novembre a abril. 

Es calcula que s’assoliran entre 14 o 15 milions de calçots etiquetats sota la marca de la IGP, una xifra, però, que es dispara si es compten tota la resta de calçots que es produeixen a la zona i que, des de la Cambra, s’estima en uns 60 milions més -sense registrar.

Per tant, la producció global se situaria en els 70 milions de calçots. La Gran Festa de la Calçotada, l’organitzen conjuntament l’Ajuntament de Valls i la Cambra de Comerç i Indústria de Valls. Patrocinador Oficial: Vins i Caves Portell amb diferents col·laboradors de la ciutat o de la zona. 

Des de l’organització esperen reunir 35.000 persones d’arreu. L’esdeveniment cada cop té més projecció internacional. Enguany la televisió CGTN de la Xina emetrà un programa especial pel seu canal en xinès i en anglès i el veurà gent de tot el món.

Comentarios
Multimedia Diari