Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tens por?

El Paco de la Llar del Pernil s´ha jubilat i els companys del Premium faran el relleu Jon Sistiaga ha entrevistat en els darrers episodis veïns que han estat propers a la mort

Jordi Vinyoles/El Feriante

Whatsapp
Cada frase de l´escriptor Albert Espinosa és un motiu més per lluitar per continuar vivint.  FOTO: ACN

Cada frase de l´escriptor Albert Espinosa és un motiu més per lluitar per continuar vivint. FOTO: ACN

Hem entrat al darrer mes de l’any i em sento cansat, potser toca fer vacances. L’altre dia el Facebook em recordava l’últim cop que hi vaig anar era el 2011. Farà un parell de setmanes que no escric i com és normal ens van passant coses a uns i altres. Novetats? El Paco de la Llar del Pernil s’ha jubilat i els companys del Premium faran el relleu del negoci que portava més de vint-i-sis anys liderant; Zero Produccions, la TAP i Los40 portaran el número u del rock estatal el proper 31 de març: Leiva. I els antics Almacenes Apodaca ara és un espai per fer birres i no comprar teles que #hopeta .

Com és habitual en aquestes dates, el Festival de Cinema REC un any més torna amb força, els carrers guarnits amb les mateixes composicions, pista de gel a la plaça Verdaguer, el pessebre de sorra de la Pineda va agafant forma, les entrades de la Disfressa d’Or ja s’han posat a la venda i xino-xano van passant coses preestablertes o novetats entre el veïnat.


La pèrdua del pare
Mentrestant, malauradament, els darrers mesos veïns que estimes han perdut el seu pare a pocs dies d’unes dates on estar en família és la principal excusa. A tots ells i elles, donar-vos una abraçada forta. Coincideix aquest fet que us deia i just la mort darrerament ha estat la protagonista del nou programa del canal #0 de Movistar. El periodista Jon Sistiaga ens porta a les pantalles Tabú . Si cerqueu per Youtube podeu trobar els episodis i recordo que va guanyar recentment un premi Ondas com a millor programa d’actualitat.

En el passat us vaig parlar del programa de Iñaki Gabilondo Cuando ya no esté, on entrevista a experts de tot tipus de professions de qualsevol racó del món per saber com serà tot plegat en vint-i-cinc anys.

En aquest cas, el Jon Sistiaga ha entrevistat en els darrers episodis veïns que han estat propers a la mort o hi estan sovint. Un ampli repertori de casos i vivències... però sobretot un veí de Zaragoza em va deixar gelat. Antonio Aramayona, filòsof i professor. Cada dia es prenia 32 pastilles i era una persona amb mobilitat reduïda (li faltava una cama). L’equip del programa va gravar els seus darrers mesos de vida. Ell deia: «Quiero que me recuerden vivo y no desde la decadencia. Por eso ha llegado el momento justo de decirle a mi vida: se acabó ». Veure el procés de com es va acomiadant dels seus familiars, exalumnes, amics... com va parlant amb les seves amigues que s’encarreguen del seu propi funeral… i sobretot la conversa amb una coneguda seva que batallava amb el càncer no entenia la seva decisió. No us ho explico en detall tot el relat perquè us engresco que ho mireu. Feia temps que la televisió no em feia enraonar i preguntar-me coses.

Mentre et trobes amb aquest tipus de veí no usual, ens trobem a la mateixa cadena l’Albert Espinosa amb el seu peculiar riure. Dono per fet que sabeu qui és després dels seus èxits com la sèrie Polseres vermelles o el llibre El Mundo Amarillo . Estava presentant el seu darrer llibre que va escriure –Los secretos que jamás te contaron – just la mateixa nit que va morir el seu pare . Durant l’entrevista amb Andreu Buenafuente continuava amb la seva tònica (viu un total de cinc vides, heredades per excompanys de hospital) i cada resposta/frase que menciona és un motiu més per lluitar per continuar vivint. Encara que ja tingui una cama al cementeri (que és real) i tan natural ho explica, la seva nova cama ortopèdica li permet fer marxa enrere i li provoca un somriure de felicitat.


La filosofia
En el darrer #femquepassi vam tornar a convidar la filòsofa Montse Bosch i vam enraonar breuvement de la por. És típic preguntar-nos a uns i altres de què tens por: si entrar en un scape room , pujar a un avió, fer una entrevista de treball o parlar en públic... Però com deia la Montse, això són pors superficials. Va mencionar Epicur (des de l’institut que no el recordava) i ell manifestava que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat: la por dels déus, la por de la mort, la por del destí i la por del dolor. I vosaltres a què teniu por? Jo em guardo les meves respostes igual que fareu vosaltres a l’identificar-les... però uns i altres podem seguir el consell de la Montse: «Que la por et transformi en la millor versió de tu mateix».

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También