Torna el Pessebre Vivent de Valls fent un repàs de la història de la ciutat

Dos soldats romans custodien la porta de Sant Joan. Ningú hi pot accedir sense el seu permís. De tant en tant, les dues llances se separen, la porta s’obre i un grup de visitants s’endinsa a l’església en un viatge en el temps, al passat, a la història de la capital de l’Alt Camp.

Es tracta del Pessebre Vivent, que enguany arriba a la quarta edició. Com en els altres anys, les referències històriques tornen a ser el principal argument d’un pessebre que va més enllà de les escenes bíbliques i que mobilitza més de 400 voluntaris.

La construcció de l’església arxiprestal de Sant Joan, la devoció a la Mare de Déu de la Candela, els bandolers i els Mossos d’Esquadra o els calçots són algunes de les escenes que s’hi poden veure.

Dissabte a les cinc de la tarda es va fer la primera representació. Davant l’església les cues de gent arribaven fins al carrer de la Cort. La majoria portava l’entrada anticipada, però d’altres, que tot passejant pel Barri Antic s’havien trobat amb l’ambient animat del Pessebre Vivent, decidien comprar entrades a la taquilla improvisada situada al costat de la porta d’entrada.

L’interior de l’església de Sant Joan és l’espai que acull les escenes més costumistes amb l’anunciació a Maria, l’anunciació als pastors o el naixement de Jesús i l’adoració dels Reis d’Orient.

Aquestes escenes són les que més canvis han patit amb el nou emplaçament de l’accés al Pessebre Vivent. En les tres edicions passades aquestes se situaven al Cau, però enguany s’han traslladat a l’interior de Sant Joan «per facilitar l’accessibilitat i reduir el temps d’espera del públic», es diu des de l’organització.

Això ha provocat la reducció d’escenes i, especialment, les d’època romana. El recorregut, però, es manté, tot passant per l’Hort del Rector, el carrer del Mur, el carrer de l’Església fins a arribar als Arcs de Ca Magrané.

Escenes molt vallenques

A l’Hort del Rector uns joves construeixen un edifici. Es tracta de Sant Joan, una escena que representa el naixement de la ciutat i que introdueix el visitant a la vila medieval emmurallada i al naixement de les confraries i els gremis que donaran nom a alguns carrers de la ciutat.

La mort hi és present amb la pesta, però la cura arriba amb la devoció a la Mare de Déu de la Candela, fet que portarà a la celebració de les Decennals. L’esplendor torna amb el Renaixement, que va fer que Valls es convertís entre els segles XIV i XVI en la segona població del Camp de Tarragona.

L’escultor Bonifàs i La Pere (Joan Serra) són també presents al Pessebre Vivent, igual que els calçots, l’element gastronòmic més vallenc. Els Arcs de Ca Magrané acullen l’escena final: música i balls populars catalans que representen la Festa Major de Sant Joan.

Les representacions continuaran fins demà amb un horari de 18 h a 20.30 h.