Más de Tarragona

«Torno a fer de pastor per caprici i per necessitat»

Trobar feina als 55 anys. Josep Lluís Molina és el nou responsable d’un ramat de 400 ovelles al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp. El propietari buscava qui se’n fes càrrec

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Josep Lluís Molina, just abans de sortir amb les ovelles a pasturar, al corral, situat als afores del Pla de Santa Maria. FOTO: J.G.

Josep Lluís Molina, just abans de sortir amb les ovelles a pasturar, al corral, situat als afores del Pla de Santa Maria. FOTO: J.G.

«Oferta de treball de pastor/a d’ovelles al Pla de Santa Maria, amb contracte de treball a jornada completa». Aquest anunci es va publicar fa setmanes per trobar una persona que es fes càrrec d’un ramat en aquesta localitat de l’Alt Camp. És una tasca que necessita de molta conscienciació i de comprensió d’un ofici que no entén d’horaris ni de dies festius. Malgrat no sigui fàcil trobar persones que tinguin integrada aquesta filosofia, l’oferta va tenir bona resposta i les 400 ovelles del ramat ja tenen qui les cuidi.

La persona que ha entrat a agafar les regnes del projecte és Josep Lluís Molina. Ha trobat feina de pastor als 55 anys i té una història personal per explicar. Josep Lluís ens espera al corral, als afores del poble. Malgrat que no s’ha dedicat íntegrament a l’ofici de pastor durant tota la seva vida, el va aprendre de ben petit i mai ha deixat d’estar en contacte amb els animals. Ara ha decidit agafar aquesta oportunitat «per necessitat i per caprici», confessa. Molts sectors del món laboral estan complicats per trobar feina, «però conec l’ofici de pastor a la perfecció, així que vaig apostar per tornar-hi», diu.

El seu també és un cas de sentiment de responsabilitat de preservar aquest ofici i recuperar la tradició. «Abans, a les famílies, tothom s’hi dedicava i ajudava. Però ara et trobes sol, sembla que aquesta professió hagi quedat desfasada», diu. «Vaig aprendre l’ofici a casa dels avis i després amb el pare i ara el vull recuperar», explica. Si més no, aquesta és la intenció de tots els que s’hi dediquen. «Els que quedem estem empenyent i implicant més gent perquè no mori». No és una tasca senzilla, ja que el poc relleu generacional condemna aquest sector a una situació cada cop més agonitzant i els coneixements tradicionals de l’ofici es deixen de transmetre de pares a fills.

El cel

Mentre parlem, les ovelles estan tranquil·les al corral. L’agradable temperatura, segurament, ajuda. «Veus el cel?» Diu en Josep Lluís mirant amunt. «L’ecosistema d’aquesta zona s’ha destrossat. Anys enrere aquí veies volar àligues, voltors, orenetes... però els productes que es posen a la terra i també els domèstics, com l’inofensiu matamosques, han matat molta fauna i no queda res», diu, nostàlgic. Es podria fer un paral·lelisme entre la desaparició d’animals a la zona i la davallada de l’ofici de pastor. La problemàtica ve tant d’arrel que és complicat tractar-la tot d’una. «Ens falta reconeixement social, ajudes, respecte i facilitats per a fer la feina», lamenta, entre un llarg llistat de reivindicacions.

Aquesta feina «no és només acompanyar un be, has de conèixer el camp, les herbes, saber de medicina i de psicologia perquè cada animal té el seu caràcter». La seva experiència la va adquirir a la infància, quan sortia al camp amb la seva família i li explicaven tots els secrets que calia saber. Ara, als seus 55 anys, pot tornar a aplicar amb el ramat del Pla de Santa Maria. La feina, la fa sol. «Són set dies a la setmana, normalment aquesta tasca es fa entre diverses persones, abans es feia amb la família i ara ja no, la qual cosa s’ha convertit en quelcom esclau per a moltes persones», explica. «Els pastors no tenim horari, hem d’assistir als parts de les ovelles, esperar que trobin menjar... No és un ofici, és una ciència!», exclama. «També hem d’ensenyar a aquests tres, que tenen un paper fonamental», diu mentre assenyala el trio de gossos que l’acompanya amb les ovelles.

Josep Lluís assegura que seguirà empenyent per poder aprofitar aquesta oportunitat laboral, tot i que les perspectives generals no són optimistes i n’és conscient. «Ara veig homes grans que abans feien de pastors i moren. Al final tot això es perdrà i ja veurem què passarà», relata. «S’hauria de fer més pedagogia a les escoles, que els infants sàpiguen d’on venen els productes que es mengen i puguin valorar l’ofici des de petits», conclou.

En tres anys, 10 pastors

Jaume Pons és el propietari del ramat que està cuidant Josep Lluís. És conscient de la fràgil salut del sector ja que, en els darrers tres anys, ha vist passar fins a 10 persones que s’han fet càrrec del seu ramat, però ningú s’ha quedat de forma permanent. «Hi ha gent que es pensa que fer de pastor és sortir a passejar i gaudir dels ocells. Però són més coses i s’ha de conèixer la feina. Molts joves en tenen ganes però els falta experiència», diu Pons. A més, la rendibilitat dels pastors és una de les febleses del sector i preocupa. «És una feina amb un gran sacrifici d’horaris i la poca rendibilitat fa que la gent no s’ho prengui de forma seriosa». Tot i això, «vull mantenir el ramat, però no és fàcil. L’ofici de pastor s’hauria d’equiparar a altres professions, llavors la cosa canviaria», afegeix.

Temas

Comentarios

Lea También