Tothom a Tarragona coneix ‘els negritos’, però qui era Don Simón?

Buenos días, Don Simón. Paseando?

-Estoy paseando tuétano arriba, tuétano abajo, leyendo un naipe que dice que viene un barco cargado de ladrillos y que viene de Maón.

Aquest divertit diàleg surrealista, ambientat al moll de Tarragona, en un castellà mal traduït del català, on el moll és un tuétano, i una carta és un naipe, devia tenir lloc entre el cèlebre «Don Simón» i algun convilatà de la seva època que va fer córrer l’acudit. Aquesta era una de les moltes contalles sobre el meu quadravi -el besavi de la meva àvia- que ella explicava sovint però que el temps m’havia mig esborrat i que he recuperat gràcies a la prodigiosa memòria del meu oncle valencià i rebesnét de «Don Simón», Artur Serrano Punyed. Curiosament, l’anècdota del tuétano i el naipe de Don Simón, la coneixien a Reus persones sense relació amb el protagonista, tal va ser la seva popularitat.

Els jocs de paraules, la sornegueria... Donen una idea del sentit de l’humor del personatge, que en una de les seves moltes actuacions a l’Ajuntament de Tarragona als anys 50 del segle XIX -on va ser regidor, tinent d’alcalde i fins i tot alcalde accidental el 1874- va impulsar la creació dels gegantons negritos de la ciutat, inspirats en els seus propis servents, marit i muller procedents de Guinea Equatorial, país des del qual importava fusta a través de la seva empresa naviliera. Cada dia «els negritos de don Simón» servien xocolata desfeta a la família al jardí frontal de casa seva, situada a l’actual Rambla Nova 46, un espectacle que cridava l’atenció dels passejants. A la mort del personatge, la seva vídua va donar l’edifici a la cúria, que al jardí posterior hi va aixecar el Teatre Metropol.

Simó Lloberas i Venes és un personatge històric per restablir. Fill gran de l’heroïna de la Guerra del Francès Rosa Venes i Clusas, només tenia quatre anys quan la seva mare es va destacar al setge de Tarragona del temut general Suchet el 1811. La família va sobreviure miraculosament a la massacre, l’heroïna va tenir més descendència, i gràcies a les prerrogatives que li va atorgar Ferran VII -exempció d’impostos per comerciar amb ultramar, supressió del servei militar per als seus fills, i honors militars amb sou, que ella va rebutjar- van poder iniciar una pròspera casa comercial al port, en la qual Simó va treballar intensament al costat dels seus pares i que li va permetre, als 34 anys, casar-se amb una barcelonina de família acomodada i de metges, 14 anys més jove, Mercè Mirall de Villaronga, nom amb el qual encara avui es coneixen la casa de la Rambla i el panteó al cementiri de l’Oliva.

Va ser un tarragoní molt conegut a la seva època, tant per la vessant popular de la seva personalitat com pel seu activisme als diferents governs municipals, on va arribar a alcalde, a la societat, on va participar en les juntes de moltes entitats i va fundar moltes empreses com la companyia de Tramvies de Tarragona. També va rebre el rei Amadeu de Savoia durant la seva visita el 1878, juntament amb tots els prohoms tarragonins del moment i d’aquella recepció es conserva la fotografia que il·lustra aquest text. Malgrat tant de tarragonisme, avui en dia ja ningú no es recorda de Simó Lloberas i Venes, i ni tan sols té entrada a la Viquipèdia.

Una altra de les cançonetes misterioses i surrealistes de Don Simón que cantava la meva àvia m’intrigava molt: algú li aconsellava a Don Simón -ell sempre volia que el tractessin de Don- que vigilés perquè perillava la seva vida; potser perquè era liberal? Potser li feien xantatge? I també hi surt el nom d’un vent, l’aquilón, potser amb doble sentit? M’encantaria que algun lector ens ajudés a desxifrar la cançoneta, i si no pot ser, la continuarem cantant tal qual, en record i homenatge a un home singular: 

«Senyor Don Simón/ no surti de nit/ que el volen matar./ Si usted oyera las puertas crugir/ no se alarme, serà el aquilón/ bon, bon, bom/ bon, bon, bom/ bon, bon, bom».

* Periodista. Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.