Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Trenta anys de l’alçament de la Conca contra el Pla de Residus

Medi ambient. El gener de 1990 s’anuncià la construcció d’una incineradora al Pla de Santa Maria i un abocador a Forès. I el poble s’alçà i la Generalitat va fer marxa enrere

Àngel Juanpere

Whatsapp
Els talls de carretera i de l’autopista AP-2 va ser constants al llarg dels caps de setmana. FOTO: Arxiu / DT

Els talls de carretera i de l’autopista AP-2 va ser constants al llarg dels caps de setmana. FOTO: Arxiu / DT

A la història recent de Catalunya possiblement no trobarem un alçament veïnal tan important com l’ocorregut fa 30 anys a la Conca de Barberà i l’Alt Camp contra la Generalitat de Catalunya. La intenció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, llavors Joaquim Molins al capdavant, de construir una incineradora de residus industrials al Pla de Santa Maria i un abocador de Forès van provocar un rebuig unànime de la població i també una unió, com passava a l’obra teatral de Lope de Vega Fuenteovejuna.

Caps de setmana de talls de carreteres, desenes d’actes i la dimissió de la majoria d’ajuntaments de la Conca va provocar que finalment la Generalitat tirés marxa enrere. Darrera quedaven des d’una càrrega policial davant el domicili a Montblanc del llavors conseller Josep Gomis fins a l’intent de bolcar el cotxe oficial del propi Joaquim Molins durant una visita a la capital de la Conca.

Un dels actes de protesta fets al municipi de Forès. FOTO: Arxiu / DT

El matí del 9 de gener, el conseller va convocar l’alcalde del Pla, Magí Ferré, a la conselleria. Allí li va comunicar que el seu poble havia estat escollit per acollir una indústria per cremar 60.000 tones de residus l’any, amb una inversió de 6.000 milions de pessetes. El conseller va dir que la factoria crearia 50 llocs de treball.

El Pla per la Gestió dels Residus Industrials de març de 1984 ja contemplava una planta de tractament de residus industrials a la demarcació de Tarragona –sense indicar poble- però que acolliria el material de tot Catalunya. A més, ja parlava sobre la «possibilitat d’estudiar la viabilitat d’un altre abocador a situar a la zona de la província de Tarragona, després de la construcció i entrada en funcionament de l’abocador controlar de la Regió I», que comprenia principalment l’àrea metropolitana de Barcelona.

La primera reunió

Dos dies després de l’anunci, l’alcalde del Pla de Santa Maria es reunia amb les entitats del municipi per exposar el tema i al cap de 48 hores, als veïns. Era l’inici de la revolta popular i pacífica.

Només havien passat cinc dies de l’anunci quan 1.500 veïns de les dues comarques sortien a tallar l’autopista AP-2 durant més d’una hora, una acció que seria constant a partir de llavors –pràcticament cada cap de setmana–i fins la marxa enrere de la Generalitat. Els alcaldes de la Conca van acordar que si el Govern aprovava el projecte, ells dimitirien.

El diumenge següent arribaven els talls massius de carreteres –a Valls, Solivella, Sarral, Montblanc, Rocafort de Queralt i Vila-rodona– i també a l’AP-2 al Pla de Santa Maria, a més de la via fèrria a Vilaverd.

Manifestacions, talls de carretera, concerts i moltes assemblees per tombar el projecte

Entitats de tot tipus i partits polítics començaren a posicionar-se en contra del polèmic pla. Davant la forta oposició del territori, el propi conseller es va desplaçar el 5 de febrer fins el Consell Comarcal de la Conca de Barberà per reunir-se amb els alcaldes. Fora, unes 1.500 persones protestaven i tallaven la N-240. La reunió s’allargà fins a la matinada i els antidisturbis de la Guàrdia Civil van intervenir perquè Joaquim Molins pogués sortir. A la seva arribada al municipi els concentrats van estar a punt de bolcar el vehicle oficial, en mig de moments de forta tensió.

Al dia següent se celebraven els plens municipals a Montblanc i l’Espluga de Francolí, on dimitien tots els regidors –excepte un en aquest darrer municipi–. Van ser els primers d’una llarga llista. En total van ser vuitanta regidors i setze alcaldes. Els Ajuntaments van anar quedant-se buits i la Generalitat va haver de crear juntes gestores amb persones afines principalment a Convergència.

Reunió mantinguda l’11 de gener de 1990 pel llavors alcalde del Pla, Magí Ferré, amb les entitats del municipi. Va ser l’inici de la revolta del poble. FOTO: Arxiu/DT

Mentre la majoria de partits polítics i entitats rebutjaven el Plat de Residus i les dues instal·lacions previstes, també van sortir polítics a defensar el projecte, com ara el llavors conseller de Governació, el montblanquí Josep Gomis. Va dir que «si es demostra que una sola de les barbaritats que s’estan dient sobre l’abocador industrial són certes, no es realitzarà». També va apuntar que havia rebut agressions físiques i morals. El seu domicili a Montblanc havia d’estar escortat pels Mossos d’Esquadra i en diverses ocasions es van produir enfrontaments entre els policies i els concentrats. En un dels cassos es van realitzar dues detencions.

També es van produir altres moments tensos, com la visita que el 26 de juliol va fer el president de la Generalitat, Jordi Pujol, a una empresa del polígon industrial de Valls. L’helicòpter oficial va aterrar a l’explanada situada al mig del recinte ja amb una hora i mitja de retard. A l’exterior, darrera les tanques, unes 300 persones van començar a tirar ous i pedres. Algunes van impactar en l’helicòpter.

Però no tot van ser manifestacions. Els contraris al Pla de Residus van convocar també jornades on diferents tècnics –alguns vinguts d’Alemanya– van explicar la problemàtica dels abocadors industrials. Tampoc van faltar el concerts multitudinaris.

El 31 d’octubre, Jordi Pujol es reunia amb la plataforma antiresidus. Després de quasi nou mesos de frec a frec i de lluita, els veïns de les dues comarques, la Generalitat reculava i tirava enrere el seu polèmic Pla de Residus, una decisió que abans ja s’havia anunciat. Així es va fer palès en un concert de Lluís Llach a Montblanc on unes 2.500 persones van assistir a un recital ple de simbolismes sota el crit «hem guanyat».

Acabaven així pràcticament deu mesos d’intensa lluita dels veïns de les dues comarques en contra d’un projecte que consideraven que hipotecaria negativament la zona.

El Pla de Santa Maria: I al mig...Identirama

Nou mesos abans de donar-se a conèixer la proposta de la Generalitat d’instal·lar una incineradora al Pla de Santa Maria, aquest municipi havia rebut una notícia positiva –que finalment no es va arribar a materialitzar–: s’havia escollit el municipi per construir el Parc Cultural de Catalunya, Identirama. Havia de reflectir la història de Catalunya d’una forma amena i didàctica. La proposta era de l’empresari-editor Pere Vicenç. Anunciava una inversió de 1.125 milions de pessetes fins l’any 1992.

Temas

Comentarios

Lea También