Per l'Eduardo Gavilan, el Raúl Cruz és un 'heroi'. No per menys. Si no fós per ell, ara seria mort. Així comença una bonica història on la vida és la protagonista.
Aquell dia l'Eduardo (veí de Tarragona) estava fent cua en una hamburgueseria, esperant una comanda. Tot semblava anar bé fins que, de cop i volta, es va desmaiar i va caurse desplomat a terra. L'Eduardo no recorda res, només sap que no va sentir dolor. El seu fill, que estava amb ell, va veure com deixava de respirar i, sense més, queia a terra.
Les coses haurien anat molt malament si no hagués sigut perquè just en aquell moment i en el lloc adequat, hi havia també el Raúl Cruz, un Mosso d'Esquadra fóra de servei que va presenciar l'escena i va córrer a ajudar a l'Eduard. Cruz va comprovar les seves constàncies vitals i va veure que no respirava, de manera que havia patit una aturada cardiorespiratòria. Gràcies a la formació que reben els Mossos, el Raúl va va poder realitzar a l'Eduard la maniobra de reanimació cardiopulmonar fins que van arribar els mitjans sanitaris. Però l'Eduard ja no corria perill. L'Edu li acabava de salvar la vida.