Un camí per recórrer amarat d’història

Serra de Montsant. Escaladei i Grau de l’Escletxa. Dos dels punts d’aquesta gran muralla que protegeix el Priorat més significatius i més visitats pel Pitu Rovira

PITU ROVIRA (soci de la Llibreria La Capona)

Whatsapp
La foto principal és una de les rutes de la Serra de Montsant. A la foto de la dreta, veiem el Pitu al Grau de l’Escletxa. FOTOGRAFIES:  CEDIDES

La foto principal és una de les rutes de la Serra de Montsant. A la foto de la dreta, veiem el Pitu al Grau de l’Escletxa. FOTOGRAFIES: CEDIDES

Veure la Serra de Montsant ho podem fer de diferents llocs del nostre territori, fins i tot des del mar. De fet molts pescadors del litoral tarragoní la tenen com a referència. Però per a mi un lloc ideal és el Coll d’Alforja, des d’aquest lloc la podem imaginar com una gran muralla que protegeix el Priorat.

Podem veure, de dreta a esquerra, Albarca, Cornudella de Montsant i la Morera de Montsant, és a dir, de la Roca Corbatera a més enllà de la Punta Alta del Boter. La Serra podem dir que té dues cares, la de la solana que és el que veiem i la de l’obaga que és més boscosa on trobem Ulldemolins, Margalef, Cabacés, etc. Els pobles els trobarem al voltant de la Serra, cap carretera que la travessi, ni filat elèctric ni tampoc cap parc eòlic. Esperem que continuí així.

Un recorregut per descobrir

El Montsant més conegut i fotografiat és aquesta «muralla» coneguda com a Serra Major que a la distància sembla infranquejable, impossible de pujar-hi. Però no és així, al llarg de tot el perímetre de la Serra existeixen els passos nomenats «graus». En trobarem de fàcils, com els de la Mare de Déu, Gran, Grallera, etc., i altres de més complicats: Barrots, Carrasclet, Carabassal, Tres Esglaons, etc. Però el meu preferit és el de l’Escletxa. Per què? És un camí amarat d’història.

Per pujar-lo hem d’anar fins a la Conreria d’Escaladei i a les restes de la Cartoixa, la primera de la península Ibèrica, pujar per La Pietat, edifici construït al segle XVII com a lloc de repòs dels prelats catalans, avui molt ensorrat i que demana una urgent consolidació, també podem visitar el que queda del Mas de Sant Antoni. Aquest mas és el que queda del desaparegut poble de Sant Antoni de Montalt. Els monjos, en l’afany de romandre en solitud, donaven bons dots a les noies del poble que es casaven lluny, i així el poble s’anava despoblant i es convertí en una estança exterior de la Cartoixa.

Arribats al Collet dels Horts (640 m), trobem el sender que puja fins al Grau de l’Escletxa, la Punta Alta del Boter i la Serra Major. És un camí quasi vertical i que sembla impossible. En alguns trams haurem de fer servir les mans, res complicat. Arribarem a l’Escletxa, estret pas entre dues roques que ens permet arribar a la Punta Alta del Boter (1.051 m) i a la Serra Major. Ara ja podem gaudir de la vista de mig «món», de la Serra de Montsià, el Massís dels Ports, Cardó, Tivissa-Vandellòs, part de la vall de l’Ebre amb les dues Mores, la fumerola de la Central Nuclear d’Ascó, les terres d’Aragó, les Garrigues, la Conca de Barberà, les Muntanyes de Prades, Siurana i Gallicant, la Serra de Montmell i al fons, sobretot a l’hivern, els Pirineus nevats. Tot un espectacle.

Un destí immillorable

Per retornar ho podem fer pel Grau de Salfores on enllaçarem amb el GR·171, visitar la Font Pregona, lloc on ens podrem, a l’estiu, refrescar i reposar una estona abans de retornar a Escaladei fer una visita a la Cartoixa i dinar a un dels restaurants del poble. No us ho perdeu.

Temas

Comentarios

Lea También